El grup d’investigació de Circulació Pulmonar i Somni del servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha publicat un treball de revisió científica que aprofundeix en les investigacions sobre la relació entre el tromboembolisme pulmonar (TEP) i l’apnea obstructiva del somni.
La revista European Respiratory Journal, una de les revistes científiques de major impacte a escala internacional en l’àmbit de la Pneumologia, ha publicat aquest treball de revisió en el qual també han participat les unitats de Circulació pulmonar i de Somni de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid.
Esta revisió planteja hipòtesis fisiopatològiques noves i posa l’accent en l’existència de diverses llacunes de coneixement. Així, el doctor Alberto García Ortega, pneumòleg de l’Hospital la Fe, explica que “la relació entre estes dues patologies és bidireccional, complexa i encara insuficientment coneguda, per això que esta publicació posa el focus en algunes llacunes de coneixement i proposa noves línies d’investigació”.
Cada vegada hi ha més evidències que identifiquen a l’apnea obstructiva del somni com a factor de risc per al desenvolupament de trombosi venosa. Al mateix temps, els pacients amb embòlia pulmonar i una apnea del somni no tractada podrien presentar pitjor evolució. Així mateix, el moment inicial de l’embòlia pulmonar pot impactar en l’augment de trastorns respiratoris durant el somni.
Incidència de la malaltia
El tromboembolisme pulmonar, tercera causa de mort cardiovascular en el món, pot ser prevenible en pacients que presenten determinats factors de risc identificables. Per aquest motiu, els investigadors centren els seus esforços a identificar factors de risc addicionals i comorbilidades que podrien contribuir al desenvolupament i gravetat del TEP.
Per part seua, l’apnea del somni és una malaltia respiratòria amb una prevalença elevada en la població general que s’ha demostrat major de l’esperable en els pacients amb TEP, fins i tot després d’ajustar per alguns factors de risc comuns, com l’edat més avançada i l’obesitat. Per això, l’augment del coneixement de les relacions entre estes dues patologies es presenta com una via per a millorar el maneig d’estos pacients.
Estudis POPE i ESAET
Els equips d’investigació implicats en esta revisió científica estan duent a terme dos amplis estudis sobre la relació entre el tromboembolisme pulmonar i l’apnea del somni.
Estos dos estudis – nacionals i multicèntrics – ja posats en marxa per este grup de treball seran els majors realitzats fins hui en esta àrea i el seu objectiu principal serà aportar informació clínicament rellevant sobre la relació entre estes dues entitats que són enormement prevalent en la població general.
Les conclusions d’estos estudis llançaran llum sobre el moment idoni per a realitzar un estudi diagnòstic d’apnea del somni i inici del seu tractament en pacients diagnosticats de tromboembolisme pulmonar.
Actualment es desconeix quin és el moment més adequat per a realitzar este tipus de proves diagnòstiques i, com expliquen els investigadors i investigadores, “comprendre millor la etiopatogenia del tromboembolisme pulmonar condicionada per possibles esdeveniments respiratoris accentuats en la fase aguda permetria definir el moment idoni per a això”.
Els dos estudis se centren en pacients amb diagnòstic d’embòlia pulmonar aguda. El primer d’ells, l’estudi POPE (Prognostic significance of Obstructive sleep apnea in patients with acute symptomatic Pulmonary Embolism), té com a objectiu estimar el risc incrementat de presentar esdeveniments cardiovasculars en pacients amb apnea del somni.
Per part seua, l’estudi ESAET, en el qual també col·laboren els serveis de Cardiologia, Hematologia i Radiologia de l’Hospital La Fe, avalua la modificació dels trastorns respiratoris del somni durant la fase aguda respecte a una situació d’estabilitat passats tres mesos i com es correlaciona esta amb el grau de disfunció ventricular dreta.
