L’escola canta no és un projecte educatiu nou, va nàixer el curs passat, i va ser tan important el seu èxit que ha estat “exportat” a altres poblacions. Va nàixer com a projecte educatiu de la Regidoria d’Educació de Castelló de la Plana, de la mà del Servei d’Educació Plurilingüe de la Conselleria.
Entre els seus objectius estan el foment de les activitats culturals a les escoles, donar suport als Plans de Normalització Lingüística i fomentar l’ús social del valencià, promoure la convivència pacífica entre les diverses cultures… Només una mala persona, que en aquest cas és candidata, identificaria aquest projecte amb l’adoctrinament, una persona que és això el que en el fons voldria: adoctrinar, però en la seua línia ideològica evidentment.
A la candidata li molesta que l’escola cante, li molesta que cante en valencià, i potser li molesta també la lletra de les cançons… Ella seria més de “Montañas nevadas, banderas al viento…”, o de “Venid y vamos todos…”, o fins i tot de “La manta al coll” (com una col·lega seua).
Potser tampoc li agrada que la Banda Municipal tinga un paper educatiu, qui sap, ella potser té prou amb “Rotllo i canya” i processons, i no em mal interpreteu que a mi tampoc em desagrada aquesta funció, però no ha de ser l’única.
Les dretes no volen una educació plural, igualitària, equitativa, inclusiva, amb una especial atenció als ensenyaments artístics, etc. Però, a més a més, menteixen, manipulen, trauen fragments del seu context, diuen que han tingut accés en exclusiva a informacions que són públiques i que estan a disposició de tothom, només volen difamar, insultar, menysprear tot allò que no concorda amb el seu pensament, volen el pensament únic, el seu.
Espectacle trist i lamentable, per un grapat de vots? No ho sé… Potser més d’una persona se n’adonarà ara del tarannà de la candidata. Potser l’estratègia se li gira en contra seua. Temps al temps…
El que no diu, però està amagat darrere, és que li molesta que des de l’Ajuntament (qui segons ella i els seus no té competències en educació i no tindria per què fer res) es promoguen campanyes, programes educatius i activitats que dignifiquen l’educació, pública (o sostinguda amb fons públics, atés que hi participen també centres concertats, alguns dels quals han eixit en defensa de “L’escola canta”), en valencià, valorant una cultura i una llengua que ells voldrien reduïda a l’anècdota, a les festes i a la intimitat.
Perquè ho puga entendre, per si de cas, “ladran luego cabalgamos”. Li molesta tot el que des de Compromís fem per l’educació, perquè l’educació és l’única eina capaç de transformar la societat, i ella no vol que res canvie, si de cas canviar el que siga imprescindible perquè tot continue igual. En canvi, Compromís ha vingut per a quedar-se i per a transformar la societat, des dels Ajuntaments i des de la Generalitat, farem tot el que caldrà per a dignificar l’educació… I sabem que en això mai la tindrem al nostre costat.
