Jo no veuré Eurovisió

L'Articule d'Opinió d'Isabel Grech González exposa que la polèmica està servida després que Alfred, ex concursant d'Operació Triomfe li regalara un llibre titulat “Espanya de merda” a la guanyadora de tal concurs i pròxima companya en la qual serà la representació d'aquest país en Eurovisió

2287

La ciutadania es llança a les xarxes socials plena d’ira i desconcert, reivindicant els seus principis d’espanyol amant del seu país al crit de: Jo no veuré Eurovisió. Com si aquest fet fora a canviar alguna cosa. Com sinó veure Eurovisió fora a afectar a l’audiència que suposa un festival europeu que es retransmetrà a tot el món des d’un escenari en la veïna Lisboa.

Eurovisió Actualitat Valenciana
Albert Pla

Potser vosté, lector, no haja estat lloc en el tema, per altres fets que han inundat l’actualitat per -al meu entendre- ser més importants, com han sigut el cas de La Manada, o l’estafa del màster (amb minúscula) de Cristina Cifuentes. Els contextualitze: A molta gent va asseure malament que els que aniran a Eurovisió amb la bandera d’Espanya a interpretar “La teua cançó”, publicaren, el dia de Sant Jordi, la foto d’un llibre d’Albert Pla titulat Espanya de merda al costat de la típica rosa que es regala a Catalunya.
La majoria d’aqueixa gent no sap de què parla l’autor en aquest llibre, no sap que explica la història d’un cantautor frustrat en un país sense oportunitats, un país que promet molt però ofereix molt poc. Ai, aquesta Espanya teua, aquesta Espanya nostra. País de contrastos, de paisatges, de cultures, de llengües i idiomes, de races i colors; un país de tolerància i acolliment. Un país perfecte per a viure… si eres un jubilat amb una pensió que provinga d’un altre país.
Als meus 27 anys he viatjat una mica i em fa ràbia haver de dir que la taxa d’atur a Espanya és d’un 16.4%, que les ocupacions que es creen són temporals, amb sous indignes i llocs creats perquè el treballador puga ser substituït per qualsevol altra persona o màquina quan a l’empresa li plazca.
Quan un jove (o major) format, amb unes aspiracions, es troba amb el panorama laboral que el seu país li ofereix, es frustra, es cabreja, i a molts només els queda l’opció d’emigrar si no està disposat a ser ninguneado per aquesta llei laboral que tenim.
I no, la solució no és compartir un missatge en Facebook i negar-nos a veure Eurovisió, però potser, sí que ho és moure a les masses provocant reaccions a través d’una foto en xarxes socials amb un llibre que es diu “Espanya de merda”.