Una recerca en el marc d’un projecte per reforçar la població de ratapinyades a València i el seu ús per al control biològic de les plagues de l’arròs i la xufla ha aconseguit identificar la desconeguda i històrica plaga que ataca el cultiu d’aquest tubercle autòcton a la Comunitat Valenciana.
A més d’identificar este lepidòpter com de l’espècie Bactra bactrana, l’estudi demostra la presència important d’enemics naturals del sobrenomenat “cuc de la xufa” (parasitoides de larves i ous) que, al costat de les ratapinyades, permetrien controlar la plaga i evitar plaguicides, amb el consegüent estalvi als agricultors.
Després de l’eficàcia demostrada de ratapinyades com a depredadors de plagues en café, cacau o cotó i sobretot, després de l’èxit amb l’arròs en el Delta de l’Ebre -ja no usen tractaments químics-, l’associació Roncadell va impulsar entre 2011 i 2013 la col·locació de refugis artificials per a aquests quiròpters a València amb el projecte “Aliats de la nit” per al control de la plaga en arròs.
L’Associació Acció Ecologista-Agró va rebre una subvenció de 30.000 euros de la Regidoria d’Agricultura i Horta de València per recuperar el projecte i en 2017 va col·locar 76 nius de ratapinyades amb la doble fi d’afavorir la repoblació d’estos exemplars, alguns en perill d’extinció, i reduir les plagues d’aquests dos cultius emblemàtics de València de forma ecològica i sostenible.
En el projecte també participen la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València amb les seues recerques; la consultoria de gestió ambiental CI dec; l’empresa especialista en control de plagues Elytra Agroescience; la Societat Espanyola de Conservació i Estudi de Ratapinyades; la DO Xufla de València i la cooperativa La Granja dels Bitxos, encarregada de dissenyar els nius.
La iniciativa incloïa obtenir informació bàsica de la biologia i ecologia de la plaga (Bactra) de la xufla, sobre la qual hi havia un desconeixement total i que és “primordial” per al control biològic d’aquestes arnes, segons explica la investigadora i membre d’Acció Ecologista-Agró Cristina Navarro.
“La informació que s’ha identificat serà útil tant per avaluar el potencial controlador de la ratapinyada com per definir estratègies de control més sostenibles que els plaguicides que s’usen en estos moments”, afegeix.
Es tracta d’una plaga històrica però de la qual s’ha investigat poc per ser el de la xufla un sector “xicotet i amb pocs recursos”, segons el president de la DO Xufla de València, Antonio Gimeno, qui incideix que des de fa uns anys busquen “augmentar el rendiment de la producció i eliminar al màxim l’ús de plaguicides, que també augmenten el preu del cultiu”.
L’afecció de les plagues del ja identificat com “cuc de la xufa” depén de les condicions meteorològiques però Gimeno recorda que fa uns cinc anys van arribar “a matar la meitat de la producció”, al que se suma la despesa del pesticida, que ronda el deu per cent del cost de la producció.
Este projecte ha aconseguit esbrinar “la seua família i el seu gènere i els seus depredadors naturals” i això permet poder treballar en “paranys amb feromones perquè l’ús de tractaments siga el menor possible o cap, amb l’estalvi que això suposaria per als agricultors”, apunta Gimeno.
Esta iniciativa s’emmarca en l’objectiu de “transició agroecològica” que impulsa l’Ajuntament de València i que comporta una major independència dels productes fitosanitaris tradicionals, ressalta la regidora d’Agricultura i Horta de València, Consol Castillo. “L’eliminació progressiva dels insecticides químics i les seues substitucions per uns altres més naturals afavorirà la sostenibilitat del medi ambient i la qualitat dels productes que es generen al món de l’agricultura”, defensa l’edil.
Des de l’organització ecologista, Lucía Moreno adverteix que el projecte té com a referència l’èxit en el Delta de l’Ebre i que són “conscients” que “quan es treballa amb organismes vius cal permetre’ls que completen el seu cicle”, i que els nius col·locats encara tardaren a ser poblats.
No obstant això, ressalta que la iniciativa no busca que les ratapinyades siguen “substituts immediats dels tractaments”, sinó que s’emmarca en “una estratègia per fer una transició a un altre tipus d’agricultura, amb macro fauna com a controladors i la creació d’espais per a diversitat i refugi d’aquests animals”.
La seua actuació se centra en espais periurbans de València, com és la zona agrícola que envolta la ciutat, i els beneficis són tant per a la salut dels ciutadans com per al medi ambient. EFE
