Un mestre jubilat, Miguel Ramón Bondia Gómez, de 75 anys, ha escrit un llibre sobre el 400 aniversari de la troballa de la Mare de Déu de Montiel de Benaguasil que ha sigut prologat pel Cardenal Arquebisbe de València, Antonio Cañizares.
El llibre amb el títol “La nostra Senyora de Montiel de Benaguasil.1620-2020. Quart Centenari de la Troballa. Crestomatía Montielina: Selecció de dates, fets i fites més rellevants” i que es divideix en dos parts ha sigut editat per l’Ajuntament de la localitat, i va ser presentat el passat dia 11 de desembre en la parròquia Asunción de La nostra Senyora de Benaguasil pel mateix autor juntament amb l’alcalde de la localitat, Joaquín Segarra, i el rector, Ricardo Fogués, segons ha indicat el mateix autor.
En la primera part de la publicació s’explica el context històric previ a la troballa de la imatge de la Mare de Déu. Així, en el llibre s’explica que a la fi del segle XVI en la localitat de Benaguasil es van produir revoltes amb els moriscos i va anar llavors quan un “cristià vell” va decidir amagar la imatge en una cova on anys després va ser trobada per un pastor transhumant que provenia de Terol.
D’altra banda, en la segona part del llibre que compta amb 314 pàgines i inclou una gran col·lecció d’imatges s’analitza segle per segle la història de la localitat i de la imatge de la Mare de Déu.
La imatge original de la Mare de Déu datava de finals de segle XVI, mesurava 13 centímetres d’altura, era de marbre i tenia al xiquet en la part dreta, al contrari que la majoria de les imatges on es troba a l’esquerra.
A més, tenia un rosari a la mà esquerra pel que inicialment a la imatge li la va venerar com a Mare de Déu del Rosari, coincidint amb la popularitat d’aqueixa advocació en l’època per la batalla de Lepant en la qual les tropes cristianes van derrotar a l’imperi otomà que estava envaint Europa el mateix dia de la festivitat de la Mare de Déu del Rosari, el 7 d’octubre de 1571. Finalment, a partir de 1669 a la imatge se la va nomenar com a Mare de Déu de Montiel pel lloc en el qual va ser trobada.
La imatge original segueix desapareguda
La imatge original que va ser coronada l’any 1922, un any abans que la Mare de Déu dels Desemparats de València, va desaparéixer durant la Guerra Civil. Precisament el llibre també narra la història de la seua desaparició, ja que van ser el rector de la localitat en aqueixa època, Fermín Gil, al costat del sacerdot natal de Benaguasil Antonio Durá els qui van amagar la imatge original quan van començar les revoltes prèvies a l’inici del conflicte.
Posteriorment, tots dos sacerdots van ser martiritzats sense arribar a confessar mai la localització de la imatge que fins a l’actualitat segueix desapareguda. Els dos preveres es troben actualment en procés de beatificació.
La imatge actual és una reconstrucció de l’original a través de les fotografies i imatges que es conservaven, obra de l’artista de Benaguasil Ramón Civera, conegut popularment com “el lapidero”.
En el llibre també es narra l’anècdota que va succeir l’any 1950 quan el rector de Benaguasil en aqueixa època, Miguel Sastre Vallés, va portar la imatge al Vaticà perquè el papa Pio XII la beneïra. El Pontífex va pensar inicialment que era un regal per a ell i els veïns de la localitat que s’havien desplaçat fins allí li van haver d’avisar perquè la retornara.
