Poques hores abans d’obrir les urnes per tal que els socialistes valencians tinguen ocasió de votar entre l’actual secretari general i l’aspirant de Burjassot. Un dels candidats ha cremat fins a l’últim quilòmetre per a convéncer cadascú dels seus companys per tal d’obtenir el seu suport, l’altre ha fet una campanya més modesta.
Molts pensaven que Puig faria una campanya tranquil·la, que actuaria amb molta confiança en si mateixa i la força d’un candidat més jove i amb camisa blanca qüestionaria el seu lideratge. Més ha paregut que era al contrari, com en unes primàries a l’estil americà, ha destinat cada segon que ha pogut per tal de recórrer cada casa del poble, cada seu comarcal, cada grup municipal.
Un home més proper del 60 que dels 50 ha dedicat els seus recursos com si tinguera 30. En cadascuna de les províncies no hi ha comarca per la qual no ha passat més d’una vegada per tal de fer ressò del seu missatge. Cal dir que el seu equip, format en la seua majorita per jovenets, anava amb la llengua fora. El morellà, que pareix a simple vista l’antítesi de la renovació, s’ha marcat en una jugada al més pur estil de Ronald Reagan en 1984, quan va dir allò de què no anava a aprofitar la inexperiència i la joventut del seu oponent: ha fet més quilòmetres i s’ha esforçat per tal de viure jornades maratonianes per tal de fer arribar a tots els llocs el missatge de la seua campanya.
D’altra banda Puig ha jugat contra una de les ferramentes més ferotges del x. XXI. Les xarxes socials. Igual que Contelles en el PP, Puig s’ha vist obligada a sofrir els atacs de les xarxes, gent ociosa que dedica el seu temps a propagar la desinformació amb usuaris falsos per tal d’incidir d’alguna forma en la campanya, una forma més que definitòria dels ideals que avalen cadascú. Quan este diari va sofrir un intent d’atac d’uns aficionats que utilitzaven bots per afavorir Betoret en una votació ja vaig fer públic el meu pensament: “Si per una enquesta fan açò, que faran quan es juguen el seu càrrec?” Es pot traslladar de la mateixa manera l’analogia, ací es juguen uns càrrecs orgànics que no omplin la butxaca, només l’agenda.
Ara està tot el treball fet, en Morella o en Burjassot, demà es viurà una victòria i una derrota, l’honestedat de cada equip farà més dolça la victòria o més amarga la derrota. Si es confirma que malgrat no haver jugat de la millor de la millor manera possible, s’ha perdut. Alguns projectes de polítics que han denigrat els seus contrincants hauran sacrificat la seua honestedat per a res, si arriben a algun lloc de responsabilitat el dia de demà, potser pròximament siguen carn de la UDEF.
*Santiago Calaforra és director de Actualitat Valenciana
