La Generalitat recorre l’arxivament de la peça de Fórmula 1 que imputava a Camps

La causa es va iniciar fa quatre anys per a investigar les negociacions per a l'organització del Gran Premi de Fórmula 1 a través de l'empresa Valmor Sport i la posterior absorció d'aquesta societat per l'empresa pública Circuit del Motor

El expresident de la Generalitat, Francisco Camps (d), saludant al britànic Bernie Ecclestone, organitzador del Campionat del Món de Fórmula Un, en els voltants del Circuit Urbà de València el juny de 2011. EFE/Arxiu

La Generalitat ha recorregut l’acte que acordava el sobreseïment provisional i arxivament de les actuacions relatives a la peça 1 del cas Valmor referida a les negociacions per a organitzar el Gran Premi de Fórmula 1 a València, en la qual només quedava com investigat l’expresident de la Generalitat Francisco Camps.

Segons han informat EFE fonts del Govern valencià, l’Advocacia de la Generalitat ha presentat davant el Jutjat d’Instrucció número 2 de València un recurs de reforma contra el citat acte, en el qual argumenta que existeixen “indicis de criminalitat” contra Camps.

La causa es va iniciar fa quatre anys per a investigar les negociacions per a l’organització del Gran Premi de Fórmula 1 a través de l’empresa Valmor Sport i la posterior absorció d’aquesta societat per l’empresa pública Circuit del Motor.

El desembre passat, la jutgessa va dictar el sobreseïment provisional de la causa, sense oposició de la Fiscalia, en considerar que la investigació practicada no permetia sostindre l’acusació per delictes de malversació i prevaricació i que no existien “indicis suficients per a formular una acusació fundada en dret”.

En el seu recurs, l’Advocacia de la Generalitat sol·licita la continuació de la investigació, la transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat, prèvia unió d’aquesta peça principal amb la peça segona (la compra de Valmor per Circuit del Motor).

Així mateix, reclama la declaració com investigats de l’expresident Camps i de Belén Reyero, assessora del president i posterior encarregada d’esdeveniments en la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), així com de les persones que resulten presumptament responsables dels fets objecte d’investigació.

El recurs de l’Advocacia es basa en arguments estrictament tècnics i en defensa de l’interés públic dels valencians, segons les mateixes fonts, que han incidit que totes les actuacions de la Generalitat van encaminades al compliment de la llei i a la necessitat que els responsables dels casos de corrupció que resulten acreditats retornen els diners.

L’Advocacia defensa que tant a través dels informes de la UDEF, com dels correus electrònics i de les declaracions que obren en la instrucció, entre elles les de l’exvicepresident del Govern valencià Vicente Rambla, resulta evident la intervenció de Camps i de Reyero en els fets objecte d’investigació, així com la rellevància penal d’aquests.

En el recurs s’adverteix que els fets evidencien com es va comprometre tot el sector públic autonòmic en un negoci que se sabia ruïnós des de l’inici, i per al qual es van eludir deliberadament els controls més rigorosos de l’Administració autonòmica, interposant societats mercantils públiques, sobre els actes de les quals i decisions no va existir cap control o fiscalització, ni de la Intervenció de la Generalitat ni de l’Advocacia de la Generalitat.

Així mateix, defensa que el sobreseïment està justificat només quan no existeix dubte que el fet és atípic o que l’investigat és indefectiblement innocent.

En cas contrari, apunta, si es tanca el procediment d’instrucció en casos més o menys discutibles, es retalla de forma prematura i forçada el Dret a la Tutela Judicial Efectiva.

L’Advocacia cita com a jurisprudència casos amb resultat ruïnós a gratcient per a les arques públiques com la recent sentència del Tribunal de Comptes, del 27 de desembre, de la Secció d’Enjudiciament, que condemna als membres de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Madrid, en un procediment per abast, per la venda d’habitatges públics a un fons d’inversió especulatiu.

L’anomenat cas Valmor està dividit en quatre peces i Camps figurava com investigat en dues d’elles, l’arxivada (peça 1) i que la Generalitat ha recorregut ara, i la 4, en la qual hi ha 28 imputats i que investiga les adjudicacions en 2007 i 2008 del disseny i construcció del circuit.

Publicitat