La crisi (financera) del PPCV

El partit que lidera Isabel Bonig perdrà un total d'1'6 milions d'euros per la baixada d'escons.

Els números rojos no només són una constant electoral en els números d’Isabel Bonig, sinó que també és de forma bancària. Vora un 30% de les ajudes que reben els partits pels diputats que tenen a les Corts deixarà d’entrar a la caixa de tresoreria, la baixada d’ingressos entre Corts Valencianes i Junta Electoral s’estima en vora 1,6 milions d’euros.

Segons l’últim acord de la cambra autonòmica, cada grup rep 10.500 euros fixos, sense importar la seua composició. A esta quantia se sumen dues variables, una de 1.400 euros per diputat i una altra de 1.056 euros, també per diputat, per a la contractació d’assessors. L’assignació variable s’ha augmentat en 30 euros per diputat esta legislatura.

Rovira  

Retallades en les fileres del partit

Des del PP encara no han fet públic cap decisió sobre el futur econòmic del partit, encara que puga ser que en la Junta Directiva d’esta vesprada es comencen a donar les primeres directrius per a sobreviure econòmicament. Cal dir que un dels canvis més significatius del PPCV en l’àrea econòmica va ser el canvi de la seu autonòmica de l’edifici del carrer Quart a una planta de la plaça Amèrica.

Sense ajuda de Madrid

En Gènova la situació no és prou millor, ja que els tresorers van vaticinar que si es baixava la barrera dels 80 diputats. Les condemnes per corrupció, el ritme de vida del partit, que no ha canviat, des que exercia majoria absoluta, i la fuga de militants i votants obliga a fer que el partit es replantege també el seu modus vivendi. De fet està sobre la taula un ERE i la venda de la seu de Gènova 13 per valor de 60 milions d’euros.

PublicitatJuega Limpio Orihuela