L’Institut Valencià d’Art Modern acull una exposició col·lectiva a la sala G1 de la planta
baixa del complex. Podem trobar fins a 150 obres exposades pels més de 40 artistes
participants on se’ns proposa «habitar» múltiples espais generant una visió panoràmica dels escenaris que envolten el mediterrani.
El comissari Pedro Azara amb la col·laboració de Fundació Banc de Sabadell aconseguix posar en comú les manifestacions generades dels pobles banyats pel mar mediterrani creant així un teixit social que comença des del port de València i que viatja per ciutats com Istanbul, Tunis o Alger.
Amb l’exposició “Habitar el Mediterrani” Azara posa èmfasi en diferents paraules clau i
sempre amb la idea d’interrelacionar conceptes com cultura, urbanisme i art vehiculant així
el passat i el present dels pobles, produint un mosaic d’imatges arqueològiques i
contemporànies. És per això que, al meu entendre, les fronteres donen pas a un flux de
cultures i idees que es barregen deixant entreveure totes les problemàtiques socials i els
malentesos generats pel pas del temps i per la falta de comprensió d’uns als altres.
Fronteres i banderes dificulten moltes vegades la comunicació entre cultures fins i tot entre
barris dins de la mateixa ciutat, és ací on vull parar-me i parlar de l’obra de l’arquitecte i
artista Rayyane Tabet. El libanés Tabet vol representar els seus records d’infantesa a la seua ciutat natal de Beirut durant la guerra civil mitjançant una recreació feta amb unes 34.000 peces de formigó combinades amb 27 joguets de fusta. Tabet ens mostra el conflicte i les inseguretat política a través de les peces inestables de formigó.
Podem caure en l’error al pensar que no va amb nosaltres aquest problema, però la veritat és que en la nostra ciutat també hi trobem conflictes als barris més perifèrics com podria ser el Cabanyal, on la trama urbana, el veïnat, i les polítiques municipals entren en conflicte. Tal vegada hauríem de prestar més atenció a aquells amb els que convivim per intentar comprendre la situació i cambiar la realitat a millor.
