Una investigació de l’UJI ha identificat gens de cítrics per a fer front al canvi climàtic

Una investigació del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de la Universitat Jaume I ha identificat gens de cítrics que la biotecnologia podria millorar per fer front al canvi climàtic. El treball liderat pel professor Vicent Arbona avança en el coneixement d’una ruta de senyalització d’una hormona vegetal, que permetrà aconseguir plantes de cítrics més tolerants a l’estrés per inundació. Les conclusions es publiquen en la revista ‘Plant Molecular Biology’.
Una de les condicions ambientals negatives que s’agreujarà amb els efectes de l’escalfament global és la inundació de sòls de conreu, a causa de les pluges torrencials. Per aquest motiu, “hem estudiat al laboratori una hormona vegetal, l’àcid abscísic o ABA, que és clau en la regulació de la tolerància a les condicions ambientals adverses en vegetals, i hem observat, que existeixen respostes hormonals i moleculars específiques a l’estrés per inundació del substrat”, argumenta Arbona, membre del grup d’investigació Ecofisiologia i Biotecnologia.
Els investigadors de l’UJI han identificat gens associats a la senyalització mitjançada per aquesta hormona i els han clonat, és a dir, els han extret i aïllat de les plantes per a poder estudiar-los amb més detall. “El realment rellevant des del punt de vista de la recerca bàsica és que, per primera vegada, el descens en els nivells d’una hormona vegetal respecte dels valors control en resposta a un estrés ambiental podrien constituir una resposta fisiològicament significant i les dades apunten en aqueixa direcció”, en opinió de Vicent Arbona.
La resposta d’aquesta hormona vegetal, a escala bioquímica, sembla estar regulada i ser específica d’aquest tipus d’estrés, a més de ser específica de les arrels, les quals es troben en contacte directe amb la terra inundada. D’altra banda, a escala molecular, els investigadors troben que hi ha una resposta específica ajustada als nivells d’hormona present en el teixit, de tal manera que la planta podria diferenciar el tipus d’estrés al qual està sotmesa i, en conseqüència, induir les respostes fisiològiques més adients per a combatre’l.