En l’increïble jaciment d’Atapuerca (Burgos), es troben les restes humanes que van viure en successius estrats i en el mateix lloc, durant més d’un milió d’anys. D’aqueixa mescla innombrable d’ossos va sobreeixir una espècie, tal vegada la més sanguinària de totes: l’homo sapiens. Encara que molta de la tecnologia va sorgir molt abans, quan un dels nostres ancestres va inventar el pal, estrenant-ho en el cap del seu congènere, que ho va tornar a l’instant submís i currando per a ell. Des de llavors va començar aqueixa història ensangonada que tant ens caracteritza, amb armes cada vegada més demolidores fins a arribar a l’arsenal atòmic actual. De tal forma que el que tenia l’armament més potent dominava.
Fins ara la història ens dóna la raó, als quals així opinem. I avui dia, les guerres, la fam, l’explotació de xiquets/as, homes i dones, els negocis d’armes, de tràfic de blanques, de drogues…i l’enriquiment cada vegada més escandalós d’uns pocs que segueixen controlant el “ordre” mundial és un fet evident, del que ja ningú dubte, encara que no fem gens per evitar-ho.
Així aconseguim uns resultats sociològics i ètics bascosos, deixant-nos guiar pels *gurús de la política i les seues aplatares sindicalistes, tractant de liderar tots els moviments socials de gents realment cabrejades que van sorgint, amb la refinada intenció de “reconduir i apaivagar” les seues múltiples demandes per un planeta econòmicament just, net, igualitari i sense guerres prefabricades. Però els confondran fins que es cansen, se senten enganyats i es deixen anar o accepten “grans pujades salarials” del, almenys, el 0,1%,
Han passat cinquanta anys, des del maig francés fins avui, i no es va poder canviar el món, però el seu ressò segueix ressonant en moltes consciències com una balda cojonera. Tant de bo seguisca escoltant-se en les actuals generacions i les esdevenidores, de les quals esperem, que siguen decisives per a la continuació de l’espècie humana, o per a la seua interlocutòria extermini total.
Ha servit d’alguna cosa la literatura? La sofisticada ciència? La filosofia materialista o la idealista? Per ventura la poesia…? I la música, que és mentida que amanse a les feres? Què és ser intel·lectual i per a què serveix? Encara seguim creient en els “líders”? Volem la unitat, la quantitat, la qualitat? Per què no la realitat? Sempre hi haurà més preguntes que respostes. El curiós és l’ambient de passeig turístic que es respira, com si amb ells/as no fóra: açò és el greu.
M’agradaria que la humanitat es defensara com les plantes, desplegant una nauseabunda olor letal, per a espantar a tots aquells i aquelles que s’acosten a nosaltres/as per a contaminar i manipular les nostres vides.
