La humanitat SORDA i muda perviu en la inèrcia dels dies ennuvolats o amb sol tirànic, es queixa del treball precari, si ho té, o lamentant no tenir-ho; pensant que solament la inèrcia fosca i buida, acabarà solucionant tots els problemes de l’orbe. I és que en realitat la vida és qualsevol sistema autònom que es replique, com els bacteris… i més endavant ho faran els robots.
A les escoles públiques, en els instituts públics, centres de formació de ciutadans i ciutadanes futurs, no hauria d’impartir-se cap credo religiós, en cap concepte. Les religions i els seus símbols, ja han abocat –i encara segueixen abocant-, molta sang en la història de la humanitat, de tal manera, ha de quedar per a l’àmbit privat de cadascun/a. M’és igual si porten gorra ianqui, vel o turbant. “L’hàbit no fa al monjo” sinó els ensenyaments. Us puc assegurar, que si l’educació i la cultura, es posen al servei del coneixement en llibertat, igualtat i solidaritat, potenciant una democràcia PARTICIPATIVA a les aules, més prompte que tard, els alumnes i alumnes canviaran determinades indumentàries, si aquestes, estan imposades contra les seues voluntats.
DICTADURES religioses, cap, i dictadures polítiques, menys. Les democràcies no les enforteixen els partits polítics, on la GRAN MENTIDA s’engeganteix i es desploma, en l’altra gran mentida del feixisme. Les democràcies les enforteixen, els ciutadans i ciutadanes intervenint en tot l’edifici democràtic, des dels fonaments fins al terrat, solament així s’aconseguirà fer-la robusta i poderosa, amb milions d’ulls i mans disposats a treballar en la il·limitada cooperativa del futur, on en comptes de seguir “replicant-nos” evolucionem.
…I una altra vegada el crim, el maltractament, la violació i l’abús a la dona, com a diana de tots els mals, econòmics, culturals, educatius, legislatius i psiquiàtrics. Una altra vegada la mort, la guerra santa de l’home, contra l’eterna EVA culpable de totes les calamitats de la humanitat. Una altra vegada la religió, la superstició del caníbal amb set de sacrificis diaris, el camí més fàcil, perquè la democràcia la hi ha menjat un cavall i algú ha de netejar la MERDA de tanta incompetència humana. Necessitem parlar, debatre fins a extenuar-nos, escoltar i pensar, que ningú neix assassí ni assassina. Les democràcies no poden seguir sent un túnel, sinó una avinguda àmplia i oberta, donant cabuda a tots els viatgers/as que pul·lulem per este, el nostre/a únic món, encara per conéixer.
Un altre assumpte trist és dependre de les guerres. Treballar per a les guerres és compassar-te el melic amb un ham per ser pescat pels teus semblants, perquè cal menjar i quan no hi ha democràcia hi ha morts, més morts, pertot arreu. La mort d’innocents és un dels majors negocis en l’actualitat: és la llei de l’oferta i la demande diuen els “entesos” economistes, afirmant que encara no es construeixen suficients mòbils d’ultra última generació. Al final tot quedarà reduït a un espill mat i plànol, on solament es reflectirà una nit llarga i sense estels: Si algun espavilat “emprenedor” vol invertir aquí…
