Ara que s’acosta la Nit de Reis és moment d’ultimar els preparatoris. L’endemà d’esta nit, el Día de Reis, s’omplirà de regals però també de dolços. No obstant això, hi ha un típic dolç valencià que està tornant a ressorgir: La Casca de Nadal. Què és i on podem trobar-lo? En Actualitat Valenciana hem parlat en diferents pastisseríes perquè ens expliquen més d’esta tradició.
Què és la Casca de Nadal
És un dolç típic de la cuina valenciana que es realitza amb ametla mòlta, sucre i ous, normalment emplenada de gemma confitada, moniato o carabassa. També pot anar acompanyada de canyella, ratlladura de taronja, llima, o merenga.
La tradició marca que es consumisca el Dia de Reis, però també es pot menjar en altres celebracions familiars. Rocío Albuixec, pastissera de Terra de Pá -un establiment que ven este dolç a Patraix- explica que: “la forma pot variar d’una població a una altra, però generalment sol tindre forma d’anella o de serp. En el nostre cas, apostem per la forma d’anguila perquè ens va agradar més al principi de fer-les”.
A banda, la pastissera compta que la Casca de Nadal es cou d’una mena similar al popular pastís de Sant Dionís. En el cas concret de la seua elaboració l’omplen de moniato, ja que “és més típic per a Nadal”. El secret de la seua recepta resideix en la cocció: “el coguem prou fort perquè estiga tendre per dins i cruixent per fora”. A més cadascú és diferent, gràcies que el decorat en glassa blanca depén de la persona que estiga fent la casca en eixe moment.
Este pastís també el venen a Mallorca, però a poc a poc, la venda ha anat reduint-se fins que s’ha reduït als pobles. Des de fa uns anys, la tendència hi ha canviat i ja es pot vore a nombroses pastisseries del Cap i Casal.
Un pastís d’arrels
La pastissera ens relata la procedència del pastís: “L’origen del dolç (o la base millor dit), és típicament àrab. Esta base, com qualsevol dolç àrab, és una mescla d’ametla, sucre o mel, i aroma de tarongina”. El dolç, en una recepta més popera a la nostra ja es veu al segle XVI: “es té noció de l’existència de la casca al 1520 per la seua aparició en el Llibre de Coch, uns dels primers receptaris valencians” diu Rocío Albuixec. Després, es coneix que fou un dolç molt popular entre la reialesa, donat que el sucre era un bé molt cobdiciat i car. Es presentava embolicat en vellut o en una caixa d’alumini.
Al segle XVIII, en la baixada de preu del sucre, es va popularitzar i es va vendre per tots els pobles en caixes de cartons, tal com es fa ara. Una curiositat és que és venia comunament a padrins perquè els regalassen als fillols, tot i que ara ja és per tot el món. La tradició diu que els Reis Mags portaven les trenques per als xiquets, tal com mostra una cançó popular que s’ha mantingut amb certes variacions al llarg dels anys.
En molts casos ha sigut substituïda pel tortell, un dolç d’origen occità que va arribar a la Comunitat després de la Batalla d’Almansa. No obstant això, el tortell no va començar a desplaçar la trenca fins als anys 70, més conegut com a <<Roscón de Reyes>>.
Encara que històricament s’ha fet en tota la Comunitat Valenciana, actualment, hi ha constància que s’elabora a la Comarca de la Safor, València ciutat, Dénia, Benicarló, Vilafamés, Onda, Castelló de la Plana, Sueca, Vinalesa, Benicarló, Meliana, Alzira i Albalat dels Sorells.
On comprar Casca de Nadal
Hi han bastants llocs per a comprar este dolç tot i que la demanda es per a xicotets grups:
- Terra de pa (Patraix).
- La Casa del Panquemado (la Seu).
- Forn i pastisseria Montaner (el Carme).
- Forn pastisseria Casaní (Pla del Remei).
- Dolços Monpla (Gran Via).
- A La Rosa de Jericó (Pla del Remei).
- La pastisseria francesa Crème Brûlée (Russafa).
