La Diputació de València obri les seues portes per Nadal amb el Betlem més valencià

Esta visió de l'Epifania consta de 40 figures i no s'exposava des de fa 15 anys.

Publicitat

La Diputació de València obri les seues portes per Nadal amb el Betlem més valencià, compost per 40 figures d’inspiració napolitana obra del pintor i escultor Pedro Arrúe. Des d’este divendres, 6 de desembre, i fins al 5 de gener, el Pati dels Scala de la corporació provincial exposarà esta “visió sobrenatural de l’Epifania amb personatges molt vinculats a València i que van fer de la caritat la seua forma de vida”, segons explica l’artista valencià.

Les figures de fang cuit i policromat d’Arrúe, peces totes elles originals concebudes amb filferro, estopa, fusta i teixits per a les vestidures, tornaran a exhibir-se 15 anys després en un espai obert al públic, amb la finalitat que “puguen ser descobertes per les famílies valencianes”. Este particular betlem es va exposar durant anys en la Capella del Col·legi del Patriarca, el Cambril de la Verge dels Desemparats i fins al Museu Salzillo de Múrcia, on va compartir espai amb el popular betlem de l’escultor barroc murcià.

PublicitatRovira  

Pedro Arrúe ha decidit retornar el seu pesebre a l’escena pública perquè “en la Diputació podrà ser visitat en obert, durant pràcticament un mes i amb horaris molt flexibles”. Serà des d’este mateix divendres i durant tot el cap de setmana, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, un horari que es repetirà durant els caps de setmana vinents. A partir del dilluns 23 de desembre, el Betlem de la Diputació podrà visitar-se tots els dies de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, excepte el 25 de desembre i l’1 de gener.

La caritat com a leitmotiv

Els diferents grups que donen vida a l’Epifania acaben confluint en el fil conductor d’esta visió de l’Adoració, que no és un altre que la caritat. Des de San Mauro Màrtir, patró de València al costat de Sant Vicent Ferrer i Sant Vicent Màrtir, fins a Joan XXIII, qui va proclamar a la Verge dels Desemparats com a patrona de la ciutat, tots els personatges que acudeixen al Misteri acompanyant a reis i patges compten amb la seua particular història de solidaritat i el seu lliurament en favor dels desvalguts.

En els camins que conduïxen al portal, escenificat per un temple que es converteix en la porta del cel des de la visió sobrenatural de l’autor, trobem, entre altres, al que fora arquebisbe de València, Tomás de Villanueva, un agustí que donava sostre als pobres; a Santa Teresa Jornet, fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats; al Pare Jofré, que va dedicar la seua vida a l’atenció de malalts mentals; a Santa Lucia, que compta amb una ermita al costat del vell hospital de València; i a Sant Joan de Ribera, fundador del col·legi seminari del Patriarca.

Betlemista des de xiquet

El creador d’esta Epifania que podrà visitar-se en la Diputació entre el 6 de desembre i el 5 de gener manté la tradició betlemista des de la infància. “De xiquet ja muntava el portal de la Biblioteca Pública”, assenyala Pedro Arrúe, que ha anat evolucionant en els materials, de la plastilina al fang, el filferro, la fusta i els teixits.

Amb estos materials ha donat vida a personatges transcendentals en la història de València, que es mesclen amb altres personalitats com Teresa de Calcuta, Sant Pasqual Baylón i Sant Francesc d’Assís, ideòleg de la primera representació del pesebre cristià en 1223.

PublicitatJuega Limpio Orihuela