José Martí aposta per cultura i turisme com a claus per a l’impuls econòmic de l’interior de Castelló

El president de la Diputació de Castelló presideix a Benicàssim la gala de lliurament de guardons de Letras del Mediterráneo.

El president de la Diputació de Castelló, José Martí, ha presidit a Benicàssim la gala de lliurament de guardons als quatre escriptors premiats en una nova edició –la quarta- de Letras del Mediterráneo, una cita cultural que va néixer en 2016 per a intentar convertir-se en una eina de promoció de Castelló a través de la literatura i que aquesta nit ha reunit nombroses personalitats del món de la cultura i la societat castellonenca.

Els guardonats aquest any han estat Anna Casanovas, en l’apartat de novel·la romàntica, amb l’obra “Carolina y los valientes”; Fernando Martínez Laínez, en novel·la històrica, per “El canto de la pardala”; Marin Ledun, en el gènere de novel·la negra, per “Descansar o ser libre”, i Marta Robles, que amb la seva obra “La chica a la que no supiste amar ” ha aconseguit el premi de narrativa.

Rovira  

Letras del Mediterráneo promou com a repte el descobriment de la província de Castelló al gran públic a través de novel·les d’escriptors que desenvolupen les seves trames, en tot o en part, en poblacions o en paratges castellonencs, intentant aportar valor cultural a la indústries turística de les nostres comarques.

Castellón Letras del Mediterráneo va néixer en 2016 amb l’objectiu de promocionar la província a través de la literatura. Per a José Martí, tal com ha assenyalat en l’acte celebrat a l’hotel Voramar de Benicàssim, “si hi ha un escenari natural únic per a ser l’origen d’una història, aquest és sens dubte qualsevol racó de les nostres comarques. Perquè estem en una província banyada pel Mediterrani, mar capaç de generar per si només mil històries, ja en la seva plena immensitat o en la riba de tots els municipis de la Costa Azahar”. I com Benicàssim, “d’altres pobles i ciutats dignes de tenir les seves pròpies portades, ja sigui banyats pel Mare Nostrum o abrigallats pels bells paratges del nostre interior”.

El que vol aquesta nova Diputació, segons ha destacat José Martí, “és dissenyar un relat que no hagi de contar històries de l’Espanya buidada, de municipis d’interior en declivi o de pobles que desapareixen”. I cultura i turisme, per separat o connectats, són al seu judici “dues eines perfectes per a, almenys, intentar un repte: que viure als Ports, Alt Millars, l’Alt i Baix Maestrat, l’Alcalaten, la Plana Baixa, la Plana Alta o Alt Palància sigui sinònim de salut, de qualitat de vida…de benestar social.

Per part seva, la diputada provincial de Cultura, Ruth Sanz, ha destacat la importància que 16 escriptors en aquests quatre anys “s’hagin inspirat als nostres carrers, muntanyes, castells i tradicions per a crear històries i sumar, així, un atractiu més perquè cada dia siguin més les persones que ens trien com a destinació turística”.

Els premiats

Anna Casanovas amb la novel·la romàntica i nostàlgica “Carolina i los valientes”, retrata l’època en la qual els Beatles van actuar a Espanya… Però també retrata la història d’un noi i una noia que es van conèixer en aquesta mateixa ciutat que aquesta nit ens acull, una nit de 1963. Ella, Carolina, podia anar on volgués, aconseguir el que desitgés i arribar tan lluny com la seva intel·ligència, la seva personalitat i el seu talent la portessin. Ell, Luis, estava atrapat en un país on tenir idees podia acabar amb tot. Però es van conèixer i no van voler rendir-se.

I és la història d’una noia, de Cata, que el nadal del 2017 decideix descobrir la veritat sobre la seva família, i la d’un periodista, Miguel, que ja no creï en res fins que una vella cançó de Carolina i els valents li recorda que hi ha idees per les quals val la pena viure, respirar i estimar. Perquè tal vegada l’única manera d’entendre el present és recuperant el nostre passat….

Per part seva, Fernando Martínez Laínez, amb “El canto de la pardala”. La guerrillera de Morella” relata la història de la guerrillera Josefa Bosch, “la Pardala”, que va lluitar contra els invasors napoleònics en terres de Morella, participant en la batalla com un soldat més. Després de ser empresonada i penjada pels francesos, la seva figura – gairebé oblidada en els registres oficials durant molt de temps- perdura en la memòria del poble, que ha deixat el seu nom a una de les torres del castell morellano, escenari de les seves gestes. Conten que des d’allí, la Pardala continua cantant a les nits en les llunes clares, quan sota la mirada atenta dels llops, els guerrillers es reuneixen amb ella portats pel vent, recordant la gesta heroica d’una dona valenta que va donar exemple de patriotisme en l’hora més amarga d’Espanya durant la invasió napoleònica. Aquesta novel·la recrea la seva vida amb un dramatisme i humanitat escruixidors.

Marin Ledun ens estremeix amb l’obra “Descansar o ser libre”. Les tres de la matinada en la ronda sud de Montpeller. Stéphane Guyot, de cinquanta-set anys, és interceptat per la gendarmeria per excés de velocitat, condueix un vehicle robat. La policia descobreix que aquest mecànic sense antecedents penals és l’autor d’un gran nombre de robatoris de cotxes, i que viatja amb freqüència a Castelló de la Plana. La tinent Salima Aboutaib intenta comprendre la deriva criminal de la vida d’un professional dels d’abans, que ha dedicat la seva vida a la mecànica, amb un comportament fins llavors aparentment exemplar. Cap dels avanços de la recerca encaixa amb el perfil d’un delinqüent. Per a què roba desenes de vehicles? O per a qui? I què li porta a Castelló? En la recta final de la seva vida laboral aquest home sense història descobreix un amor que és més intens que cap altre, la llum de la Costa de Azahar, les expectatives d’un futur ple de tendresa, el dolor i la culpa.

Marta Robles en “La chica a la que no suspiste amar”, relata la història del detectiu Tony Roures, un tipus cínic i sentimental que rep la inesperada visita de matinada d’un vell amic amb qui va compartir reporterisme de guerra a Angola molts anys enrere. Es tracta d’Alberto Llorens, un fotògraf al qual Roures creï feliçment casat amb una rica empresària de Castelló. La realitat, segons li explica ell mateix, és que té problemes en el seu matrimoni i porta temps sent un assidu visitant del club d’alternació més famosa de tot Llevant. Allí va ser on va conèixer a Blessing, una jove nigeriana prostituïda per una xarxa de tràfic de dones, a la qual es troba lligada no només pel deute del viatge sinó, a més, per un ritual de vudú.

Després de ser-li detectat un càncer de mamà del qual és operada de forma potinera, la jove es converteix en “mercaderia espatllada” i és assassinada. És llavors quan Llorens comença a rebre terribles amenaces amb diferents elements de vudú i, espantat, recorre al seu amic. Roures comença una perillosa recerca, en la qual a poc a poc anirà sortint a la llum una trama criminal, basada en el tràfic de dones, d’una crueltat inusitada.

PublicitatJuega Limpio Orihuela