Eva Peral, enginyera de telecomunicació per la Universitat Politècnica de València, ha rebut la Medalla a l’Èxit Públic de la NASA, que s’atorga a aquelles persones que han fet possible l’èxit d’una missió de l’Agència Espacial Nord-americana. Per a Eva Peral, que viu als Estats Units, “és un gran honor” rebre esta distinció.
La NASA ha concedit esta medalla a l’enginyera de la UPV per les seues aportacions a la missió espacial RainCube. Es tracta de la primera missió espacial amb un radar en una classe de microsatèl·lit batejat amb el nom de CubeSat.
Satèl·lits de la grandària d’una caixa de sabates
Els CubeSats són satèl·lits de la grandària d’una caixa de sabates, amb grans limitacions de potència i de massa.
Anteriorment, els CubeSats només s’havien utilitzat per a instruments passius, “però un radar és un instrument actiu, que transmet un senyal i després rep un ressò de la terra, per això sol ser gran, pesat i necessita una gran quantitat de potència”, explica Eva Peral. “Per a RainCube hem inventat una nova arquitectura que permet reduir la massa, la potència i el volum en un factor entre 10 i 100”. Això es tradueix en “un estalvi significatiu del cost d’enviar el satèl·lit a l’espai”.
RainCube és un radar atmosfèric que mesura la precipitació de forma global. Anteriorment s’han enviat a l’espai satèl·lits similars a RainCube, però suposen un pressupost tan elevat, que fins i tot per a la NASA només és possible posar en òrbita un, cada diversos anys.
Millorarà la predicció climàtica
“Amb RainCube el cost ha disminuït tant que podrem manar una constel·lació d’estos xicotets satèl·lits, i així incrementar el mostreig temporal i espacial de la precipitació a nivell global. Això permetrà, en un futur, millorar els models climàtics, i així obtindre prediccions més precises del clima”, explica Eva Peral.
L’enginyera valenciana treballa actualment en el Jet Propusion Lab de la NASA en Pasadena (Califòrnia, els Estats Units). A més de la seua responsabilitat en RainCube, Peral és l’enginyera de sistemes del radar de la missió SWOT, “que té com a objectiu millorar el nostre coneixement de la topografia dels oceans i dels canvis hidrològics a nivell global”.
Records de la UPV
Eva Peral va viatjar als Estats Units amb una beca de la Caixa per a realitzar el seu doctorat i, al poc, va acceptar una oferta de treball. Del seu pas per la Universitat Politècnica de València, recorda a “professors excepcionals, com José Capmany, Javier Martí i Juan Ramón Torregrosa. I les paelles a l’aire lliure. La formació teòrica va ser molt bona, i tot el pràctic ho he aprés durant el doctorat i en el treball”.
Assenyala que “la carrera no acaba en la universitat, sinó que és un procés d’aprenentatge continu, al llarg de tota la vida professional” i dona un consell per als qui encara no saben quin grau estudiaran “no és tan important la carrera que un tria, sinó la motivació i desig de superació personal”.
Superació que ella ha demostrat en la seua vida professional, en la qual “mai” ha sentit discriminació pel fet de ser dona. A l’hora de respondre quin és el treball del qual està més satisfeta, aposta pel treball en equip i no el dubta: “Els meus tres fills”.
