Raquel Alario, va arribar en un cotxe d’època acompanyada pel regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, al compàs de les notes de l’escola de tabal i dolçaina de la Junta Central Fallera, va ser rebuda en el Palau per l’alcalde de València, Joan Ribó. L’alcalde en aquesta ocasió tampoc va acompanyar el vestit jaqueta en to fosc amb cap corbata. En la recepció no va estar ni el president de la Generalitat, Ximo Puig, ni la vicepresidenta, Mònica Oltra. La representació del Consell va ser a càrrec del conseller d’Hisenda, Vicent Soler. El regidor Fuset va estrenar un vestit clàssic de torrentí realitzat per Paco Albert en to blau i amb el facin de president de la Junta Central Fallera en color roig, a joc amb la redalla del cap.
El focus d’atenció es va centrar en l’espolín de Raquel, un to que va agradar molt al públic congregat en el hall del Palau. El color d’un to granat tenia un punt de mescla de marró i blava, coordinat amb dos metalls. El llaç del ram lateral, en lloc de teixir-ho en metall es va fer en seda color ore i en el ram central predominaven els colors roses i blaus. En el lateral, colors més tardorencs.
Les dotze companyes de Raquel Alario van mostrar la seua esplendor. Estrenaven el primer vestit oficial confeccionat per Serrano i Navalón, un emperò estret de seda natural que porta per nom ‘Alegria’, un dibuix dels dissenys valencians del segle XIX i que pertany a la col·lecció de dibuixos antics de l’arxiu històric de Vives i Marí.
La companyia de dansa de Susana Renau va saber entretenir al públic.
Si el passat exercici van dansar al ritme de la composició sonora d’una mascletada, enguany també va haver-hi molt ritme amb l’espectacle batejat amb el nom d”Un món per a Raquel’.
Es van realitzar diverses danses com els tangos argentins, balls àrabs que van resultar molt acolorides perquè les xiquetes van utilitzar vels de múltiples colors. També va haver-hi picades d’ullet a la cultura xinesa en ser Patrimoni Immaterial en alguns elements. Finalment, el Tribunal de les Aigües, que també té aquest títol des del 2009, va estar representant amb una Font del Pare Túria formada per ballarins. Huit joves van simbolitzar les séquies que reguen València, mentre en el centre un altre va acabar adoptant la posició de l’element principal de la font situada en la plaça de la Verge, amb una banya de l’abundància en la mà.
En el pati de butaques, per primera vegada va haver-hi una representació de 170 presidents de falles, complint així una reivindicació dels responsables de les comissions. Entre ells, no van faltar els que tenien una component en la cort d’honor com Javier López, de la falla Plaça del Pilar. També Pere Borrego, de Na Jordana, o Rafael Ferrando, d’Isabel la Catòlica-Cirilo Amorós.
La mantenidora de l’acte, la portaveu de la fiscalia de València i fiscal, Susana Gisbert, va incloure en el seu discurs un to reivindicatiu en dir que «s’ha parlat de la nostra festa com una festa masclista, una festa que no reconeix a la dona una altra tasca que la d’adornar. Ha arribat el dia de demostrar el contrari i dir al món que les Falles són un entorn d’igualtat i de respecte a la dona. Tenim una funció fonamental».
Va afegir que cal no oblidar que la importància del paper de les dones ha sigut un dels punts que ens ha donat el reconeixement de la Unesco. Va recordar que la festa ha evolucionat com «tot el nostre entorn, igual que han canviat les lleis, que abans de nàixer Raquel negaven drets a les dones», acabant amb un emotiu record a l’àvia de la fallera major, morta fa un mes.
