5:37 pm - Saturday, 4 July 2020

L’Audiència Nacional confirma una infracció molt greu de l’Ajuntament de València per tractar dades d’ideologia i religió en una enquesta sobre Les Falles

- Publicidad -Reciplasa

L'enquesta va ser realitzada entre el 18 de maig i el 13 de juny de 2017, sense comptar amb el consentiment exprés i per escrit dels participants.

Coronavirus
Ars Volants
València
Borriana
- Publicidad -Benicassim

El més llegit

L’Ajuntament publica una recopilació dels articles periodístics de Carles Salvador

Vicent Pitarch, Lluís Meseguer i Jaume Garcia arrepleguen l'obra del mestre de Benassal divulgada en quatre diaris castellonencs.

Les Juntes de Districte exerciran el control en l’execució dels pressupostos participatius

La Comissió Permanent de Participació Ciutadana i les Juntes seran informades contínuament del compliment de les obres.

Troben ceràmiques en el Torrelló del Boverot d’Almassora després de 16 anys

Trobades noves restes de ceràmica i ossos en el jaciment del Torrelló d'Almassora. Les excavacions permetran datar amb exactitud la construcció de la muralla que envolta l'assentament.

La llista dels morosos de la província de Castelló amb Hisenda

Aquesta es la llista de morosos publicada pel Ministeri d'Hisenda, hem triat només els que corresponen a la província de Castelló.
AVL

La Sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional ha confirmat una Resolució de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) que va declarar que l’Ajuntament de València va cometre una infracció molt greu en haver tractat dades especialment protegides com el d’ideologia i religió en una enquesta sobre Les Falles, realitzada entre el 18 de maig i el 13 de juny de 2017, sense comptar amb el consentiment exprés i per escrit dels participants.

En una sentència, els magistrats desestimen el recurs presentat per l’Ajuntament de València contra la Resolució de l’AEPD de 22 de gener de 2018 que considerava que el Consistori havia infringit el que es disposa en l’article 7.2 de la Llei orgànica 151/1999, d’1 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

Segons explica la resolució de l’Audiència, després de la declaració de les Falles com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO, l’Ajuntament de València va impulsar i va aprovar la realització d’un Pla Estratègic de les Falles, a fi d’analitzar els diferents vectors d’impacte que té la Festa sobre el seu entorn i determinar les claus sobre este esdeveniment i el seu futur. Com a part d’este Pla Estratègic s’establia la realització d’un estudi sociològic sobre el col·lectiu faller mitjançant enquestes, que el Consistori va contractar amb l’empresa Invest Group Investigació de Mercats SL (Invest).

La prestació del servei es va concretar, d’acord amb el contracte, en la realització de 1100 enquestes personals de captació aleatòria al carrer, utilitzant un qüestionari d’estructura tancada, adaptació de qüestionari a llenguatge digital per a recollida d’informació i una supervisió d’almenys el 15 per cent dels sondejos realitzats.

El públic objectiu de la mateixa el constituïen els fallers i integrants de les comissions falleres, sense necessitat que anaren directius.

Preguntes sobre ideologia, religió o creences

La sentència recull que entre les preguntes figurava una relativa a la Identitat territorial en la qual l’entrevistat havia de respondre si: “personalment se sent: -solo valencià?; -més valencià que espanyol?; -tant valencià com espanyol?; -més espanyol que valencià? -solo espanyol? o ns/nc”.

En una altra de les qüestions es preguntava: “Com es defineix en matèria religiosa?” i com a possibles respostes: “-catòlic/a practicant; -catòlic no practicant; -creient d’una altra religió; -no creient; -ateu/a o ns/nc”.

La Sala reflecteix també algunes altres qüestions incloses en l’enquesta, entre elles la que preguntava amb quin partit o coalició de partits se sent més identificat, així com pel partit o coalició que li agradaria que guanyara davant unes eleccions a l’Ajuntament de València, oferint com a respostes “-una relació de partits, -altres partits/coalicions, -cap o com última opció ns/NC.”

En finalitzar, l’aplicació a través de la qual es realitzava l’enquesta se sol·licitava nom, adreça i telèfon de l’enquestat, si bé només això últim era obligatori. Estes dades, segons explica la sentència, es recaptaven a fi de poder complir amb l’obligació de supervisar el 15 per cent de les enquestes, mètode que es realitzava telefonant al número facilitat per a donar-li validesa. Amb posterioritat, les dades eren incorporades a un fitxer i les dades identificatives a un altre separat.

Les dades especialment protegides requereixen el consentiment exprés i per escrit dels afectats

La Sala, una vegada examinats els arguments de les parts (Ajuntament de València i Advocacia de l’Estat), destaca que la llei de Protecció de Dades exigeix un consentiment exprés i per escrit per al tractament de les dades d’ideologia i religió, reforçant així el consentiment a prestar.

En el cas concret, els jutges assenyalen que “les comprovacions realitzades pels serveis d’inspecció de l’AEPD han acreditat que en les enquestes en què es van recaptar dades personals dels enquestats no consta el seu consentiment exprés mitjançant la seua signatura, sense que tampoc figure en els formularis casella cap perquè els enquestats poguera manifestar el seu consentiment exprés i per escrit”.

Respecte de les legacions de l’Ajuntament de València respecte a què les enquestes estaven anonimitzades, la Sala subratlla que “la veritat és que les dades de les respostes de les enquestes eren incorporats en un fitxer i els que podien identificar a l’enquestat (nom, adreça o telèfon mòbil) en un altre fitxer separat, però amb un identificador que és el mateix en tots dos fitxers, com es va comprovar pels Serveis d’Inspecció de l’AEPD”. Per tant, en tindre tots dos fitxers un identificador comú, podia associar-se a persones físiques identificades.

El tribunal recorda que quan el tractament de dades es realitza per compte de tercers ha de regular-se en un contracte en el qual el responsable del tractament imparteix les instruccions, en funció de les circumstàncies de cada cas. I en el supòsit d’actuacions –indica la sentència- ” el responsable del tractament que va resoldre sobre la celebració de l’enquesta, el perfil de l’enquestat, les matèries sobre les quals s’anava a preguntar, el contingut concret del qüestionari, etc, no va impartir cap instrucció a Invest, com era la seua obligació, perquè recaptara el consentiment exprés i per escrit dels afectats per al tractament de les seues dades d’ideologia i religió o creences, per la qual cosa ha incorregut en la infracció estimada per la resolució recorreguda, sense que calga parlar d’interpretació extensiva de la norma” conclou la Sala.

Esta publicació està disponible en : Valencià

També te pot interessar

Últimes notícies

El Centre de Tecnificació d’Alacant, referent de l’esport alacantí

José Luis Berenguer, regidor d'Esports, destaca que el conveni per al període transitori fins a 2023 àmplia les possibilitats d'ús de la instal·lació.

Alacant dona suport a 17 idees de joves emprenedors

El projecte 'Coworking Alacant' busca donar suport a idees de 17 joves emprenedors que disposaran d'un programa formatiu durant quatre mesos.

IVASS destina més de 450.000 euros per a prevenir la COVID-19

El centre especial d'ocupació ha funcionat com a centre d'operació logística per al repartiment d'estos productes en els recursos de l'entitat.

Detingut un home per fracturar el cristall d’una entitat bancària

Va propinar diversos colps amb una rajola d'obra al cristall de la porta d'accés

Segorbe destinarà 228.000 € a la recuperació econòmica

Estes ajudes s'uneixen als 201.000 € per a empreses afectades per la pandèmia del COVID-19; els 750.000 € destinats a inversió; a la suspensió de la taxa d'ocupació de la via pública amb cadires, taules, mercat i materials de construcció; i a la rebaixa de la meitat de l'impost d'obres i del 95% en la zona inclosa en el PEPRI.

Alló més llegit

Esta publicació està disponible en : Valencià