Hisenda restaurarà i farà visitable el conjunt de paviment Nolla descobert en el Palau de Calatayud

La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic ha tret a la llum en el Palau de Calatayud, que durant anys va albergar la seu de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, un dels majors conjunts de paviment Nolla de la Comunitat Valenciana. Aquestes peces de mosaic cobreixen un total de 414 metres quadrats de l’edifici situat al carrer Micalet, 5, que data de principis de segle XX i que va a ser rehabilitat per la Generalitat.

Les peces de paviment Nolla, material molt estimat per la seua riquesa cromàtica, originals formes i excepcional durabilitat, seran restaurades dins de la política del Consell de protecció i conservació del patrimoni cultural i històric de tots els valencians. A més, el projecte és que el conjunt siga visitable almenys durant dies determinats de l’any, per garantir el gaudi públic dels valencians del ric patrimoni públic, sense afectar a l’ús administratiu de l’immoble.

En escometre les obres de reforma del Palau de Calatayud per corregir les seues greus deficiències de conservació i de seguretat, va eixir a la llum tot aquest conjunt i finalment la conselleria que dirigeix Vicent Soler ha decidit valorar i restaurar aquest patrimoni. Els sòls revestits de paviment Nolla estaven ocults baix una capa de gres i una altra de sòl laminat, que es van superposar al llarg dels anys. Una vegada retirats aquests dos recobriments, van aparéixer les xicotetes peces de mosaic que estan repartides entre l’entresòl (55 metres quadrats), planta primera (198 metres quadrats) i planta segona (161 metres). Els mosaics es troben en diferent estat de conservació, encara que la majoria està cobert de la cola emprada per a la instal·lació dels sòls, que es retirarà per rescatar i polir les peces Nolla.

Poyatos: “Cal integrar el patrimoni”

El director general de Sector Públic, Model Econòmic i Patrimoni, Juan Ángel Poyatos, ha assenyalat que “és fonamental preservar el llegat històric i tractar d’integrar-lo per a benefici de la societat. Des del Consell estem duent a terme una gestió integral del Patrimoni que combine l’optimització de l’ús dels edificis amb la protecció del seu valor arquitectònic i cultural”.

“La recuperació del Palau de Calatayud permetrà disposar d’un nou edifici per a ús administratiu, situat en un enclavament privilegiat, a només uns metres del Palau de la Generalitat i del Palau de Castellfort. L’edifici es trobava en un estat de greu deterioració, ja que l’anterior Executiu amb prou feines va realitzar inversions per mantenir-lo, per la qual cosa era necessari escometre una rehabilitació”, ha explicat Poyatos, qui ha subratllat l’objectiu que el ric patrimoni, no solament romanga en l’immoble, sinó que “fins i tot es puga visitar mitjançant itineraris adaptats i accessibles al públic”.

Una ceràmica de gran durabilitat

La ceràmica Nolla és una de les primeres ceràmiques d’altes prestacions que es va produir a Espanya. Va ser introduïda a mitjan segle XIX des d’Anglaterra per Miguel Nolla, un empresari de Reus rebesavi de Rita Barberá.

Consisteix en xicotetes tessel·les geomètriques de gres de diferents colors i grandàries, que es combinen per formar composicions a manera de mosaic, per la qual cosa és comunament coneguda com a “mosaic Nolla”.

Aquest paviment es va convertir en sinònim de luxe. Qui podia pavimentar la seua casa amb alguns dels milers de dibuixos possibles demostrava bon gust i, sobretot, una bona situació econòmica. Ara, passat el temps, gairebé quaranta anys després de tancar la fàbrica, els mosaics de Nolla que queden són objecte d’autèntica veneració per la seua originalitat i gran bellesa, així com per la qualitat intrínseca del producte, que encara hui sorprén per la seua factura i gran duresa.

Un xicotet oratori i motllures de pa de plata i or

En el Palau de Catalayud també s’han realitzat tastos en les motllures que decoren les estades. Uns treballs que han revelat que possiblement el material original que les recobria en alguns casos era pa de plata i, en uns altres, pa d’or, si bé el pas del temps fa que pràcticament haja desaparegut. L’objectiu és recuperar aquestes motllures per poder apreciar el seu aspecte i prestància originals.

Les obres de restauració també han tret a la llum l’estructura d’una possible xicoteta capella, amb forma d’oratori recobert de fusta i seda, que havia estat tapiada i que està situada en un dels despatxos principals -que mira al carrer Micalet i a la plaça de la Verge- i que va albergar en el seu moment a la Conselleria d’Administració Pública i, més recentment, la de Transparència.

L’edifici conserva, en diverses de les seues estades, les portes i finestres de fusta originals, si bé cobertes baix gruixudes capes de pintura, per la qual cosa seran decapades per retornar-los el seu aspecte i color original.

Les ornamentacions presenten rics baixos relleus i panells de guix amb motius de garlandes, flors i animals. Les sales nobles que donen al carrer Micalet i Sant Calze tenen major qualitat, tant estètica com de materials.

El Palau de Calatayud compta amb un total de 5 plantes, que ocupen una superfície de 2.742 metres quadrats, per la qual cosa la redacció del projecte es preveu un treball laboriós, que té com a finalitat conjuminar la recuperació d’un edifici singular amb el seu ús administratiu al servei dels ciutadans.

Una mostra de la puixant burgesia valenciana

El conjunt actual de Micalet, 5 és el resultat de la unió de tres antics edificis, entre els quals destaquen l’anomenat Forn dels Apòstols i el Palau de Calatayud, que dóna nom a la construcció.

El Palau constitueix una important obra d’arquitectura representativa de la puixant burgesia valenciana de principis de segle. L’immoble, dissenyat en 1907 per Juan Luis Calvo Catarineu, reflecteix a la perfecció el gust per l’estil eclèctic de finals del segle XIX, amb una preferència per plasmar elements neobarrocs i mostra de la bonança que vivia València en aquesta època.

La porta principal del Palau, en arc de mig punt, es corona amb l’escut que evidencia el llinatge del propietari, Vicente Calataiud-Fita i Rovira-Merita, cavaller de l’Ordre de Calatrava i marqués de Cremades, casat amb Pascuala Enríquez de Navarra i Mayans.

Les sales nobles es reparteixen sobretot en planta primera i segona amb falsos sostres decorats amb motllures, que oculten un dels elements que li atorguen una major singularitat a l’immoble: L’estructura metàl·lica de l’edifici, realitzada en la seua major part de biguetes de ferro i revoltons. En aquell moment, constituïa tota una novetat, ja que fins llavors el material habitual era la fusta, de manera que l’ús d’estructures metàl·liques solament estava a l’abast de les famílies més adinerades.

CatalanSpanish