Aprovat el Pla Especial de la ZAL de València que contempla un corredor verd i mesures de minimització d’impactes

El Pla harmonitza l'activitat econòmica del Port amb la millora de la qualitat de vida dels veïns i la recuperació d'espais verds per a la ciutadania

La consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador. EFE/Arxiu

La consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha signat la resolució per la qual s’aprova el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques, ZAL, de València, després de ser ratificat de forma favorable en la Comissió Territorial d’Urbanisme de València.

Segons ha destacat la consellera, el Pla Especial de la ZAL compta amb el vistiplau de les tres administracions implicades i compleix a les exigències de la Generalitat que s’han debatut en l’espai creat amb l’objectiu “d’aconseguir fer realitat un espai respectuós i útil per a la ciutadania, necessari per a l’economia i la generació de llocs de treball, per això, s’han tingut en compte la integració paisatgística, la millora dels espais públics i la mobilitat sostenible”.

Corredor verd

D’aquesta forma, ha apuntat Salvador, en aquesta nova ZAL “més verda per als ciutadans i ciutadanes, aconseguim harmonitzar l’activitat econòmica logística del port amb la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes i amb la recuperació d’espais per a la ciutadania”. Així, s’ha dissenyat un corredor verd, entorn del carril bici existent, que desplaça el perímetre de la ZAL al màxim per a “guanyar espai obert per a la ciutadania i a l’ús públic” amb zones enjardinades que possibiliten la qualitat urbana de Natzaret i la connexió amb el parc natural de l’Albufera.

A més, s’ha realitzat un estudi d’insonorització i es prendran mesures per a reduir la contaminació sonora dels habitatges pròxims a la ZAL. D’altra banda, l’estudi d’integració paisatgística que s’ha elaborat també estableix mesures per a aconseguir una transició més efectiva entre els usos residencials i logístics.

Per a aconseguir una infraestructura verda “contínua i coherent” en les parcel·les a l’oest de la carretera CV-500 al sud del traçat ferroviari s’ha exigit la compatibilitat de l’ús agroalimentari i de les infraestructures. Així, obligatòriament per a executar instal·lacions en aquestes parcel·les s’exigirà un estudi d’integració paisatgística.

També es recuperaran els camins de l’Horta de Rovella per a l’ús públic i la mobilitat sostenible i es millorarà així el paisatge de les àrees degradades de l’Horta i l’accessibilitat per als vianants. Igualment es recuperarà l’accés que connecta la part nord i la part sud del nucli de població de la Punta i que actualment està interromput per les vies del ferrocarril i amb l’aprovació de la ZAL. El Port de València haurà d’executar altres millores complementàries.

Avanços territorials

Unes mesures que “han millorat substancialment el projecte”, ha indicat Salvador. “Quan arribem en 2015 teníem clares nostres prioritats, no volíem el projecte de la ZAL impulsat feia 20 anys pel Govern del PP perquè estava mal plantejat i va suposar un procés molt dolorós per als veïns com així ho han dit les sentències judicials”, ha apuntat.

Per això, la Generalitat en aquests tres anys ha treballat per a transformar-ho per a aconseguir la “necessària convivència de l’Horta tradicional i el parc de l’Albufera amb la integració de les àrees residencials del sud de València i la potenciació del Port”.

Per a la consellera, “en el Pla Especial de la ZAL s’han anteposat les lògiques territorials que des de la Conselleria s’impulsen en matèria d’ordenació i planificació del territori, dins de les possibilitats que la transformació de l’àmbit permetia”. “Estem fent els passos necessaris per a revertir la situació caòtica que ens trobem en el territori després de 20 anys de polítiques de depredació del sòl, especulació i destrucció de les terres”, ha indicat abans de recordar que en aquests tres anys s’han aprovat Plans d’Acció Territorial com el Patricova, el Pativel o el Pla de l’Horta.