Justícia demana a 15 municipis de la Comunitat retirar vestigis franquistes

El Ministeri de Justícia ha sol·licitat a 656 ajuntaments, 15 d'ells de la Comunitat Valenciana, que retiren els vestigis franquistes que encara romanguen en els seus espais públics, com les 1.171 carrers i places que conserven noms de figures del franquisme.

El Ministeri de Justícia ha sol·licitat a 656 ajuntaments, 15 d’ells de la Comunitat Valenciana, que retiren els vestigis franquistes que encara romanguen en els seus espais públics, com les 1.171 carrers i places que conserven noms de figures del franquisme.

Els sis municipis de la província d’Alacant afectats per aquesta sol·licitud són els d’Alacant, Castell de Castells, Novelda, el Pilar de la Horadada, el Pinós i Teulada, mentre que a la província de Castelló són els de Castelló i Zucaina. A la província de València aquesta sol·licitud s’ha fet a set ajuntaments: Bolbaite, Camporrobles, Cotes, La Llosa de Ranes, La Pobla de Vallbona, la Yesa i Tous.

Justícia ha informat en un comunicat d’aquesta petició de la Direcció General per a la Memòria Històrica, que també s’ha dirigit als governs autonòmics perquè verifiquen l’eliminació en els seus territoris d’elements d’exaltació de la Guerra Civil i de la dictadura.

La sol·licitud, explica Justícia, s’empara en el compliment de la Llei de Memòria Històrica de 2007 i del treball de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que ha detectat que destacades figures del franquisme donen nom a 1.171 places i carrers espanyols repartits en més de 637 municipis.

A aqueix cens, la Direcció General de Memòria Històrica ha incorporat altres 19 localitats en les quals, segons la seua pròpia informació, també pogueren quedar altres vestigis d’exaltació de la Guerra Civil o homenatge al franquisme.

El ministeri assenyala que tots aqueixos governs municipals han rebut una carta del director general per a la Memòria Històrica, Fernando Martínez López, que sol·licita certificació sobre “la no existència de simbologia d’exaltació en el seu municipi” i, en cas que n’hi haguera, “procedisca a donar compliment” a la llei de Memòria Històrica.

D’aquesta forma, insta a elaborar un catàleg de vestigis municipal, “amb la seua immediata retirada dels escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d’exaltació de la revolta militar i repressió de la dictadura”.

També recorda el director general que la sentència de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem del 7 de juny de 2013 va establir que “l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica imposa a totes les Administracions Públiques a adoptar les mesures oportunes perquè es procedisca a la retirada d’aquells monuments commemoratius que suposen una exaltació de la Guerra Civil”.

L’objectiu és donar compliment a l’esperit de reconciliació i concòrdia que va permetre la Constitució, afig l’article que estableix també que “les Administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d’exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.

Entre aquestes mesures podrà incloure’s la retirada de subvencions o ajudes públiques.
La sentència del Suprem va rebutjar un recurs contra la retirada de l’estàtua eqüestre del dictador Franco de la madrilenya plaça de Sant Joan de la Creu.