Francesc Puchol i Querol opina sobre la sentència del procés

Dilluns coneguérem la sentència contra els líders socials i polítics del Procés. Una sentència que per més que esperada, no dixa de ser indignant.

El tribunal finalment rebutja el delicte de rebel.lió doncs no troba una violència formal o estructural per subvertir l’ordre constitucional. Tanmateix els acusa de sedició al entendre que hi hagué episodis de violència que pretengueren aconseguir aquest objectiu encara que sense èxit.
   Ara bé, quina violència?. Un dels avantatges més grans és que els condemnats actuaren a cara descoberta i davant els mitjans de comunicació. Totes i tots poguérem vore en directe que els 2 mil.lions i mig de persones que es manifestaren el 20 de setembre, davant la seu de la conselleria de Treball i Assumptes o que anaren a votar l’1 d’octubre ho feren voluntària, cívica i pacíficament. Tret de casos molts aïllats, la  violència exercida aquells dies vingué de part de les les Forces i Cossos de seguretat de l’Estat.
   Acusa també de malversació a alguns d’ells, quan fou el mateix ministre Montoro que afirmà que no s’utilitzà ni un euro per l’1O des que el govern d’Espanya intervingué la Generalitat.
   És evident per tant que ens trobem davant una sentència política que pretén fer callar la dissidència i avisar a la ciutadania en general que l’statu quo no es qüestiona. Qui ens nega que els que defensen el no al desnonament no puguen ser, a partir d’ara, condemnats per sedició per alçar-se tumultuàriament contra la legalitat establerta?, i els sindicats que convoquen una vaga?.
   Per això, sorprén la deixadesa i lleugeresa amb la que certes forces polítiques, anomenades d’esquerra han rebut el veredicte. No se n’adonen que drets fonamentals són atacats i posats en entredit?.
   Més enllà de la posició que cadascú tinga sobre la independència, esta sentència hauria d’apel·lar a totes i tots els demòcrates sobre el sistema polític que tenim, els seus límits i contradiccions. Per la meua banda tinc cada colp més clar que la Sacratíssima Transició no fou res més que un blanquejament del franquisme per perpetuar-se en el temps.
   Ens cal una decidida denúncia del segrest que l’establishment ha fet de la “democràcia”, cal treballar per un procés constituent on en poble siga, de veres, el que tinga el poder d’escollir sense imposicions el model d’Estat, el model territorial, el model econòmic, etc. ….
   Una abraçada ben forta pels condemnats i les seues famílies. Tota la meua solidaritat amb els catalans i catalanes que desitgen decidir el seu futur en pau siguen independentistes o no.
PublicitatJuega Limpio Orihuela