El secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, ha intervingut a Brussel·les en la jornada Regeneració de Ciutats i Àrees Portuàries, organitzada pel Comitè de Regions i la presidència de la UE 2017, Malta.
En la seua intervenció, a la qual han assistit tècnics, autoritats regionals i locals, així com representants europeus i dels principals ports d’Europa, Boira ha defensat la relació que ha d’existir entre els ports i les ciutats portuàries per a avançar en el desenvolupament econòmic de la Comunitat.
En aquest punt ha posat com a exemple a València, subratllant que a escala global els nodes urbans portuaris juguen un paper molt important en el desenvolupament del Corredor Mediterrani, mentre que a escala local, ha assenyalat el paper del Comitè d’Integració Port-Ciutat com a mecanisme de resolució de conflictes en el límit urbà de contacte entre el port i els barris de la ciutat.
En aquest sentit, ha recordat que la Generalitat va aconseguir incorporar al Dictamen del Comitè de les Regions ‘Regeneració de les ciutats i zones portuàries’ (COTER-VI/1018), aprovat en el 121 Ple el 8 i 9 de febrer de 2017, tres recomanacions que afecten les relacions port-ciutat i a la definició dels nodes urbans en relació al Corredor Mediterrani.
En concret, es va instar a les autoritats competents a garantir una bona coordinació entre ports d’una mateixa regió administrativa i una major cooperació entre ports d’una mateixa façana marítim-portuària, independentment de la regió a la qual pertanguen.
Comitè d’Integració Port-Ciutat
A més, la Generalitat va instar al Comitè de les Regions a incorporar al seu dictamen l’exemple del Comitè d’Integració Port-Ciutat que ha desenvolupat les seues funcions en el cas de València i que ha permès avançar en el desbloqueig de temes com el parc de Natzaret o la ZAL. Així, el Dictamen ha incorporat la recomanació de crear comissions entre autoritats locals, regionals i portuàries.
Finalment, la Generalitat va defensar que en els Fòrums Europeus sobre Corredors TEN-T, s’abordara la relació específica entre ciutats i zones portuàries creant plataformes específiques per a aquelles ciutats portuàries definides com a “nodes” en la xarxa TEN-T.
Aquest fet permetrà que en el pròxim Fòrum Europeu del Corredor Mediterrani, la Generalitat Valenciana sol·licite la creació d’una subcomissió específica per a aquelles ciutats portuàries definides al seu torn com a nodes per a abordar els seus problemes específics, que en el cas de València es materialitzen en com el Corredor Mediterrani travessa la ciutat i s’uneix al port amb infraestructures com el túnel passant, l’ampliació del túnel de Serradora, l’estació intermodal Font de Sant Luis o els accessos a la ciutat i al port.
Amb aquestes incorporacions, “hem aconseguit que Europa -ha declarat Boira- prenga nota del procediment de treball que la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i l’Autoritat Portuària de València està duent a terme amb la Comissió d’Integració Port-Ciutat traslladant el nostre model modele a la resta d’Europa”.
En aquest sentit, ha explicat que, en el cas de la ciutat de València, presenta una ubicació estratègica, i un gran potencial econòmic i urbanístic per desenvolupar. Així, malgrat que s’havia desenvolupat projectes “encara falta per resoldre el nus urbà ferroviari de València i el túnel que creua la ciutat que presenta una saturació molt important des de fa diversos anys, la qual cosa provoca que l’accés i el trànsit dels trens de passatgers i mercaderies al seu pas per València patisquen diversos colls de botella”.
Boira ha definit el port de València com “un dels majors del Mediterrani i d’Europa, amb increment de tràfic molt important. Ha passat a ser un “hub” logístic, on les rutes asiàtiques, africanes i europees s’entrecreuen. El tràfic continuat de mercaderies entre les diferents comunitats i Europa ha provocat que siga el territori amb majors moviments del país tant en camió com a ferroviari en la seua connexió amb l’interior del país”.
El port de València lidera als del sud d’Europa
A més, ha dit que el port de València aspira a ser el port més gran d’entrada de mercaderies en el sud d’Europa, i gràcies a infraestructures com la seua nova zona d’activitats logístiques, una nova terminal intermodal de mercaderies i el corredor mediterrani ferroviari, es posiciona com una porta d’entrada i eixida per a les mercaderies cap a Àsia i Àfrica, liderant als ports del sud d’Europa com a alternativa als saturats ports del nord com Rotterdam o Hamburg.
Davant aquesta situació, és pel que durant els últims mesos s’ha remarcat la necessitat de tractar els nodes amb la importància que requereixen i perquè és necessari que “les entitats europees i nacionals consideren València en la seua planificació com allò que ja és, un node de transport de primer ordre, no solament a escala portuària, sinó logístic i ferroviari”.
Escala local i urbana
A escala local i urbana, Boira ha parlat de la regeneració urbana portuària que s’està desenvolupant, entre altres, en els barris marítims de València que, com el Cabanyal, van ser abandonats i maltractats en el passat. Actualment, -ha afegit- s’ha començat una recuperació global, el primer pas de la qual va ser en 2015 amb la presentació del barri del Cabanyal a la convocatòria de les EDUSI.
“Amb açò es pretén una regeneració urbana, social i econòmica d’un barri històric de pescaters, que ha patit la depredació de l’especulació immobiliària potenciada per les mateixes administracions públiques d’anys anteriors”, ha dit.
A més, en aquest bari portuari, la Generalitat ha impulsat dos programes, per valor de més de 30 milions d’euros. Un d’ells, ja en marxa, centrat en les subvencions per a la rehabilitació d’habitatges de particulars i un altre programa per a la renovació dels sistemes urbans, urbanització, jardins i la construcció de nous edificis per a instal·lacions i habitatges socials.
