“Mentre hi haja valencians que vulguen honrar a Sant Vicent i al seu missatge, hi haurà festes” Entrevistem a Javier Doménech

Javier Doménech és el president de l’associació vicentina Altar del Tossal. En aquestes festes el seu altar ha guanyat la majoria dels premis: al millor miracle, a la millor direcció, al millor adreç, al millor actor, millor pronunciació i millor Sant Vicent Ferrer. Ens rep durant una de les presentacions de “L’última confessió” en la llar de l’associació: un museu de tradició, fervor i devoció vicentina.

D’on ve la tradició d’instal·lar els altars de Sant Vicent i vestir els xiquets per a representar els miracles?

Començaren a representar-se en el carrer del Mar, que és el lloc on va realitzar el primer miracle consistent en curar al fill de l’especier, que era amic seu. Anys després de la mort del sant un dels descendents del sanat, com a agraïment va voler fer la festa i va erigir el primer altar per lloar el sant.
Després hi ha altres molt antics. El nostre té més de 400 anys, no se sap la data exacta. Fa més de 400 que es feia en el Convent de la Puritat, en les festes de Sant Vicent traïen la imatge al balcó i es feien les festes que desembocaren en l’associació de l’altar del Tossal. Altres tenen menys història, però sens dubte l’altar més antic és el del carrer del mar. Hui dia hi ha 12 altars en la ciutat de València i 7 en pobles: La Vall d’Uixó, Castelló de la Plana, Sant Vicent del Raspeig, etc. De fet com a festes locals se celebra en molts pobles.

És la tradició més antiga de València?

És més antiga que les falles, però no és més antiga que el Corpus Christi. Les festes de Sant Vicent Ferrer són les més antigues i arrelades després de Corpus en la ciutat de València. De fet es va demanar a l’inici de les festes, no celebrar el 5 d’abril a l’Ajuntament per tal que no coincidisca amb Setmana Santa i es va passar al segon dilluns de Pasqua.

Sant Vicent Ferrer era un personatge involucrat en la política, la política ara influeix en la festa de Sant Vicent Ferrer?

Nosaltres som una associació religiosa però com a persones d’una associació amb un caràcter tradicionalista i per tant els socis tenim un caràcter tradicional de les coses. Tot i que no excloem ningú, sí que la gent de l’associació defèn associacions com Lo Rat Penat i La Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana, entitats que han fomentat els poemes i literats valencians i la cultura valenciana. Nosaltres no som polítics però entenem que no es pot obligar ningú a escriure en una llengua per tal d’aconseguir subvencions, de fet ens van suggerir que si escrivíem en la normativa de l’AVL seria fàcil aconseguir la subvenció.

Vosaltres viviu només de les subvencions?

Vivim de les quotes dels socis, però també rebem uns 900 € per altar del conjunt dels 46.000 € que es destinen al conjunt de l’organització de les festes vicentines, cal dir que no està mal però abans rebíem més. De la Diputació no rebem res malgrat que són actuacions al carrer en llengua valenciana interpretades per xiquets, per segon any consecutiu no hem rebut la subvenció dels premis, que arribaren en el seu moment a ser un total de 12.000 €. Des que va canviar el color polític de la Diputació no hem rebut res per concursar en els Miracles. Al·leguen un problema burocràtic, això és problema de 4 o 5 dies, però no de dos anys. La Diputació dóna molts diners a altres actes cultures i no dóna dels altars vicentins.

Podrien arribar els altars a ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat?

Tant de bo. Burocràticament no és fàcil, ja que només són BIC els altars de Sant Vicents Ferrer, però les festes no són ni tant se val Bé d’Interés Provincial. No hi ha interés ni dels festers ni dels polítics, s’ha faltat en la falta de promoció. Fuset volia treballar més la promoció al carrer, però nosaltres ens fixem més en l’escenografia. Hagués sigut millor una promoció en mitjans de comunicació però no s’ha fet.

Com és la vida d’un clavari i dels membres de l’altar?

És una vida de tot l’any. Per al clavari major és més intensa, ja que té el sant en casa per exemple. La resta, sense tindre el moviment social tenim moviment íntim, directives, celebracions mensuals, sopars, celebrem junts la setmana santa, fem conferències sobre Sant Vicent Ferrer, etc. A més tenim un volum de socis gran, ja que no es cobra una quota alta.

És car ser clavari de l’altar del Tossal?

Nosaltres cobrem 54 € a l’any. El clavari major, que té el nostre tresor més important, sí que ha de pagar la despesa que suposa el trasllat de la imatge del Tossal amb el “Maremovil”, ja que la imatge no sofreix i es pot veure, i després ja pot gastar-se el que vulga.

Des de quan ets president? Com vas arribar al càrrec?

Fa cinc anys, vaig succeir a Antonio Rossi que ja estava 40 anys. Jo fa 47 anys que estic en l’associació, els mateixos que tinc. El meu iaio era el “cobrador” de l’associació, va transmetre el fervor per l’associació a mon pare, que va interpretar a Sant Vicent i a 30 anys va ser directiu i a partir d’eixe any vaig nàixer i ja estava en l’associació. He conegut l’altar de tota la vida, he sigut xiquet de miracle, vaig ser Clavari Major en 1984, el mateix any que interpretava a Sant Vicent. Després vaig ser vocal juvenil i vocal directiu i no he deixat la directiva.

Quin pot ser el futur de la tradició i les festes vicentines?

Cada altar és un món, però cadascú fa la seua labor amb molta estima. El valor dels miracles és molt important per a la festa, l’objectiu de l’associació no és només difondre la imatge de Sant Vicent Ferrer, sinó dels seus miracles. Mentre hi haja valencians que vulguen honrar a Sant Vicent i al seu missatge, hi haurà festes.

CatalanSpanish