La detenció de dos empresaris del sector d’hostaleria a Castelló per explotació dels seus treballadors en tenir-los a alguns d’ells de manera il·legal, sense contractes ni altes a la Seguretat Social i sobretot excedint les jornades laborals i sense respectar els seus drets de descans torna a posar el punt de mira en un sector d’importància clau a la província de Castelló i amb la temporada turística acabada d’estrenar.
José Antonio García, secretari general de la Federació de Serveis d’UGT a la província reconeix que el principal problema és el mateix de sempre. “Es contracte a la gent per quatre hores, en cobrem vuit i en fan dotze”. I és que a estes irregularitats ara se suma a més a més que l’obligatorietat de registrar les jornades laborals que va entrar en vigor, a tots els sectors, el passat 12 de maig al sector de la restauració encara està sent més caòtica i difícil d’adaptar.
“El que són les empreses grans d’hoteleria sí que s’han posat en contacte amb els treballadors i els seus representants per acordar la manera d’implantar este registre però nosaltres ens trobem constantment en què pymes i empreses xicotetes d’este sector al final el que tenen és un calendari on posen un segell firmen o qualsevol paper i això ni és la manera de fer-ho ni és complir la normativa”, explica García.
Si a tot açò li sumem l’estacionalitat del sector turístic a Castelló “que per la gran majoria d’establiments comença el 15 de juny i acaba el 15 de setembre”, comenta el secretari, o almenys eixes són les dates que es presenten als contractes i que “des del 2013 no hi ha conveni d’Hostaleria a Castelló i per tant es regulen per l’estatut dels treballadors”, recorda García, les condicions encara són més precàries.
De fet, respecte a la possibilitat que L’Associació d’empresaris del sector de l’hostaleria de Castelló (ASHOTUR) i els sindicats s’assenten a restablir les negociacions, el representant d’UGT parla del fet que després d’una reunió d’apropament que va haver-hi “va quedar marcada la data del dia 6 de juny per tornar a seure i parlar i encara no hem sabut res!”
Pel que fa a les principals discrepàncies entre empresaris i treballadors, Garcia apunta que ells “volen pactar des de zero i nosaltres volem fer-ho a partir del conveni signat el 2008, en vigor fins al 2013 i que com que no va ser ratificat ni renegociat va quedar sense vigència.
Amb tot, els sindicats ni tan sols poden aventurar-se a denunciar quants treballadors i treballadores del sector estan en situació d’il·legalitat perquè “no vénen a denunciar-ho i a més, en molts casos, moltes vegades també amb persones estrangeres el contracte es fa mitjançant acord verbal que tot i poder ser una fórmula reconeguda però en fer-se sense testimonis si després n’hi ha incompliment tant pel que fa al pagament com pel que fa a les hores o als descansos, que és molt habitual no hi ha proves per tant és difícil que es puga demostrar”.
“A més, inclús en el cas que alguna cosa ens puga arribar o es puga denunciar ma inspecció de treball és també molt habitual que l’inspector entre per una porta i el treballador en situació irregular isqui per l’altra”, lamenta Garcia.
“Habitualment no denuncien si no és que no els paguen però inclús si hi ha contracte, a l’estar donats d’alta per mitja jornada, cobrar-ne una i fer moltes més hores, si no hi ha proves és molt difícil que es puga fer alguna cosa!, afegeix.
