La Plataforma per la Llengua ha denunciat dos guàrdies civils de la caserna de Tavernes de Valldigna (la Safor) per abús d’autoritat i per voler impedir a uns joves el dret lingüístic d’expressar-se en valencià.
La denúncia, que demana sancions per als agents, ha estat presentada davant la Subdelegació del Govern a València, i també a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana.
Els fets van passar el 29 de desembre de 2019, quan el vehicle en què viatjaven quatre persones que es dirigien al Festivern, conduït pel Raúl Diego, va ser aturat per una patrulla de guàrdies civils durant 40 minuts, a Tavernes de la Valldigna, a l’eixida d’una gasolinera, per un control d’alcoholèmia i de drogoaddiccions. La primera conversa que va mantenir el conductor, Raúl Diego, amb un dels guàrdies civils va ser la següent:
Conductor: “Bona vesprada”
Guàrdia: “A mí me habla en español, que estamos en España”
Conductor: “Podem parlar en valencià, estem a València”
Guàrdia: “Si continúa hablándome en valenciano no nos vamos a entender y me lo llevaré al cuartel. Me va hablar en español”.
El jove Raúl Diego va haver de desplaçar-se fins al cotxe patrulla, per a fer els tests de control d’alcoholèmia i de drogues, com a conseqüència de l’exercici per part del jove del dret a parlar valencià. El guàrdia va mantenir Raúl aïllat i sense permetre-li agafar una jaqueta, quan es trobava tremolant pel fred, i va realitzar afirmacions com ara: “Si no me habla en español lo llevaremos al cuartel hasta que llegue un intérprete y se les fastidiará la fiesta”, donant a entendre que haurien de passar allí la nit.
El guàrdia civil va retenir Raúl amb el control de drogoaddicció durant més de vint minuts mentre que un altre conductor que també estava realitzant la prova, però parlant en castellà, no en va tardar més de cinc. Va realitzar afirmacions com: “Si no consigue salivar lo suficiente en el test de drogas lo llevaremos al cuartel por negarse a realizar la prueba”.
Mentrestant, el cap de la patrulla de la guàrdia civil va anar cap al cotxe, es va adreçar a Anna, que estava parlant amb una amiga en valencià, i va afirmar: “¿Por qué no hablais español, si estamos en España?”. Davant això Anna, la seva companya, va replicar: “Nos están reteniendo de forma ilegal, por no hablar español”.
La jove va anar cap al cotxe d’unes altres persones, per a informar-les del cas, i dir-los que parlaren valencià. Davant d’això, el cap de la patrulla de la guàrdia civil es va adreçar novament a Anna, amb qui va mantenir la següent conversa:
Guàrdia: “Si les incitan a hablar en valenciano están obstruyendo a la autoridad y los llevaremos al cuartel”
Anna: “Tengo derecho a la resistencia, tengo derecho a quejarme”
Guàrdia: “Están desobedeciendo e impidiendo la comunicación con las fuerzas de Seguridad, por hablar en valenciano. Como siga así, se meterá en líos”.
El guàrdia civil va comunicar a Raúl que si la seua companya continuava amb eixa actitud la detindria per la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a “Llei mordassa”.
Segons ha afirmat Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua, “els guàrdies civils van entendre perfectament l’expressió en valencià de les persones retingudes al control a Tavernes de Valldigna. A més van considerar un acte de desobediència l’expressió normal en valencià. Són fets que cal considerar com a mostres de prejudici ideològic, impropis d’uns membres d’un cos de seguretat de l’Estat”.
Els guàrdies civils i la resta de les forces de seguretat, per llei, han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que este sol·licite, sempre que esta siga oficial al territori. Així ho diu l’article 54.11 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que imposa un deure als treballadors púbics, també de l’administració general de l’Estat, i preveu que els funcionaris «garantizarán la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio».
Segons valoració del portaveu de la Plataforma per la Llengua, “este article, encara que no obliga els funcionaris individualment a saber valencià, sí que imposa a l’administració un deure d’organitzar-se, de tal manera que l’atenció en aquesta llengua estiga disponible. En tot cas, un treballador públic no té el dret d’exigir a un ciutadà que no parle la seua llengua, quan es tracta d’una llengua oficial, ni pot amenaçar-lo, ni intimidar-lo en un servei per aquesta raó”.
