El Valencia CF fa mèrits per a guanyar a la Real Sociedad (0-0)

Tot i les infinites ocasions que es van crear, sobretot després del descans, el conjunt de Marcelino només pot sumar un punt davant la Real Sociedad.

Si el partit davant la Reial Societat s’haguera decidit als punts com en la boxa després del 0-0 final, ningú s’hauria atrevit a qüestionar el triomf del Valencia CF. El va intentar fins al final, va buscar amb intel·ligència el botí dels tres punts tancant al rival després del descans, a Rulli no li van donar temps per al respir… però només va faltar el gol. Ens tenien tan ben acostumats que va saber a poc aquest empat que no va reflectir els mèrits dels uns i els altres, però que ningú dubte que aquest Valencia CF està molt viu.

És igual que Marcelino canvie peces en l’alineació, el Valencia CF està sent un equip molt recognoscible. Va debutar Roncaglia, Kondogbia va tornar a la titularitat, en atac Marcelino va apostar d’inici per la dupla Santi Mina i Gameiro. Seriós, ben col·locat i movent-se amb precisió a la veu del capità Dani Parejo, un dels objectius era no donar opcions a una Reial Societat amb menys quilòmetres a les seues cames al no competir entre setmana.

En el tram inicial del partit es prioritzava la seguretat al risc, fins a l’esglai que va accelerar el cor dels valencianistes als 14 minuts en una segona jugada que va acabar desviant Garay a córner a tir de Raúl Navas. No entrava en el guió, però l’equip va respondre ràpidament amb un cabezazo de Kondogbia que blocó Rulli després d’un servei de cantonada tret amb mestratge per Parell. Era una forma de marcar el territori, a Mestalla mana el Valencia Cf.

Existia una sensació de control per part dels dos equips, sense donar concessions més enllà de llançaments llunyans. Només Santi Mina, després de rebre de Gayà i envoltat d’un núvol de rivals, li’ls va deixar arrere sobre una rajola, però el seu centre no va trobar rematador. Llàstima! D’ací fins al descans, l’afició sol es va alçar de la seua butaca per a reclamar unes possibles mans dins de l’àrea de la Real quan Gayà va entrar a l’àrea, però després de realitzar-se la revisió per part del VAR no es va considerar punible.

Calia fer un pas al capdavant per a buscar la victòria, i així va ser des del primer minut després d’oxigenar-se en el descans. Al centre de Gameiro no va arribar Santi Mina als cinc minuts de la represa, però la parròquia de Mestalla es va animar, abans d’il·lusionar-se en veure a Guedes eixir a calfar, al qual van corejar el seu nom. Quines ganes havia de veure-li de nou amb nosaltres! Cheryshev va enverinar un centre potent que blocó Rulli. El Valencia CF manava. Kondogbia també ho va intentar, buscant el gol abans de ser substituït traient-li lluentor a la seua esquerrana, però va tornar a blocar el porter de la Reial Societat. No hi havia forma.

Era un setge continu, només faltava una bona finalització, que va tornar a buscar Gameiro després d’un perfecte centre de Gayà, però no va arribar l’ariet gal a rematar amb el seu cap. Vamosss! L’afició animava amb força, les sensacions eren bones, s’estaven fent mèrits, però no hi havia forma de moure el 0-0 que reflectia el marcador. Les ocasions del Valencia CF es multiplicaven, com als 64 minuts, quan va tornar a executar Parell amb mestratge un córner, que va rematar Gameiro amb el cap amb Rulli superat… però la pilota es va elevar massa. Es volia el botí dels tres punts, aquest equip no contempla l’empat com a objectiu, després va arribar el torn que l’intentaren Roncaglia i Rodrigo de cap, però no hi havia forma.

Mestalla sentia a prop el gol, no donava crèdit, Rulli no tenia temps per al respir. Però la segona gran ovació no va arribar amb un gol, li la va tornar a portar Guedes quan va entrar al terreny de joc, al crit de “per ells, per ells”. El Valencia CF tenia tancada a la Real en la seua àrea, pressionava després de pèrdua, volia guanyar. Des de la graderia es transmetia energia als futbolistes als càntics de “hui volem aquesta victòria”. La Real somiava amb un contraatac perfecte, però arrere no es van donar concessions. Fins es va recórrer al comodí que li va donar la victòria al Valencia CF davant l’SD Osca amb una rematada en el temps extra de Piccini, però Rulli va volar per a desviar a córner. Increïble! No va haver-hi forma, encara que per mèrits, el Valencia CF va meréixer guanyar a la Real que es manté invicta des que va arribar Imanol a la banqueta.

Fitxa tècnica:

Valencia CF: Neto, Piccini, Garay, Roncaglia, Gayà, Kondogbia (Coquelin, min. 61), Parejo, Carlos Soler, Cheryshev (Guedes, min. 74), Gameiro i Santi Mina (Rodrigo, min. 65).

Real Sociedad: Gero Rulli, Zaldua, R. Llorente, Raúl Navas (Héctor Moreno, min. 58), Theo, Illarra, Zubeldia, Januzaj (Sandro, min. 74), Merino (Sangalli, min. 65), Willian J. i Oyarzabal.

Àrbitre: Melero López, del Comité Andalús. Va amonestar als locals Santi Mina (25’), Piccini (56’); i als visitants Theo (32’), Illarra (75’), Sandro (77’), Zaldua (85’).

Incidències: Partit corresponent a la 23a jornada de LaLiga disputat a Mestalla davant 38.885 espectadors. Va amenitzar la trobada la Societat Musical ‘Santa Cecília’ de Xelva (València).