La Festa de la Rosa i les Serenates de Maig de Castelló! Qui no ha sentit parlar d’això en alguna ocasió? Qui no ha eixit encara que fóra un sol dia a acompanyar a algun grup de ronda, o a tocar les maraques o els palets? Qui no ha rebut o gaudit alguna serenata davall del seu balcó?
La Festa de la Rosa, rebria aquesta declaració (si és que finalment arriba a concretar-se) com a autèntica “aigua de maig…” i valga més que mai la comparativa…
Després de quasi cent anys, diuen alguns, ancestral diuen uns altres, “de tota la vida” uns pocs més, la nostra FESTA més romàntica, arrelada de generació en generació i a més amb un sentit i sentiment popular molt important, ha arribat a aquest segle XXI amb vida, però justeta de forces…
És normal, la societat com a tal, els plantejaments i objectius de la gent jove, la quantitat d’oferta lúdica de la nostra ciutat, els contratemps arquitectònics i punts i tants condicionants han fet que, evidentment una festa com l’esmentada, que es realitza 100% als carrers, que ha de nodrir-se 100% de músics amateurs, i que comporta un treball, esforç i dedicació que difícilment rep recompensa més enllà de la pròpia emocional de cadascun, no contribueixen de cap manera a sumar cap al creixement d’aquesta festa…
Però, fixem-nos, així i tot, cada any, més de 2.000/3.000 persones omplen la plaça major de Castelló, entre una dotzena de grups participen en el Festival del primer dissabte, i sengles se sumen a les serenates durant les quatre matinades dels respectius diumenges de maig.
Amb la declaració de BIC, la situació no canviaria radicalment d’un any a un altre, no esperem un miracle, però si ens permetria protegir la Festa de la Rosa com el que és, un bé d’interés cultural. Protegir les seues serenates que és el vertader factor diferenciador i pel qual des de totes les parts del món desperten admiració, protegir la seua idiosincràsia, els seus horaris, la seua filosofia, la seua magnitud… I a partir de protegir-la creixerà, segur.
El treball quedarà per fer d’igual manera, visitar els Conservatoris de Castelló i província, els instituts, les escoles de música, fomentar la creació de grups joves, dotar de major pressupost a l’organització, presentar un gran espectacle en el Festival de la Plaça major del primer dissabte de maig, generar major nombre de patrocinis i per tant d’estructures i eines logístiques…
Aquest treball calia fer-lo abans i cal fer-lo ara (molt més ara si cap), però per descomptat serà molt més fàcil fer-ho des de l’empara i la protecció d’una declaració com la que el nostre amic el Sr. Mulet s’ha encarregat d’alçar fins a les Corts Valencianes i que ha rebut el suport unànime de tots els grups polítics. Gràcies a tots ells pel seu suport i esperem que arribe fins al final, encreuem els dits… Pel bé de la nostra FESTA DE LA ROSA!!!! Pel bé de CASTELLÓ!!!
