La Comissió Ètica Judicial demana “prudència” als jutges a l’hora d’acceptar regals

Segons la comissió "Sembla obvi que com més freqüents són els regals, major perill corre l'aparença d'imparcialitat"

L’oficina de premsa del Consell General del Poder Judicial ha fet públic un comunicat de la Comissió d’ètica Judicial on assenyala que els jutges han de ser especialment cautelosos a l’hora d’acceptar regals o cortesies, per la qual cosa és convenient que valoren les condicions i circumstàncies concretes en cada cas. No obstant això, siguen els que siguen eixes condicions i circumstàncies, ja provinga el regal d’institucions públiques o d’entitats privades i siga com siga la seua naturalesa i valor, els membres de la Carrera Judicial no haurien d’acceptar cap present que pose “en risc o tela de judici la seua aparença d’imparcialitat”.

La comissió s’ha vist obligada a pronunciar-se després de la consulta d’un magistrat

Este pronunciament de la Comissió d’Ètica Judicial respon a una consulta en la qual un magistrat eleva diverses preguntes en relació amb este assumpte. Així, planteja si el jutge pot rebre regal, cortesia o consideració que procedisca d’un particular, siga persona física o jurídica; si pot fer-ho en el cas que procedisca d’una administració pública per cortesia institucional; i si deu o no acceptar-lo si l’administració pública té o ha tingut algun plet en la resolució del qual el jutge haja participat o puga arribar a intervenir.

També pregunta per l’abast del concepte “lògiques convencions socials” contingut en l’art. 28 dels Principis d’Ètica Judicial i, finalment, s’interessa per saber de quina forma pot veure’s afectada la imparcialitat o l’aparença d’imparcialitat dels jutges i magistrats quan accepten un obsequi.

Els Principis d’Ètica Judicial no especifiquen quin tipus d’atencions poden rebre els jutges i magistrats, ni tampoc les situacions en què resulta aconsellable acceptar-los o rebutjar-los. L’article 28 dels Principis assenyala textualment que “el jutge i la jutgessa no acceptaran regal, cortesia o consideració que excedisca de les lògiques convencions socials i, en cap cas, quan pose en risc la seua aparença d’imparcialitat”.

“Lògiques convencions socials”

El dictamen de la Comissió indica que els jutges han d’observar una doble cautela abans d’acceptar un regal: en primer lloc, que no es pose en risc la seua imparcialitat o aparença d’imparcialitat; en segon lloc, que l’obsequi no excedisca de les lògiques convencions socials. En definitiva, cada jutge haurà de sospesar “amb prudència” les circumstàncies i condicions concretes en cada cas i determinar si és convenient o no acceptar un determinat regal.

Les circumstàncies que hauran d’analitzar-se són vàries. Entre elles, la Comissió cita en primer lloc el preu de mercat del regal o obsequi i assenyala que “la lògica de les convencions socials difícilment acceptaria valors per damunt d’una modesta quantitat”. En este punt, insisteix que els jutges no haurien d’acceptar cap obsequi, per escàs que siga el seu valor, si es posa en risc o en dubte la seua imparcialitat. Eixe risc existeix “quasi inexorablement” si el regal procedeix d’alguna de les parts d’un plet del qual el jutge haja conegut en el passat o puga conéixer en el futur. Pel que, si es dóna esta circumstància (la segona que han de sospesar els jutges i magistrats), “una mínima prudència hauria de conduir a refusar tot regal o atenció”.

El tercer condicionant el constitueix la naturalesa pública o privada de qui ofereix el regal. En el primer cas, ha de tindre’s en compte que “forma part de la lògica de les convencions socials que les institucions mantinguen entre si certes atencions i cortesies”. Quan es tracte de particulars, el jutge haurà de dur a terme “un molt estricte escrutini” de totes les circumstàncies, encara que no per això cal descartar tota classe d’ofrenes. En este supòsit cabrien, per exemple, presents com un bolígraf de propaganda comercial, un llibre escrit per l’oferent o unes entrades per a anar al teatre oferides per una companyia artística de la localitat.

Assiduïtat i generalitat

Les dues últimes circumstàncies que la Comissió enumera són imprescindibles per a completar la valoració que ha de fer-se de cada obsequi oferit als jutges i magistrats, perquè són expressives de l'”esperit restrictiu i cautelós que ha de presidir la interpretació del Principi 28″. Es tracta de l’assiduïtat i la generalitat.

“Sembla obvi –indica el dictamen- que com més freqüents són els regals, major perill corre l’aparença d’imparcialitat i menys comprensible resulta per a les convencions socials”. No és el mateix rebre “de manera assídua diferents obsequis d’un particular o d’una altra autoritat al fet que, per contra, de manera excepcional i amb algun motiu, celebració o efemèrides, siga objecte d’alguna atenció o cortesia”. D’igual manera, “no ha de meréixer el mateix judici un regal oferit singularment al jutge, que eixe mateix regal obsequiat al conjunt de les autoritats o dels col·lectius d’una localitat”.

ValenciàEspañol