Hi ha partits amb un significat que va més enllà del simple resultat. I un d’ells és el d’este diumenge enfront de la SD Huesca (2-6), un partit que calia véncer sí o sí per a mantindre el pols a tres bandes per la Champions amb el Getafe CF i el Sevilla FC, però que també havia de servir com a impulsor de confiança a base de gols de cara a la “final” del pròxim dijous a Mestalla davant l’Arsenal FC. Eixe dia, amb l’ajuda de l’afició, el Valencia CF barallarà sense fi per remuntar el 3-1 de l’anada que els permetria estar en la final de la UEFA Europa League. I quina millor forma que afrontar aquest duel amb una golejada.
Qui pensés que el Valencia CF anava a tenir el cap més posat en la pròxima cita europea que en la visita al cuer de LaLiga, que amb la seva derrota va certificar el seu descens, estava ben equivocat. Aquest equip pot tenir una mala digestió amb un resultat inesperat en un mal dia, com tots, però mai tirarà la tovallola abans d’hora i està obstinat a barallar per l’última plaça de Champions sense amo amb totes les seves forces.
En El Alcoraz va sortir a arrasar, disposat a sentenciar per la via ràpida, sense contemplacions. Al minut de partit, Wass ja havia perforat la porteria defensada per un Santamaría que va acabar “sobrepassat”. Una bona sortida amb la pilota de Gabriel Paulista, que va veure la diagonal cap a l’interior traçada per Wass, va ser l’origen abans que el danès tragués la seva potència i anotés el seu primer gol amb el Valencia CF en LaLiga. Inapel·lable.
Només va ser el primer punt del que anava a ser un cicló sobre la gespa, perquè el portera de la SD Huesca no tenia temps ni per a respirar. Guedes li va exigir a una gran parada amb els punys abans que, després de dos sobresalts aïllats del voluntariós equip local, comencés l’enrenou per al personal del marcador electrònic: Rodrigo va anotar el segon després d’un contraatac de manual iniciat amb un canvi d’orientació mil·limètric de Piccini, abans que Santi Mina assistís al golejador hispà-brasiler; quatre minuts després Santi Mina elevava el 0-3 després de rebre una passada de Guedes. Però abans d’arribar al descans, el València CF va anotar dos gols més amb la signatura de Santi Mina -continua marcant a parells- i Etxeitaen pròpia porta.
Ja amb el partit “tancat”, Marcelino va oxigenar a Parell i Guedes ja pensant en el complicat duel davant l’Arsenal FC, encara que la inèrcia d’aquest Valencia CF li va portar a anotar el sisè, obra de Rodrigo després d’una perfecta passada de Ferran Torres a Santi Mina, que va assistir al ‘19’ blanc-i-negre perquè també certifiqués el seu particular doblet, sens dubte, ideal per a omplir el dipòsit de confiança de cara a la pròxima cita europea. Melero i Alex Gallar van escurçar distàncies i l’afició va empènyer a l’equip novell de LaLiga pel que ha gaudit en la seva primera temporada en l’elit que amb la seva derrota davant el Valencia CF va certificar el seu descens.
Si algú hagués imaginat el pla “perfecte” a Osca, segurament no hauria estat tan bo com la versió real: victòria per a seguir a tir de tres punts amb la zona Champions, golejada clara i contundent, amb els davanters marcant a parells recuperant confiança, descans per al “cervell” Dani Parejo i al “elèctric” Guedes… Ara tots els focus ja apunten al partidazo del pròxim dijous enfront de l’Arsenal FC amb una plaça en joc per a la final de l’Europa League de Bakú.
Fitxa tècnica:
SD Huesca: Santamaría, Ferreiro, Etxeita, Mantovani, Javi Galán, Rivera, Musto, Moi Gómez (Juanpi, min. 64), Chimy Ávila, Enric Gallego (Alex Gallar, min. 75) i Hernández (Melero, min. 46).
Valencia CF: Neto, Piccini, G. Paulista, Diakhaby, Gayà, Coquelin, Parejo (Carlos Soler, min. 46), Wass, Guedes (Ferran Torres, min. 46), Rodrigo (Gameiro, min. 56) i Santi Mina.
Gols: 0-1, min. 2: Wass. 0-2, min. 16: Rodrigo. 0-3, min. 20: Santi Mina. 0-4, min. 33: Santi Mina. 0-5, min. 41: Etxeita, en p.p. 0-6, min. 51: Rodrigo. 1-6, min. 65: Melero. 2-6, min. 91: Alex Gallar, de penal.
