Amb una profunditat de prop de tres metres i una amplària de més de vuit metres en la part superior, el descobriment del fossat defensiu, en el jaciment emmurallat fenici del Cabeço Xiquico de l’Estany, situat a la localitat alacantina de Guardamar del Segura, reforça el caràcter defensiu de la ciutadella. La nova campanya d’excavació arqueològica, que s’està desenvolupant estos dies en el jaciment, s’emmarca dins del Pla General d’Investigació de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, promogut per l’Ajuntament de Guardamar del Segura i l’INAPH de la Universitat d’Alacant.
Un dels directors, l’arqueòleg de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA, Fernando Prados, ha qualificat amb els adjectius «enorme i intacte» l’excepcional troballa del fossat del jaciment emmurallat fenici. Els treballs estan dirigits per Prados, Antonio García, antic director del Museu Arqueològic de Guardamar del Segura, José Gambín, arquitecte del mateix municipi, i la doctora Helena Jiménez, professora d’Història Antiga de la Universitat de Múrcia. L’equip de treball es completa amb la participació d’investigadors en formació i tècnics procedents de la universitat alacantina.
Troballa del fossat defensiu
L’excavació de la fortificació està permetent obtenir una visió íntegra del conjunt defensiu, desdibuixat fins ara per l’acumulació sedimentària i els efectes nocius de l’erosió i la pedrera que va destruir tres quartes parts del poblat en els anys noranta (segle XX). La fotografia aèria conservada prèvia a aquesta destrucció revelava la potencial existència d’un fossat defensiu que recorria el tossal en paral·lel a les línies de muralla. L’excavació ha confirmat este fet posant al descobert el fossat, retallat a mà; s’hi perceben les marques d’escarpres i cisells en el substrat rocós.
Amb una profunditat de prop de tres metres i una amplària de més de vuit metres en la part superior, este dispositiu reforça el caràcter defensiu de la ciutadella i li atorga un major caràcter inexpugnable i capacitat de resistència davant d’eventuals atacs. Juntament amb l’existent al castell de Doña Blanca, a Cadis, és l’únic d’estes característiques conservat en tot el Mediterrani occidental en esta cronologia.
Una vegada més, com succeeix amb l’espectacular muralla d’este jaciment, els paral·lels més pròxims coneguts són al Pròxim Orient, en ciutats fenícies com Tell Dor o Beirut (avui capital del Líban).
L’excepcionalitat d’esta troballa confirma el paper fonamental que va tenir el Cabeço Xiquico de l’Estany com a punta de llança de la política colonial fenícia entre els segles IX i VIII a. de C. La incertesa i l’hostilitat que estos pobladors van experimentar en la seua arribada a la costa ibèrica els va portar a erigir una fortificació d’envergadura suficient per a complir amb els seus interessos en la desembocadura del Segura: explotar els recursos, principalment metal·lúrgics.
