Francesc Gamero: “L’oposició diu que ara hi ha més recursos, però no. Han canviat les prioritats i estem estirant els diners”

Es defineix com un servidor públic que creu molt en l'administració pública i en la seua capacitat per a canviar la vida de les persones. Entrevistem a Francesc Gamero, Secretari autonòmic d'Hisenda en el Consell, qui ens parla dels assoliments i els reptes de la seua conselleria, del finançament i de l'actualitat política.

Foto: Javier Zapata

A part de Secretari autonòmic d’Hisenda, qui és Francesc Gamero?

Francesc Gamero és un funcionari de la Generalitat. Em definisc com un servidor públic, em crec molt l’administració pública i la seua capacitat per a canviar la vida de les persones i per a proveir de serveis i prestacions. Sóc funcionari de la Generalitat des de 2003 i he ocupat diversos llocs en l’administració del Consell. En 2015 Compromís va comptar amb mi per a ser sotssecretari de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que va ser una etapa fascinant i apassionant, però molt intensa i amb la qual, per les funcions del càrrec, em vaig relacionar molt amb Hisenda. A l’abril d’enguany, quan Clara Ferrando va passar a formar part d’una llista, em van proposar ocupar el seu lloc i ara en este Botànic II han considerat que siga jo qui continue.

Rovira  

Quan vas ser elegit com a Secretari Autonòmic d’Hisenda l’abril passat el moviment no va passar inadvertit i va ser vist com un intent de Compromís de disposar d’un topo dins de la Conselleria d’Hisenda, que és la que controla els comptes de la resta. Com es va prendre estes acusacions?

Tampoc parlaria d’acusacions. La premsa va fer interpretacions legítimament, no passa res. Òbviament no sóc cap topo, però això venia perquè jo havia treballat molt estretament amb la vicepresidenta, perquè igualment Clara Ferrando era una persona de Compromís i en tot el Consell hi ha regles de mestissatge. És cert que crec que el que d’alguna manera es va visualitzar era que per part de Compromís, o fins i tot per part de la vicepresidenta, se li donava molta importància al departament d’Hisenda i, en lloc de buscar un altre professional del partit, es va decidir que fóra una persona que ja estava en el Govern i que ja havia treballat en vicepresidència la que ocupara el lloc. No m’ho vaig prendre malament, vaig deduir que era una interpretació de la importància que Compromís li donava a això. Jo he sigut sotssecretari de la viceprediència, per tant, d’alguna manera era com el coordinador dels sotssecretaris de l’àrea de Compromís.

Foto: Javier Zapata

Com ha sigut l’experiència del mestissatge dins de la Conselleria d’Hisenda?

Porte encara poc temps, és una experiència nova perquè jo vinc d’una conselleria de Compromís. Ara sóc una persona del mestissatge. Jo ja els coneixia pràcticament a tots perquè la conselleria d’Hisenda no són sol els diners i els crèdits, sinó que és la que prové de serveis a la resta: patrimoni, sector públic… Per això, com a sotssecretari ja m’havia relacionat amb molts d’ells. És una posició diferent. En primer lloc, sóc un càrrec de la conselleria d’Hisenda i, en segon lloc, represente al partit que em posa. Cal fer un equilibri, hi ha interessos i competències en comú que has de defensar, però d’altra banda també, hi ha un programa polític del partit que t’ha designat pel que has de remar. Jo diria que està sent positiu.

La realitat és que els quatre pressupostos s’han aprovat i això ha sigut un èxit de la conselleria d’Hisenda

Quins considera que van ser els majors assoliments de la Conselleria d’Hisenda en l’anterior legislatura?

Jo crec que l’aprovació dels quatre pressupostos i la gestió de la tresoreria. D’una banda, no havia passat mai que hagueren dos partits en el Govern i un tercer que donara suport parlamentari i, a pesar que algunes veus de l’oposició des del principi ens van posar el nom del Govern del Titànic perquè pensaven que això no anava a durar ni dos dies, la realitat és que els quatre pressupostos s’han aprovat i això ha sigut un èxit de la conselleria d’Hisenda. D’altra banda, la gestió de la tresoreria, que depén directament d’esta secretaria autonòmica, on la meua predecessora, en companyia de la subdirectora que ho porta, es mereixen una felicitació molt gran perquè venim d’una etapa en la qual no es pagava a ningú. L’oposició diu que ara hi ha més recursos, però el FLA (fons de liquiditat autonómica) no és un recurs, és un préstec i arriba quan arriba; la recaptació tributària ha pujat, però els ingressos que recull la Generalitat són molt pocs, els recull l’Estat i dos anys després ens els donen. No hi ha més recursos, però han canviat la prioritats i estem estirant els diners.

Som una comunitat autònoma que, malgrat tindre un nivell de renda inferior a la mitjana, contribuïm de manera que la declaració de la renda ens ix a pagar quan ens hauria d’eixir a retornar

Foto: Javier Zapata

Quins són els principals reptes i dificultats que té la Conselleria d’Hisenda?

Fonamentalment la qüestió del finançament autonòmic, que és l’objectiu final. Entre mig hi ha altres coses perquè fan falta mesures transitòries per a la Comunitat Valenciana perquè som una comunitat autònoma que, malgrat tindre un nivell de renda inferior a la mitjana, contribuïm de manera que la declaració de la renda ens ix a pagar quan ens hauria d’eixir a retornar. Així mateix, fa falta que el FLA tinga interessos 0 i que les bestretes que ens donen a compte s’eleven i s’ajusten perquè l’Estat sempre tira cap avall. El finançament autonòmic i tot el que li embolica és el repte més important.

La Comunitat Valenciana està condemnada al FLA mentre se seguisca sense un nou model de finançament?

Efectivament, llevat que hi haja algun tipus de mesures transitòries, que les bestretres s’incrementen o que s’habilite un fons transitori per a igualar-nos a la mitjana de finaçament, que ens permetria no dependre tant del FLA.

Em consta que el PSPV està fent gestions discretes, però és cert que alcen menys la veu públicament quan el partit que està a Madrid governant és del seu color polític

Foto: Javier Zapata

Creu que el PSPV és menys contundent amb el tema de l’infrafinançament valencià des que Pedro Sánchez és president?

Jo crec que els partits estatals tenen un problema i no solament el PSPV, també li passava al PP. A mi em consta que el PSPV està fent gestions discretes, però és cert que alcen menys la veu públicament quan el partit que està a Madrid governant és del seu color polític. Però també en eixe sentit el Botànic té la virtut de la pluralitat.

Compromís es penedeix d’haver donat suport a la moció de censura?

El que tenim clar és que no li donarem suport ara si no hi ha mesures contundents. La situació d’aquell moment no era equiparable a l’actual perquè hi havia un govern del PP que estava evidentment molt qüestionat per tots els casos de corrupció i no se sostenia. Si em preguntes si em sent penedit, és difícil de dir. La situació era d’emergència democràtica en el Govern d’Espanya, però sí que ens sentim desil·lusionats perquè als dos dies d’haver-hi govern, Joan Baldoví li va preguntar a la ministra i la resposta podria haver sigut “hem començat a treballar, però segurament no arribarem”, però la resposta directament va ser que no anava a donar temps. Estem decebuts perquè vam confiar massa.

En la resta d’Europa els governs de coalició estan a l’ordre del dia i ací sembla que si pactes i fas un govern de coalició estàs demostrant feblesa

Foto: Javier Zapata

Quina opinió té sobre que Pedro Sánchez es presente a la investidura sense suports suficients? Creu que actua com si tinguera majoria absoluta?

Totalment. Jo crec en l’Estat espanyol tenim un problema i és la falta de cultura democràtica. En la resta d’Europa els governs de coalició estan a l’ordre del dia i ací sembla que si pactes i fas un govern de coalició estàs demostrant feblesa. Això és un error. Ací hi ha una cultura molt de blocs i amb un punt autoritari. No hi ha problemes en les Comunitats Autònomes i als ajuntaments, per què ho ha d’haver-hi en el Govern d’Espanya? A Pedro Sánchez no li falten cinc diputats. Quan Felipe González o Aznar van governar amb suports de Convergència o PNB eren suports puntuals per a aprovar pressupostos i algunes lleis, però tenien una majoria minoritària important. En este cas, encara que l’haja millorada, Sánchez està molt lluny de la majoria absoluta.

Quins són els principals punts forts de l’economia valenciana?

Jo crec que de nou la capacitat exportadora, que durant uns anys es va perdre. Estic molt content també amb que la indústria s’estiga recuperant perquè durant uns anys això semblava que anava a ser el monocultiu del que jo dic ‘el complex turístic-immobiliari’, però de nou l’ocupació industrial s’està recuperant i és molt bona notícia. La indústria té un valor molt important. En aquelles comarques de base econòmica més industrial, no només és que tinguen més PIB, és que la renda està més repartida i la distància entre els que més guanyen i els que menys és més curta. En canvi, les comarques del País Valencià que són molt dinàmiques econòmicament i tenen un turisme fort, quan mires l’estructura social, hi ha molta desigualtat.

Com valora estos primers dies del nou Consell?

El fet que hagen tres partits implica una major complexitat en el sentit que hi ha més elements, més peces en el tauler. Però bo, ha sigut possible, el resultat és més que òptim i no hi ha hagut cap dificultat insalvable. A poc a poc s’està configurant tota l’estructura.

Foto: Javier Zapata

Quina consideres que és la teua empremta personal dins de la Conselleria d’Hinsenda?

Crec que la millora dels processos. Jo sóc funcionari de la Generalitat, vinc de ser sotssecretari, conec el procediment de contractació, el procediment de provisió de places…Tots eixos processos normalment depenen d’esta conselleria. Per això, crec que per haver treballat en això puc aportar una millora als processos que passen per esta conselleria.

A part del infrafinançament arrosseguem anys i anys d’inversió per baix de la mitjana

Fa poc que es va aprovar la reforma de l’Estatut d’Autonomia i sembla que només haja sigut per a avançar unes eleccions. Des de la figura de secretari autonòmic, va suposar un canvi real a nivell d’Hisenda l’aprovació d’eixe Estatut?

Parlem de dues coses. D’una banda, el finançament autonòmic, que és el finançament que ens ha de transferir l’Estat, i per un altre que és el que té a veure amb l’Estatut, que és que les inversions de l’Estat territorialitzades han de ser, d’alguna forma, proporcionals al percentatge de població. Ací em lleve el barret amb el PSPV perquè en el projecte de pressupostos pràcticament la inversió que estava prevista sí que corresponia al percentatge de població, faltaven unes dècimes. Per tant, en el primer intent sí que estava funcionant. Sóc optimista, jo crec que no tant per al Govern de la Generalitat però sí per a la Comunitat Valenciana i per a la seua economia és molt important. Sembla que si això es compleix serà important perquè serà una revolució. A part del infrafinançament arrosseguem anys i anys d’inversió per baix de la mitjana. Els ciutadans tenen menys infraestructures i la pròpia economia valenciana es ressent.

 

PublicitatJuega Limpio Orihuela