Oltra aposta per fomentar la inclusió de les persones amb trastorn mental greu

Igualtat ha impulsat l'obertura de nous habitatges tutelats, que representen el 68% de les places posades en marxa aquesta legislatura

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha explicat que el departament que dirigeix està treballant en el disseny d’una “xarxa estable” d’atenció a les persones amb trastorn mental greu, basada en el “suport i inclusió social” a aquest col·lectiu, i que serà complementària de la sanitària.

Oltra ha presentat la campanya per a l’eradicació de l’estigmatització de les persones amb trastorns mentals greus, en companyia de la presidenta de la Federació Valenciana de Salut Mental, Rosa Bayarri, amb qui ha coincidit en la necessitat de visibilitzar a un col·lectiu que en la Comunitat Valenciana representa a 50.000 persones de forma directa, i a 200.000 de forma indirecta.

PublicitatTroballengua  

La posada en marxa d’aquesta campanya, que podrà seguir-se en ràdios, televisió i mitjans digitals, era un dels compromisos adquirits en el Pacte Autonòmic Valencià per a l’Atenció Integral de la Salut Mental 2018-2028, subscrit per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, la de Sanitat Universal, al costat de col·lectius i agents econòmics i socials.

Les persones amb trastorn mental greu, ha explicat, “han patit una llarga història de marginació, han sigut víctimes d’una actitud general d’incomprensió i durant molt de temps no se’ls ha prestat la protecció necessària”, la qual cosa els ha portat, en moltes ocasions, a “rebutjar-se” ells mateixos, arribant al que es coneix com “l’autoestigma“.

La campanya pretén fer visible aquest “estigma” amb el qual viuen les persones amb trastorn mental greu, que moltes vegades són classificades com a “vagues, faltes de motivació” o li les acusa d’estar “cridant l’atenció”, i ho fa a través de la bossa al cap que porta la persona protagonista del vídeo i del cartell. La vicepresidenta ha agraït als usuaris dels centres d’ADIEM Ontinyent “per cedir la seua veu en aquesta lluita contra l’estigma”.

Oltra ha explicat que, d’igual manera es pretén que la ciutadania siga conscient que els problemes de salut mental són una realitat que en la Comunitat Valenciana pot afectar a “1 de cada 4 persones” i, que en la “societat embogida” en la qual es viu actualment, termes com depressió o anorèxia són molt propers a qualsevol persona.

Aquest document ha informat, té com a objectiu “millorar la salut i la qualitat de vida de les persones amb trastorn mental greu des d’un model comunitari, d’atenció integral, orientat a la recuperació i a la plena inclusió social de les persones, tenint en compte la participació activa del col·lectiu”.

Per a això, des de la Vicepresidència s’ha treballat en els últims tres anys per a incrementar els recursos destinats a aquest col·lectiu amb 296 noves places corresponents a 16 centres nous i a altres 8 centres per ampliació, sent el 68% d’elles habitatges tutelats.

A més, prop del 80% dels 77 programes subvencionats per Igualtat dirigits a persones amb malaltia mental es desenvolupen l’àmbit de la convivència, la cooperació, el foment de la vida independent i la intervenció.

Xarxa de suport i inclusió
La xarxa estable de suport i inclusió social per a les persones amb malaltia mental, complementària i coordinada amb la xarxa sanitària, “estarà plantejada en un doble vessant”, ha explicat Oltra.

D’una banda, els recursos d’atenció diürna, com els centres de recuperació i inclusió sociolaboral (CRESOL) on s’oferirà suport per a la inclusió de les persones en la comunitat mitjançant actuacions amb el protagonisme central de la persona usuària, els centres de dia per a persones amb major risc d’exclusió i que necessiten un suport específic, i els equips de suport social i comunitari, amb equips multidisciplinaris coordinats amb les unitats de salut mental que oferiran atenció domiciliària.

D’altra banda, la xarxa de suport i inclusió social estarà formada pels recursos vivencials, com els centres residencials de salut mental de caràcter obert i flexible amb caràcter temporal o puntual amb estades màximes de 6 mesos, i els habitatges tutelats que estaran vinculades als recursos sociocomunitaris i a les comissions de coordinació sociosanitàries i de gestió.

La vicepresidenta ha destacat que l’autonomia i la recuperació del projecte vital de les persones amb trastorn mental greu “és l’element que guia la constitució d’aquesta nova xarxa” que s’està consensuant amb les i els professionals de salut mental.

PublicitatDesdejuna amb Actualitat Valenciana