Guàrdies al compàs de les campanades

Arturo, Idoia, Roberto, Olga, o Sergio són alguns dels milers de professionals que treballen quan sembla que tots estan de festa. Es mantenen a l'aguait perquè altres puguen sentir-se segurs. A tots ells, Actualitat Valenciana els agraeix la seua dedicació fent-los protagonistes de l'últim i el primer dia de l'any.

PublicitatAVL

Són milers de persones però no ens n’adonem si no és que ens toca de prop. Des de sanitaris, fins a cambrers, taxistes, policies, cuidadors de centres residencials o serveis d’emergències, entre molts altres, milers de persones a la província de Castelló, escoltaran les campanades amb la mirada vigilant o compartint el moment a través d’una pantalla de mòbil, amb la seua família, si tenen sort, i en eixe moment no hi ha cap servici o emergència.

Són els professionals d’infinitats de sectors que han d’oferir els seus serveis els 365 dies de l’any. Així, la majoria ja tenen assumit que Nadal o Cap d’any estaran pegats a una ràdio, atenent usuaris o vetllant perquè la resta de gent puga gaudir. A elles i a ells Actualitat Valenciana vol agrair-los la seua feina, visibilitzant alguns dels trossets de vida que ens dediquen i on ens han deixat penetrar.

PublicitatRovira  

Arturo és Policia Local a Sogorb. Per ell, tant la nit de Nadal com la nit de cap d’Any, “són dues nits en què pareix que es paralitza el món, almenys a les hores del sopar”. “Pels carrers no hi ha ningú,...i se sent olor a gamba!”, comenta somrient. Fa 16 anys treballa com a Policia i reconeix que la majoria dels serveis solen ser d’acompanyaments sanitaris “per pujada de tensions” o en cas de la nit de Cap d’Any, “per aldarulls vinculats moltes vegades a un excés d’alcohol” encara que de vegades ens explica que també cal vigilar “perquè una cosa que molta gent no sap és que també hi ha atacs d’ansietat o inclús algun intent de suïcidi per molta gent que pot tindre ja problemes addicionals vinculats a depressions o similars i en estes dates, el sentiment de soledat és molt més intens, inclús si hi ha hagut la mort recent d’algun familiar, estes dates es fan molt dures”.

Amb tot, afirma que no canviaria la seua feina, “i que quan tot està tranquil, si es pot, s’intenta encara que siga escapar-se un segon a fer el café o el postre amb la família!, però sempre pendent que tot estiga controlat!” afegeix!.

Per Idoia, cuidadora a residència dAfanias, eixes nits són “pràcticament com una altra pel que fa a la rutina dels usuaris”. I és que cal recordar que les persones que viuen en centres residencials, en especial persones amb discapacitat intel·lectual severa, han de procurar mantenir la ‘normalitat’ tot i les festes que marca el calendari.

Idoia havia de treballar esta nit, però ho va canviar per la Nit de Nadal. La raó, coincidir amb la seua parella, que també treballa al sector. “Els qui treballem ací ja tenim en la planella les dates i ja sabem que si no un dia és un altre!, i sí….intentes fer algo un poquet especial i si pots, sobretot, la nit de Cap d’Any, et portes el raïm, i algun dolç i avances un poquet més la feina perquè encara que siga un momentet a les dotze, et pugues posar davant la tele amb el teu company de torn a sentir les campanades!”, recorda Idoia.

“És cert que en alguns moments, en especial als més joves, pot ser ens entra un poquet d’enyorança de no poder estar amb la família o en els teus amics...però…..no passa res, l’any que ve ja tindràs eixa nit lliure! A més, si podem i veien que no tenim plan, i que a qui li toca sí que ha de deixar els seus, nosaltres mateixos ho canviem i treballem eixe dia”.

Pel que fa a Roberto, les coses no sempre són tan tranquil·les, en especial a partir de les 4 o les 5 del matí, quan la gent ja va un poc més passada d’eufòria”. Ell és conductor d’ambulància i actualment la seua empresa s’encarrega principalment d’estar en els punts neuràlgics d’esdeveniments i macrofestes. Conta que quan la gent més està divertint-se, ells més atents han d’estar per si passa alguna cosa i han d’actuar. “Mai se sap!, a nosaltres hi ha des de gent que ens ve a l’ambulància a demanar una tireta per què li rossen les sabates, fins casos més greus que has de recuperar i estabilitzar abans d’un servei de trasllat hospitalari!”

Roberto no és nou a l’ofici, i sap que quan estàs en un dispositiu per una festa a una macrodiscoteca o una gran concentració “tot el cos està en tensió i revises mil vegades tot perquè encara que en base ja ho hages comprovat però no està de més”. Comenta que mai saps el que et pot vindre però que el més habitual “són persones que s’han passat amb l’alcohol o una altra substància!”. Respecte a si eixes nits són especials quan s’està de guàrdia, admet que de vegades, “en alguns moments entre un poc de melancolia però és una professió que per a treballar en ella, ha d’agradar-te i sempre penses que no hi ha major satisfacció com atendre una persona i poder-la recuperar del problema que portava!”, conclou amb convenciment.

Sergio és tècnic en emergències Sanitàries, només fa tres anys i mig que treballa però coneix perfectament el que és una guàrdia en una nit festiva. També conduïx una ambulància però en este cas, té la base a l‘ambulatori del Grau de Castelló i l’equip amb què desenvolupa la seua tasca respon a les cridades que els deriva el 112. “A l’inici de la nit les coses estan prou tranquil·les però a partir de les 12, el dia 24, per exemple, ja van començar els servicis. Nosaltres acudim on ens envien, tant domicilis com cridades per gent èbria en la via pública“, conta Sergio.

Ell confessa que no l’importa treballar en nits com estes. “Tal vegada, si hagués estat a casa, jo també haguera eixit i hagués acabat gastant-me més diners” -bromeja-, “així que almenys així fas el servici i vas on faci falta!”. Pel que fa a l’ambient de treball, Sergio comenta que en nits com esta,”quan podem, cadascú portem alguna cosa de picar i amb els companys del centre de salut, d’alguna manera també anem celebrant-ho!.

Olga és infermera a la planta de neurologia de l’Hospital Universitari de Castelló. Assegura que la nit de Cap d’any “pel que fa a protocol, al treball, a l’atenció dels pacients és igual que qualsevol altra, encara que sí que és cert que en algun moment es tracta de fer alguna cosa especial”.

“Als pacients que poden engolir, en el sopar ja es puja els seus granets de raïm de Cap d’Any, i depén de com estiguen, hi ha gent que se’ls mengen al sopar, altres que esperen a les 12 i es posen la tele o que estan amb algún familiar…. Segons com estiguen!, explica Olga. “I pel que fa als que treballem en planta, sí que és cert que quan te’n vas per entrar a fer guàrdia de vegades t’entra un poc d’enyorança, però la veritat és que més pels que et deixes a casa que no per on vas!. Perquè quan arribes, entre unes coses i altres no tens temps de parar. Jo crec que de vegades ho passes pitjor pels que es queden, perquè nosaltres al cap i a la fi estem treballant. Després, sí que és cert que tots portem un sopar o alguna cosa un poc més especial i ens ajuntem tots un moment al control d’infermeria a l’hora de les campanades per desitjar-nos Feliç any!