La diputada del Grup Parlamentari Popular per Ciudad Real, Carmen Quintanilla, va presentar el passat 10 de gener una pregunta al Govern de Pedro Sánchez en el qual li qüestionava sobre el descens del cristianisme a Espanya.
Quintanilla argumentava que Espanya és el tercer país amb un major abandó del cristianisme a Europa en els últims anys.
“Segons els últims sondejos de Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) el 66,2% dels espanyols es declara catòlic i molts d’ells, sent la falta de protecció des de l’Estat per a conservar el respecte de la seua fe”, exposava la diputada en la seua pregunta per escrit.
Sota aquests supòsits, la parlamentària del PP preguntava al Govern: Quins objectius es planteja l’Estat per a promoure el respecte i la conservació del cristianisme al nostre país?
La resposta del Govern
Un mes després, el Govern ha respost per escrit a la interpel·lació de la parlamentària popular.
En primer lloc, recorda les obligacions que té l’Estat respecte a aquest assumpte: “Correspon a l’Estat la funció de promoció dels drets fonamentals -entre ells el de llibertat religiosa-, així com la tutela perquè el seu exercici individual i col·lectiu siga respectat en els termes que disposa el nostre ordenament jurídic, inclosa la penal”.
No obstant això, davant la qüestió concreta que s’interpel·la, el Govern respon que “no pot promoure la conservació o avanç de cap religió en particular, en virtut del “principi de aconfesionalitat” que estableix l’article 16.3”.
L’única cosa que pot fer l’Estat, reitera, és garantir el lliure exercici de la llibertat religiosa de tots en els termes que recull tant l’article 16 de la Constitució Espanyola (CE), com els tractats internacionals -dels quals Espanya és part- que són criteri interpretatiu en matèria de Drets Humans (article 10.2 CE), i la Llei orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa. Madrid, 11 de febrer de 2019.
