L’Institut Valencià de Cultura presenta la seua nova producció ‘Tirant’

És una coproducció amb la 'Compañía Nacional de Teatro Clásico', dirigida per Eva Zapico i amb versió de Paula Llorens

L’Institut Valencià de Cultura ha presentat ‘Tirant’, una coproducció amb la ‘Compañía Nacional de Teatro Clásico’, que es podrà veure al Teatre Rialto del 13 de febrer al 10 de març.

A la presentació han assistit Roberto García, director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC, la directora de la ‘Compañía Nacional de Teatro Clásico’, Helena Pimenta, la directora de l’espectacle, Eva Zapico, i l’autora de la versió, Paula Llorens.

L’obra està interpretada per Maribel Bayona, Raúl Ferrando, Sergio Ibáñez, Antonio Lafuente, Mar Mandli, Raquel Piera, Lucía Poveda i Kike Gasu.

El gran clàssic valencià i universal, la primera novel·la moderna segons molts estudiosos, dóna peu a un muntatge que fuig de la recreació museística i dialoga amb el present apostant per la paraula i el teatre físic.

La versió de Paula Llorens ha respectat al màxim la llengua del segle XV perquè “té una sonoritat meravellosa” i perquè volien que “el públic gaudira d’aquesta música que naix de les paraules”.

El ‘Tirant’ és una novel·la cavalleresca, però és molt més que això. És una obra que barreja escenes fantàstiques, fets històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i tocs d’humor.

En aquesta versió es ressalta la dualitat entre l’amor i la mort i es converteix Carmesina i els altres personatges femenins en el motor de la història, ja que Joanot Martorell construeix uns personatges femenins enormement rics i la novel·la dona un gran relleu al punt de vista femení.

Amb aquesta versió la directora Eva Zapico s’ha recreat en tot l’univers visual que l’obra genera: les batalles, els sons, les llums, el mar, la terra, les textures, la sang… narrant a partir de la plàstica de les imatges per a donar alhora a la paraula l’espai que requereix.

Aquesta profusió d’imatges que el text proposa permet la contemporització del relat sense fer-ne una adaptació històrica, un relat en què la trama es modernitza amb la narració simbòlica de moltes parts gràcies a la imatge.

 

Publicitat