martes, 19 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

La Comunitat Valenciana compta amb un milió de persones en situació d’exclusió social

Un informe adverteix que el 20% de la població de la Comunitat pateix exclusió social i existeix risc de cronificació.

El 20,3% de la població de la Comunitat Valenciana, una de cada cinc persones, estava el 2018 en situació d’exclusió social moderada o severa, una xifra que encara que es redueix respecte al 2013 (quan afectava el 34%) segueix suposant que 1 milió de valencians estarien dins d’eixe grup, la qual cosa posa de manifest el “cert risc de cronificació” d’esta situació.

Així es desprén del II Informe sobre exclusió i desenvolupament social a la Comunitat Valenciana, elaborat per la Fundació Foessa, que ha sigut presentat este dimecres en Cáritas València amb la presència del sociòleg i coordinador de l’estudi, Guillermo Fernández; així com del bisbe auxiliar de València, Arturo Ros, i els directors de Cáritas a la Comunitat Valenciana.

Segons ha explicat el bisbe auxiliar, este informe ofereix “una radiografia de realitats socials”, amb dades que no són meres estadístiques, sinó que “tenen ànima” i com tal cal “posar-los rostre”. Ha advertit que hi ha una qüestió significativa que es desprén i que s’ha d’afrontar, la pèrdua de la compassió: “Cal fer nostres els problemes i dificultats de l’altre”.

El coordinador de l’informe, que s’ha realitzat sobre la base de més de 650 qüestionaris realitzats a la Comunitat Valenciana –amb un total de 12.000 en el conjunt del país–, ha explicat que es pretenia veure com està sent “l’escenari postcrisi” i com han evolucionat les escletxes socials fins a arribar a un moment en què s’està donant un “ascens del particularisme i de l’individualisme”, a més d’actituds xenòfobes.

Segons ha assenyalat, els resultats reflecteixen que la Comunitat Valenciana ha aconseguit un increment notable de l’espai de la integració social i quasi el 80% de la població es trobaria en eixe espai en el qual “un pot desenvolupar de forma raonable el seu projecte de vida”. En concret, el 51% està en integració plena –ha augmentat des del 30% del 2013– i el 28,7 en integració precària.

Este últim grup estaria format per entorn de mig milió de persones en una situació d’inseguretat i amb un “matalaf de resistència feble” davant una nova desacceleració.

Respecte a l’exclusió social, afecta el 20,3% de la població malgrat la “reducció intensa” dels últims cinc anys, per damunt de la mitjana nacional. Es tracta d’una exclusió “enquistada”, segons el sociòleg, que crea una societat “estancada” per a la qual “l’ascensor de la mobilitat social ha deixat de funcionar”.

Dins d’eixe percentatge hi ha 472.000 persones especialment vulnerables, en exclusió social severa –s’ha reduït quasi a la mitat des del 2013– i unes 200.000 estarien en el que ha denominat “la societat expulsada”, amb vincles socials “trencats” i a la qual no se li estaria donant solució a les seues dificultats.

Malgrat l’evolució positiva de la integració a la Comunitat Valenciana entre el 2013 i el 2018, l’informe incideix que l’exclusió afecta encara el 20% de la població i s’adverteix d’un risc de cronificació i de polarització de l’estructura social, ja que creix l’espai de la integració plena i es redueix el de la inclusió precària, mentre es manté un “ampli” espai d’exclusió.

A més, entre les persones en exclusió social el 77% considera que la seua situació ha empitjorat des que arrancara la crisi econòmica fa una dècada, mentre que entre les integrades el percentatge es redueix al 53.

Amb tot açò, la Comunitat Valenciana es caracteritza per una situació favorable durant la recuperació econòmica, amb una millora en la integració, però mantenint-se uns nivells d’exclusió social tant moderada com severa superiors als del conjunt d’Espanya.

L’exclusió en la regió es deu en major mesura a qüestions econòmiques i vinculades a l’eix cívic i polític i en menor mesura a qüestions socials i relacionals: “La cohesió social és lleugerament millor que en altres comunitats, els ciutadans estan molt més a prop uns d’altres”, ha explicat el sociòleg.

Entre els principals elements que suposen riscos socials a la Comunitat destaquen l’ocupació, la vivenda i la salut, per aquest ordre. L’ocupació com a factor d’integració és la dimensió més determinant, amb major pes que en la resta d’Espanya i amb una situació de “precarietat laboral que s’ha convertit ja en estructural”. Quasi el 16% dels treballadors valencians –sis punts més que en el global nacional– estaria en exclusió social a pesar de tindre un treball i del seu “esforç personal” en este camp, ha indicat Guillermo Fernández.

La mitat de les persones que sustenten una llar en exclusió social estan treballant i els nivells d’exclusió són més elevats entre els qui treballen a jornada parcial que entre els qui ho fan a jornada completa. A més, a pesar que la pobresa severa s’ha reduït la mitat, segueix sent un 40% superior a la resta d’Espanya.

L’exclusió de la vivenda ocupa el segon lloc tant per al conjunt de la població com per a la que està en exclusió. El 17,7% té alguna dificultat en este camp i entre els qui estan en exclusió severa es veuen afectat set de cada deu.

Hi ha quasi 100.000 llars en la regió amb “vivenda insegura”, és a dir, sense saber si podran romandre en ella en el futur, i 80.000 amb “vivenda inadequada” per les seues condicions. Un total de 19.000 llars pateixen les dos i representen el “nucli dur” de les dificultats residencials.

La Comunitat presenta una prevalença major de problemes relacionats amb la salut que en el conjunt d’Espanya. El 18,1% de la població valenciana està afectada i el 13,1 per cent de la població resideix en llars que han deixat de comprar medicines o de seguir tractaments o dietes per problemes econòmics.

PERFIL D’AFECTATS PER L’EXCLUSIÓ
A pesar que el perfil on més intensament es pateix l’exclusió social és el de llars sustentades per dones (21%) o persones migrants de fora de la Unió Europea (61%), el pes demogràfic dels ciutadans espanyols és molt major. De fet, el 63 per cent de les persones sustentadores principals en exclusió social són de nacionalitat espanyola.

Així, el perfil més comú és el de llars sustentades per homes, joves i adults de 30 a 44 anys, amb nivell d’estudis secundaris, ocupades i de nacionalitat espanyola. “L’exclusió social s’hereta, la família determina el nivell d’oportunitats”, han explicat.

Quant a l’ús que la ciutadania fa a la Comunitat dels servicis socials, destaca l’elevat volum de sol·licituds de rendes mínimes d’inserció, que “quasi duplica la molt escassa demanda” d’estes prestacions a Espanya. El 14% de la població valenciana ha acudit en l’últim any als servicis socials públics, el 9,1% a Cáritas i el 5,8% a servicis prestats per altres entitats privades.

Hi ha, no obstant això, una valoració negativa del funcionament dels servicis socials, ja que quasi el 68% ho consideren poc o gens satisfactori. El 78% de la població valenciana creu que cal destinar a ells més diners públics que en l’actualitat.

Últimas noticias

Contenido relacionado