Què és la balena blava?
Si ens atenim als rumors i fotos virals del suposat joc, la balena blava és un repte en línia al que s’accedeix entrant en determinades grups privats de xarxes socials (normalment Facebook). Per a entrar cal acceptar una única norma, que és seguir les instruccions d’una persona designada com el nostre guardià durant 50 dies. Aquest guardià és l’encarregat de testificar que complim una llista de 50 reptes, un per a cada dia. L’últim d’aquests reptes és suïcidar-se tirant-se per la finestra.
Què es guanya amb el joc?
Gens. No hi ha recompenses. La balena blava és un parany, un joc macabre suposadament destinat a promoure el suïcidi entre xiquets i adolescents amb una sèrie de proves cada vegada més escabroses. Les primeres demanen al jugador dibuixar una balena o veure una pel·lícula de terror. A mesura que avancen els dies, els reptes consisteixen en coses com privar-se d’hores de somni, romandre tota la nit sense dormir veient pel·lícules de terror, o autolesionar-se amb fulles o objectes punxants. Se suposa que amb açò el jugador aconsegueix la satisfacció de superar reptes difícils i l’elogi de la resta de la comunitat.
Ha mort algú fent el repte?
Segurament hages llegit que ha mort un adolescent jugant a la balena blava en tal o com ciutat. Simplement no és cert. Avui dia no s’ha pogut provar de manera concloent que el joc haja portat al suïcidi a cap adolescent. La policia de diversos països està investigant el suïcidi de diversos joves que la premsa no ha dubtat a relacionar amb el macabre joc, però segueix sense haver-hi proves d’açò. Com en tota llegenda urbana que és aprecie, els participants en el joc reben instruccions d’esborrar les fotos de la seua lesió una vegada el seu guardià les ha verificat, per la qual cosa totes les imatges que circulen sobre aquest tema són impossibles de contrastar.
Llavors d’on ve la història?
El joc de la balena blava té el seu origen en un article sensacionalista publicat en el diari rus Novaya Gazeta que assegurava que més de 130 adolescents russos s’havien suïcidat després de seguir les instruccions de la balena blava en la xarxa social russa Vkontakte (en essència, el Facebook rus). La notícia va saltar a mitjans britànics i llatinoamericans
Recerques posteriors van desmuntar els arguments de l’article i, de fet, els seus autors van ser sancionats per males pràctiques. Encara que els suïcidis sí que eren reals, no es pot establir una relació causal entre ells i els grups centrats en el joc.
Espera, o siga que els grups privats de la balena blava són reals existeixen de debò?
Sí. El problema de la balena blava és que, encara que no s’ha provat la relació entre les morts i el joc, els grups que ho promouen existeixen de debò. La major part d’ells no duren prou perquè Facebook els tanca a mesura que s’obrin, però en la xarxa russa VKontakte són més habituals. Es tracta de grups en els quals es comparteix tot tipus de contingut morbós relacionat amb la mort o el suïcidi. Es creu que el primer grup va sorgir com una espècie de culte informal a la figura de Rina Palenkova, una adolescent russa que es va suïcidar després de penjar la seua foto en VKontakte.
Els creadors de grups com Siga of Whales en la xarxa VKontakte expliquen que ni promouen el suïcidi ni acullen el joc de la balena blava en les seues pàgines La majoria d’aquests grups tracten d’aprofitar la popularitat del culte a Palenkova per a fer caixa. A diferència de Facebook, el funcionament de VKontakte permet als usuaris guanyar diners amb publicitat si les seues pàgines són molt populars. El problema és que els grups són un imant para milers d’adolescents que no pensen a suïcidar-se perquè es posen a jugar a la balena blava, sinó que ja pensaven a fer-ho abans d’entrar en el grup. Rússia té una de les taxes de suïcidi de menors d’edat més altes del món.
He de preocupar-me si tinc fills?
Sí, però no t’estarem descobrint res nou. Tenir fills i viure preocupat són coses que sovint van indissolublement unides. L’origen de la balena blava pot ser un bulo amplificat des d’un mig rus, però el joc també és l’exemple perfecte del teorema de Thomas: Si un grup de persones defineixen una situació com a real, aquesta és real en les seues conseqüències.
En altres paraules, encara que el joc “no existisca”, les seues regles i reptes estan en Internet per poc que se cerque, i qualsevol menor amb problemes d’autoestima o en una situació difícil pot decidir que val la pena jugar-ho. Com sempre, la millor política és no deixar que el menor trastege en Internet al seu antull i monitorar acuradament el seu entorn. Si comença a comportar-se de manera estranya durant diversos dies seguits potser siga bon moment per a consultar a un especialista.
