martes, 19 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Fiscalia investiga reclamacions de bancs a clients sobre préstecs hipotecaris venuts a fons voltor

S'exposava la "problemàtica social i jurídica" existent amb motiu de la reclamació judicial per part d'entitats bancàries sobre contractes.

La Fiscalia Provincial de València investiga la reclamació judicial d’entitats bancàries a particulars sobre préstecs hipotecaris venuts prèviament a fons voltor o titularitzats, segons ha pogut saber Europa Press.

Estes diligències preprocessals civils parteixen d’una denúncia presentada per María José Alamar, d’Aliter Advocats, en la qual s’exposava la “problemàtica social i jurídica” existent amb motiu de la reclamació judicial per part d’entitats bancàries sobre contractes de finançament amb garanties reals immobiliàries, vivendes, els prestataris de les quals són persones físiques, havent sigut objecte de titulització d’actius o venda a fons voltor.

En concret, en la denúncia, consultada per Europa Press, s’exposa un procediment que se segueix en un jutjat de Torrent i en el qual se sol·licita la personificació del ministeri públic en entendre que s’està produint un crebant “palés” dels drets dels consumidors i usuaris tant en este cas com en altres similars.

S’exposa que una família va firmar amb un banc un préstec hipotecari per a l’adquisició de la seua vivenda habitual que, després de successives fusions i adquisicions de drets, va ser assumit per una altra entitat, que l’any 2016 va vendre diferents préstecs personals i hipotecaris a un fons de titulització.

Esta família va deixar de pagar el préstec davant una situació “de força major” que va concloure amb el venciment d’este. En eixe moment, el banc va reclamar executar el préstec en el jutjat “però res es diu de la venda” del mateix.

Així, malgrat açò, el banc “reitera una legitimació reglamentària per a la presentació en nom propi i com a creditors d’un préstec hipotecari que està venut i cobrat”.

Sobre este tema, l’advocada ressalta que la llei és “clara” en este punt i determina que “en cas que el préstec amb garantia hipotecària haja sigut transmés i titulitzat, l’entitat actora no té legitimació activa, ja que la legislació processal vincula la legitimació en els processos al titular de la relació jurídica”, recorda.

L’article 10 de la Llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil estableix que “seran consideres parts legítimes els qui compareguen i actuen en juí com a titulars de la relació jurídica o objecte litigiós”, i el Tribunal Suprem estableix que “la cessió del crèdit comporta la cessió de la legitimació, que en el seu caràcter purament processal, encara que lligada íntimament a la qüestió de fons, ha d’entendre’s com la relació que té cada part amb l’objecte del procés per a defendre els seus drets i interessos legítims”.

Amb açò, segons el parer de la lletrada, la cessió/venda d’un crèdit implica el canvi de titularitat d’este, açò és, a la titularitat de la relació jurídica, la qual cosa determina la facultat de portar el procés o legitimació i no només la compareixença en juí i representació.

Des de la reforma de la Llei 13/2015 es permet als fons accedir als registres de la propietat i adquirir drets reals. Partint del fet que la cessió és la transmissió venda d’eixe dret de crèdit, els cedents deixen de ser creditors dels mateixos, passant a ostentar la titularitat el fons.

“Evidentment podrà reclamar i podrà firmar l’escriptura en les quals es trobe autoritzat –el banc–, però no pot ni és creditor. Representa al fons i els diners que cobra ha d’ingressar-ho i reintegrar-ho al seu legítim propietari, com així es fa constar expressament en l’escriptura de venda”, s’exposa en l’escrit de denúncia.

Per açò, la lletrada sol·licitava a la Fiscalia que es personara en este procediment, una cosa que ja ha reclamat, i que adoptara les mesures adequades per a la defensa i protecció dels drets dels consumidors.

Últimas noticias

Contenido relacionado