L’avantprojecte de Llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual castigarà amb la pena de presó d’1 a 4 anys qualsevol comportament sexual “que atempte contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment”, i inclou com a delicte lleu el denominat ‘assetjament de carrer’. Les condemnes per violacions aniran des dels 4 als 10 anys, encara que es podran elevar a 12 si concorre una circumstància agreujant i a 15 si concorren dues o més.
Així es recull en l’avantprojecte de llei que rebrà llum verda del Consell de Ministres este dimarts, 3 de març, i que elimina la diferència entre abús i agressió. El text posa així en el centre dels delictes sexuals el consentiment de la víctima perquè no siga necessària l’existència de violència o intimidació perquè siga considerat una agressió.
“S’entendrà que no existeix consentiment quan la víctima no haja manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforme a les circumstàncies concurrents, la seua voluntat expressa de participar en l’acte”, es recull en este text, segons han informat estes mateixes fonts.
Tal com han informat fonts d’Igualtat es castigarà amb la pena de presó d’1 a 4 anys tota agressió sexual, que es defineix com “qualsevol acte que atempte contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment”.
En la reforma del Codi Penal que planteja el Ministeri, es castiga la violació (que requereix penetració) amb una pena de presó de 4 a 10 anys, encara que la pena podrà arribar als 12 anys si concorre un agreujant. Si es donen dues circumstàncies agreujants, com ara l’ús d’armes, un tracte degradant o vexatori o una agressió grupal, s’imposarà la pena màxima per violació de 15 anys –la mateixa prevista en l’actualitat–.
Des d’Igualtat apunten que s’afigen “millores” en altres delictes contemplats en el Conveni d’Istanbul, com és el cas del delicte d’assetjament sexual, amb penes de 3 a 7 mesos o multa, de 6 a 12 mesos, i màxim 24 en els casos més greus. També s’inclou com a delicte lleu, amb pena de localització permanent i treballats comunitaris fins a un mes, o bé, multa.
L’avantprojecte assumeix el conegut ‘sol sí que és sí’, una reivindicació que es va evidenciar després de la polèmica primera sentència del cas del Ramat, que va condemnar als cinc acusats per un delicte d’abús per una violació múltiple d’una jove durant els Santfermins de 2016 –si bé posteriorment el Tribunal Suprem va elevar les penes en sentenciar que va ser una violació–.
