Ho reconec. Jo he estat un d’ells. Un entre tants de la multitud de persones de bona fe, “animes càndides”, que vam creure que d’aquesta crisi eixiríem millors, com a col·lectiu, com a societat. Dissortadament, ni tan sols no vam haver d’esperar a l’aixecament definitiu de l’estat d’alarma, ja a la tercera, o fins i tot a la segona fase, semblava que no havia passat res, res de res.
Terrasses plenes de gent, sovint sense respectar les distàncies mínimes recomanades, persones seient a les cadires només alçar-se els clients anteriors, sense donar l’opció a què es desinfectaren taules i cadires convenientment. Poques mascaretes, molt poques mascaretes. Adults que trencaven els precintes dels parcs infantils per tal de gronxar els sus fills o deixar-los lliscar pel tobogan. Persones trencant precintes de fonts públiques per tal de donar a beure a la seua mascota. Poques persones amb mascareta. Moltes mascaretes pel terra. Molts, moltíssims guants pel terra…
Molt trist, tot plegat molt trist. Lamentable.
Tinc la sensació que l’únic que ha canviat és l’important pas enrere en el tema dels plàstics. Hem tornat enrere, molt, moltíssim… Quan començàvem a eliminar els plàstics d’un sol ús ara tornem als gots, plats, coberts, i sobretot als guants de plàstic d’un sol ús. Jo visc a prop d’un supermercat (no diré la marca comercial per a no fer-los publicitat gratuïta) i la seua política d’obligar a la clientela a utilitzar guants de plàstic d’un sol ús (fins i tot a les persones que ja porten guants) ha provocat que tot el barri estigue ple dels guants rebutjables. I el que és encara pitjor, l’allau de mascaretes i guants rebutjables (d’un sol ús) arriba en gran part a la mar.
Tampoc podem oblidar que les mascaretes i els guants, un cop utilitzats, si estan infectades pel virus, esdevenen residus perillosos, que haurien de rebre un tractament especial, atès que són potencials focus de contagi. No podem llençar-los al terra, però tampoc hauríem de llençar-los a la primera paperera que trobem, no costa res dur-los fins casa nostra i deixar-los a les escombraries (fracció rebuig, per als que separeu els vostres residus).
La pandèmia ha generat milers i milers de tones de residus que, en molts casos, haurien d’haver rebut un tractament com a residus sanitaris, entre ells els guants i les mascaretes, a banda de pantalles protectores i altres equips de protecció individual, ja que sembla que el seu tractament com a residus sanitaris potencialment perillosos era poc menys que impossible, com a mínim és responsabilitat de totes i tots que no s’escampen per tot arreu, arribant a tots els punts de la ciutat i, el que és més perillós, a tot arreu del nostre ja molt maltractat medi ambient.
Molt s’ha escrit ja sobre el tema però, de tot el que he llegit sobre aquesta qüestió, i és prou, em quedo amb la frase de Jesús Manzano, de “Andreuenc. El diari electrònic de Sant Andreu del Palomar”: “L’ésser humà té la rara virtut de convertir gairebé qualsevol cosa útil i beneficiosa que fa servir en un residu nociu i perjudicial que pot afectar la resta de la comunitat i la natura en general.”
I no, companyes i companys, la pandèmia no ens ha fet millors i ja em sap greu…
Jordi Tàrrega i Sangüesa
Membre de Compromís per Castelló
