La demanda de lloguer per a habitatges unifamiliars vacacionals amb jardí i piscina privada ha crescut enguany per les restriccions imposades pel coronavirus, i en alguns llocs ha sobrepassat l’oferta existent o l’ha anul·lada pel fet que els propietaris faran ús del seu xalet davant la incertesa de poder gaudir d’una altra mena de descans.
A la província de València, la tendència de lloguer de xalets s’ha accentuat este any de la COVID-19 i s’està produint un excés de demanda respecte a l’oferta, segons ha assegurat a EFE el portaveu i vicepresident del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de València (COAPIV), Vicente Díez.
Què se cerca, on i per a quan
Els possibles inquilins busquen xalets dins de la província de València a 10 o 15 quilòmetres de la seua casa a les quals puguen accedir amb metro o amb tren, o a municipis amb zones residencials com Nàquera, Serra o Llíria, o de la costa, com Oliva, i intenten evitar els blocs d’apartaments amb molta gent i piscina comunitària.
“Han canviat els plans i els que tenien previst viatjar, fins i tot s’ho pensen entre províncies”, ha constatat Díez.
Un altre dels canvis que s’han notat enguany són els períodes de lloguer, molts més llargs que la setmana o quinzena habitual en estos lloguers per a arribar a un mes o més, per la circumstància de l’educació “en línia” i el teletreball.
També canvia el mes en què es lloga i “el volen per a ja, per a juny” en ser famílies amb xiquets, segons ha comentat el portaveu de COAPIV.
Al costat del lloguer, s’ha reactivat la compra de xalets que portaven un temps en venda, però això suposa un xicotet percentatge.
Turisme d’interior
“És desbordant -assegura a Efe una portaveu de la immobiliària Espurna de Nàquera-, altres anys hem llogat però aquest no podem donar servei perquè no tenim oferta”, ja que els xalets que té en cartera seran ocupats pels seus propietaris davant la incertesa de no saber si es podran anar de vacances a un altre lloc.
Esta immobiliària rep entre 15 i 20 crides diàries d’interessats a llogar un xalet independent, si pot ser amb piscina, disposats a pagar el que faça falta “sempre que no siga abusiu”, i a agafar una casa més gran per a dos famílies (dos germans o famílies amb avis).
“Es conformen amb un terreny gran on puguen instal·lar una piscina desmuntable o inflable”, han comentat des de l’agència de Nàquera.
Sobre els preus d’estos lloguers que, segons el COAPIV, s’han disparat, la immobiliària Espurna no pot aportar informació en tindre “zero oferta” i no haver pogut tancar cap operació d’aquestes característiques a Nàquera, un municipi de la Serra Calderona situat a 25 km de València i amb una població censada de 6.000 habitants que es triplica a l’estiu.
Turisme de costa
En la costa, a Cullera, la immobiliària Viu Solucions Immobiliàries havia registrat al gener i febrer un rècord de reserves en apartaments turístics, moltes de les quals s’han cancel·lat.
Segons el seu portaveu, Antonio Giraldos, el 15 de març “es va ensorrar tot i a partir d’aqueix dia vam tindre una frenada en sec” i, encara que esperava una reactivació de les reserves a partir de la fase 1, no ha sigut així.
Sobretot les cancel·lacions han vingut d’inquilins estrangers, especialment francòfons, i per això esta agència dona per perdut el mes de juny i només espera que, quan s’alcen les restriccions de mobilitat, “almenys salvem des de l’1 de juliol a la fi d’agost”.
“El turista estranger enguany no vindrà a Cullera” i queda que la demanda “latent, embassada” del turista del centre de la península (Madrid, Guadalajara, Ciudad Real, Toledo o Conca) es decidisca a viatjar a esta costa.
Compravenda estrangera
A la província d’Alacant, l’interés per la compra d’habitatge tant en costa com en interior s’ha mantingut enguany entre el turista estranger, i Provia (Associació Provincial de Promotors d’Habitatges d’Alacant) ha constatat “una mica de retenció” que es va solucionant i una “resposta exponencial espectacular” d’estrangers, que fins i tot s’ha de materialitzar, segons indica el seu secretari general, Jesualdo Ros.
“No sembla que vaja a haver-hi problemes perquè el procés de maduració d’un habitatge nou és alt (dos anys de construcció), però és cert que en el lliurament d’habitatges, que es produeix entre març i juny, sí hem tingut complicacions que hem hagut d’anar salvant”, ha explicat a Efe.
Tenint confiança en la destinació i en el promotor, la solució que s’ha aplicat per a escripturar l’habitatge ha sigut en molts casos designar a un apoderat per a esta signatura, quan abans venia el mateix propietari des del seu país d’origen.
En habitatge usat, el mercat britànic és el principal a Alacant, mentre que en habitatge nou el suec ocupa la primera posició, seguida del belga, l’holandés, el nòrdic, el polonés i el rus.
Des de la crisi de 2008 la construcció d’habitatges s’inicia quan el percentatge de prevendes és molt alt, i al cap de huit mesos de començar una promoció el nombre d’habitatges que queden per vendre és baix, per la qual cosa als promotors no els preocupa excessivament “una aturada momentània” del mercat.
“Coneixent al turista residencial estranger, quan puga eixirà del seu país” i per això que es diga que a partir de l’1 de juliol Espanya es reobri al turisme internacional és “un pas important” a l’hora de generar confiança en la destinació, opina Ros, qui considera que el turisme residencial no es veurà tan perjudicat com l’hoteler.
Respecte al turisme nacional, Ros és optimista en el mitjà termini i assegura que estem “en un parèntesi” i li falta “reaccionar”.
