viernes, 29 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Gan Pampols: Amb un salafista jihadista no es pot negociar, solament abatre-lo

"És una tendència i l'única forma de poder fitar-la és que la democràcia tinga capacitat per defensar-se i que, en cap cas i per cap tipus de votació, es puga prescindir de l'essència democràtica"

El tinent general Francisco José Gan Pampols, màxim representant de les Forces Armades a la Comunitat, assegura que amb un salafista jihadista “no es pot negociar” i quan ja estan implantats en una zona “l’única cosa que es pot fer és abatre’ls” i, encara que defensa la prevenció i el control com a arma per lluitar contra aquest terrorisme, adverteix que aquesta guerra “va a ser llarguíssima”.

En els “Desdejunis de l’Agència EFE en el Col·legi d’Advocats de València”, el màxim responsable de la Caserna General Terrestre d’Alta Disponibilitat defensa que el salafisme jihadista s’està estenent de forma “globalitzada” i que, per atallar-ho, cal controlar les prèdiques en les mesquites, treballar en la socialització dels individus i controlar les xarxes i els fluxos econòmics.

“Amb un salafista jihadista no es pot negociar. És impossible perquè no hi ha un element comú, una zona d’aproximació, està la subjugació o l’anihilació, això és el que pretenen” amb qui no compartisca les seues creences.

Preguntat sobre si solament se’ls pot véncer amb les armes, el també cap de la Caserna General de Ràpid Desplegament de l’OTAN a Bétera, assevera que “en primer terme sí: quan els tingues implantats, l’única cosa que pots fer és abatre’ls i a partir d’ahí atacar les seues arrels”.

“Davant un salafista jihadista decidit a actuar i armat l’única cosa que pot fer és abatre-lo o intentar capturar-lo, però tingues la certesa que si pot actuar, actuarà, i ho farà de la forma més dolorosa i causant el dany més gran possible”, alerta.

Gan Pampols incideix que “el jihadisme 3.0 s’ha estés” i és un “fenomen global” present en països com l’Iraq, Síria o Nigèria, així com a Malàisia, Indonèsia, Pakistan, Índia, algunes zones de Sud-amèrica i els països del Sahel (Mauritània, Senegal, Mali, Nigue, Txad, Sudan i Somàlia), països “susceptibles de radicalització” perquè han perdut els mitjans de subsistència tradicionalment agraris davant la influència del canvi climàtic i perquè “el radicalisme suposa una font d’ingressos”.

El militar assegura que a Occident el problema és de persones musulmanes de “segones i terceres generacions”, en alguns casos arrelades, però que experimenten “processos de radicalisme exprés” potser perquè “no tenen sentit de pertinença a una societat”, ja que “no s’ha fet el trànsit dels valors tradicionals als actuals”.

Explica que valors com la democràcia o la diferència entre la vida pública i la privada no existeixen en l’Islam radical on solament hi ha una forma de regir-se, una comunitat i un ideal, la qual cosa “portat al radicalisme, els porta a l’anihilació de l’adversari”.

Per atallar-ho primer “cal tenir consciència del problema i no demonitzar” solament per portar hijab o tenir barba, impedir “que visquen en guetos aïllats”, controlar la seua socialització en els col·legis, “obligar-los al fet que, sí o sí, compartisquen els valors de la societat democràtica” i “controlar la prèdica de les mesquites” perquè el límit de la llibertat de culte és “el respecte als principis bàsics de la convivència”.

Gan Pampols considera també que intervenir sobre les creences d’un país tercer “és el camí més curt per radicalitzar” i afegeix que “ha de ser el mateix país qui entre en les regles del joc, i això és molt complicat”.

Espanya, ressalta, és “receptor nat de musulmans” però amb percentatges de població menors que en països com França i amb un altre tipus de model però assenyala que “és un país amb un baix nivell de radicalització”.

Valora l'”encomiable” labor de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i el Pla de Lluita contra la Radicalització Violenta que incideix que el procés d’integració “es base en el respecte a les creences i l’exigència del compromís”, en el control de la prèdica i en els processos de radicalització a les presons.

“No s’estan fent les coses malament però cal fer més coses”, sosté, i apunta a la necessitat de treballar en la prevenció de la radicalització “amb el control constant de les xarxes” i sobretot, “dels fluxos econòmics”.

Indica igualment que és “pràcticament atallar” l’actuació d’un “llop solitari” tret que es produïsca un colp de sort, encara que recorda que aquest terrorista “sempre té algú que el radicalitza, hi ha una xarxa darrere i no és flor d’un dia”.

Afirma a més que una de les grans “vulnerabilitats” d’Europa és el seu baix índex de natalitat, sostingut en molts casos pels naixements de fills en les comunitats d’immigrants d’origen musulmà, la qual cosa podria implicar el sorgiment de partits islàmics.

“És una tendència i l’única forma de poder fitar-la és que la democràcia tinga capacitat per defensar-se i que, en cap cas i per cap tipus de votació, es puga prescindir de l’essència democràtica”, com que els estats siguen aconfessionals i les esferes públiques i privades estiguen separades, apunta. EFE

Últimas noticias

Contenido relacionado