Diuen que la política no interessa als joves. Des de fa uns anys, la democràcia a Espanya ha anat transformant-se i canviant fins que el bipartidisme ha quedat obsolet. En este procés, hi ha hagut continus canvis que han fet que els joves no s’hagen vist representats, en la consegüent pèrdua de l’entusiasme en la política. Però eixe no és el cas d’Héctor Troyano, l’alcalde de Vilamarxant.
Héctor Troyano és un xic que acaba de complir els 24 anys i que viu en passió el servei per al poble. Afiliat al Partit Popular des del 2014, en 19 anys ja va formar part de les llistes de Vicente Betoret per l’alcaldia. En l’actualitat, governa en coalició amb Ciutadans a la mesa de representació. Encara que porta sis mesos al capdavant de l’ajuntament, a més d’això li queden moltes reformes per fer. En Actualitat Valenciana li hem fet una entrevista per a conéixer-lo millor i descobrir quins seran els nous canvis per al 2020.
P: Eres molt jove, com és ser alcalde a la teua edat?
R: Sincerament, crec que 24 anys és molt bona edat per a ser alcalde. Per què? Perquè dedicar-te a ser alcalde és dedicar-te completament al poble, i en la meua edat, no tinc càrregues familiars. Doncs puc bolcar la meua vocació i entusiasme de forma sencera, tot i que puc conciliar el meu treball en tindre amics i eixir en ells. Al cap a la fi no deixe de ser un xic de 24 anys.
P: Sabem que estàs afiliat al PP des del 2014. Què t’ha fet interessar-te en el món de la política tan primerament?
R: L’he viscut a casa de proper. La meua influència més pròxima fou la meua iaia, que era molt política. Pense que en l’adolescència tothom es pot implicar en qualsevol cosa que vulga, com els videojocs o tocar en una banda de música.
En el meu cas, jo em vaig interessar en la política, però en ma casa, per exemple, els meus pares no són molt polítics, tot i que ara amb el meu lloc de treball s’han anat interessant més. També és veritat que només m’ha interessat la política local, en l’àmbit nacional no m’ha captivat mai.
P: Pareix que en l’actualitat els jóvens estan cansats de la política. Crec que estan més bé desil·lusionats. Com creus que és esta situació i com intentes canviar-la?
R: El problema és la bretxa que hi ha entre la joventut i la política. És a dir, tenim el mateix problema que hi ocorre en la diferència entre els hòmens i les dones. Ara mateixa, la joventut és una minoria a la política, el que fa que la vegen com una cosa llunyana, perquè pensen: “Per què m’hauria d’implicar si a mi no m’afecta?”
Les polítiques mai es fan en una perspectiva que es preocupe per la joventut tot i que són una part molt gran de la població.
Jo crec que la solució és no sols donar confiança sinó, fer polítiques que engloben la perspectiva dels joves i esta és la conducta que a dia de hui intentem dur a l’ajuntament. Quan fem un projecte, com per exemple un parc, ens preguntem com afectarà a la població però també: “I als joves?”.
Aleshores pensem a adaptar el parc en una petanca pels majors i a més, ho adaptarem per als jóvens.
Pense que la falta d’interés en la política es tradueix en la falta d’un referent de qualitat.
P: Portes a capdavant de l’ajuntament sis mesos. Quines mesures heu fet fins ara?
R: Hem fet un pla de xoc en els camins rurals. El 90% de les carreteres són per motius agrícoles, no per a habitatges. Si no ajudes al fet que estes persones puguen accedir al camp, impedeixes que puguen treballar. Però això férem un diagnòstic dels carrers i polígons, per a facilitar el treball a la gent.
Per altra banda, ens hem posat seriosos en les parcel·les buides que hi ha al nucli urbà. Estem enviant requeriments als propietaris dels terrens per a netejar i barrar les zones. Si no es fan càrrec, ho fa l’ajuntament i es passa la factura. L’objectiu és endreçar el nucli urbà.
Per últim, hem promogut la modernització del poble, posant facilitats a les empreses perquè venguen a Vilamarxant i adaptant els pobles als cotxes elèctrics.
P: Quan arribareu a l’ajuntament, quins inconvenients trobareu per a començar a treballar en estes mesures?
R: La veritat és que em vaig trobar una sorpresa però a dolentes. Perquè la corporació anterior deia que les coses estaven bé econòmicament a base d’austeritat. Però la realitat fou que la gestió no era una meravella. Finalment veiérem que el poble havia estat parat i a més, la gestió no fou bona. Em refereix a un descontrol en l’organització, a una falta d’ambició i sense visió que em va sorprendre. Sense inversions, la gent no veu on van a parar els impostos, a soles el silenci.
Per exemple, posar un arbre de Nadal fa bonic el poble, no costa molt i crea comunitat. Cal fer feliços als contribuents i sobretot, ser ambiciosos. Jo ens vull comparar en Riba Roja o Llíria, i anant acostant-nos a poc a poc.
P: Has complit totes les expectatives que et proposares fins ara?
R: A vore… Quan entres nou tens moltes ganes i energia per a fer coses però et trobes en l’administració. És a dir, t’adones que els temps no són com tu volgueres i has de dependre a fer les coses per prioritats, ja que apareixen urgències contínuament.
M’haguera agradat córrer més, però hem anat a bon ritme; tot i que la legislatura encara promet i hi hauran més canvis.
P: Estos canvis han sigut donats en un govern en coalició amb Ciutadans. Com és governar en coalició?
R: La veritat és que ha anat millor de el que pot imaginar la majoria. És a dir, com que coincidíem en molts punts del programa, teníem un full de ruta molt clara. De cara a les coses importants estem junts i ens portem bé, som una pinya i tenim molt bona comunicació.
P: Encara queden coses a fer a l’Ajuntament de Vilamarxant. Quines són les expectatives del 2020?
R: Les nostres expectatives per a l’any que ve és continuar en primer lloc en els temes dels camins. Després, fer noves inversions l’àrea urbana, com la millora del clavegueram, reformar les llums, i també promovent el Museu Etnològic.
Pel que fa a l’agricultura, volem modernitzar la bàscula com si fóra aigua de maig, perquè és necessari per als ramaders.
Ens agradaria ampliar les ajudes dels serveis socials i a més, apostar per la innovació. Vull que Vilamarxant es convertisca en una Smart City i que destaque per la seua modernitat.
P: Per últim, que recomanaries de Vilamarxant a la gent de fora perquè s’acosten este Nadal?
R: Tot. Recomane tot perquè a Vilamarxant es pot trobar tot: es pot fer senderisme al paratge de Les Rodanes, on tenim un dels millors albergs de la comunitat o gaudir del Parc Natural del Túria. Som riu, natura i història.
Al qui li agrade la gastronomia, tenim els populars esmorzarots, i a qui li agraden las tradicions pot vindre a vore el Ball dels Pastorets que té moltíssima antiguitat, i Les Rastreres (una tradició en què a la nit de Nadal els xiquets fan soroll per anunciar l’arribada de Jesús). Este ball l’organitza el Grup de Danses i Pastorets de Vilamarxant que va ser fundat en 1985 per a rescatar i difondre el folklore local i els balls tradicionals de les terres valencianes.
També recomane l’espectacular Cavalcada de Reixos, així com tota la programació de Nadal en la pista de esquí i la gegant pista de gel.
