Després de 3 anys de govern en el pacte del Grau, perquè ara el canvi de nom?
El canvi de nom era des de primer moment una acció que volíem emprendre. El meu predecessor Enric Nomdedéu tenia eixa voluntat. El que passa és que el departament de Normalització Lingüística no tenia prou recursos humans. No és fins que no tenim un reforç que podem treballar. La part jurídica va tardar molt a començar perquè hi havia problemes més urgents a resoldre.
En el plenari van ser molt polèmiques les despeses fetes per a conferències per tal de promocionar el nom de Castelló de la Plana. De quant va ser la despesa?
Hem de pagar 12 euros a una persona per anar i vindre des de València. A banda d’eixa persona, cap dels participants de les conferències ha rebut cap tipus de pagament, dieta o gratificació. La campanya total va costar poc menys de 6000 euros i quasi tot va ser per a la creació de la campanya i els vídeos.
I perquè no s’ha pagat com en qualsevol altra conferència?
La gent ha vingut pel seu prestigi i per la seua vocació, no per obtenir una remuneració econòmica.
Penses que el PP o Ciudadanos compliran l’amenaça de tornar a posar la forma bilingüe?
Si ho fan, mostraran molta incoherència. En l’Estat espanyol hi ha 7990 municipis amb el nom únic i només 134 els que tenen doble denominació i, per tant, som l’anomalia. Per coherència si li van posar ells Comunitat Valenciana, haurien de reclamar la doble denominació també. A més, el procediment és garantista, perquè necessiten un tècnic de normalització lingüística i l’informe d’un expert. Si no han trobat un expert en este temps, no ho trobaran més endavant.
Penses que el canvi de denominació de la capital de la província ajudarà al fet que altres facen el pas?
Crec que sí, hi ha molt poques que tenen la doble denominació però pense que sí. Castelló és capital de la província i de les nostres comarques i per això és tan important que fem gestos com este, cal que deixem de mirar-nos el melic i creure-mos que som el centre del món i pensar en la responsabilitat que tenim amb la normalització de la llengua i els nostres topònims. No s’enten que Castelló no ho haja fet fa anys. Tots els pobles del nostre voltant ho van fer i el discurs que s’ha llançat contra el govern municipal deixa en molt mal lloc a la gent que ho ha fet en altres llocs com Almassora, l’Alcora o Vila-real, i demostra no saber exercir la capitalitat.
En el cas de El Grau de Castelló, ha anat sempre de la mà al canvi de nom. Com vas reaccionar en veure que la forma oficial només era la castellana?
Era “Grao” sense article ni res. Pense que darrere d’això hi ha molta desídia i deixadesa de funcions per part de les administracions. Les administracions han de prendre un paper actiu per a fomentar la llengua minoritzada i el PP en estos 24 anys no ha tingut ninguna intenció de prendre eixe paper actiu i ningú s’havien molestat en revisar-ho. Si el que deia Begoña Carrasco és que posar la forma només en una llengua és que odies l’altra, pense que s’ha retratat a si mateixa amb el nom del Grao únicament en castellà.
Pareix que hi ha una carrera entre PP i Ciudadanos per veure qui és més espanyol.
Si et creus el tema de les nacionalitats, els dos són espanyols. Espanyol no ha de lligar-se a una ideologia, haurien de lligar-se a una entitat cultural, territorial, lingüística, històrica. No a ‘sóc un conservador extrem o si sóc un falangista redomat’. Els dos són espanyols com poden ser-ho també del PSOE o gent de Compromís que es pot considerar espanyola. PP i Ciudadanos estan en una carrera de practicar l’espanyolisme com a ideologia, el nacionalisme espanyol com a forma de postura política. En eixa carrera perdem tots perquè això ja es va viure durant més de la meitat del segle XX i al final és l’absurditat de dir “no veo corruptos, sólo veo españoles”.
D’ací a eleccions quina és la teua assignatura pendent?
L’objectiu en l’àmbit de toponímia és que siga oficial i això ja li tocarà al govern de 2019.
Les sis línies de treball són l’edició de l’N32, que són llibres d’investigació sobre el nostre patrimoni i la nostra llengua, que ara es poden a comprar en la llibreria municipal. El Troballengua que és la forma de facilitar que en el comerç es parle valencià. El Club Millaret que és una publicació que repartim a més de 5000 escolars i descarregable en format lliure i gratuït. Un concurs per a universitaris de tot el país de vídeo viral. El voluntariat lingüístic i els cursos de valencià que fem de la mà d’Escola Valenciana. L’objectiu a partir de 2019 serà que l’administració de Castelló de la Plana siga cooficial de veritat.
I que le diries a la gent que diu “Jo li seguiré dient Castellón de la Plana”
Confonem el nom oficial amb “com et diuen”. A mi em diuen de moltes maneres, però el meu nom és Ignasi. Molta gent diu Castellón de la Plana perqué és la seua adaptació al valencià, de la mateixa manera molta gent li diu Comunidad Valenciana o Levante quan el seu nom és Comunitat Valenciana.
