La titular del Jutjat d’Instrucció número 17 de València ha rebutjat el recurs presentat per l’Advocacia de la Generalitat contra la negativa de la magistrada a practicar diligències complementàries o suplementàries en la causa per presumptes irregularitats en la construcció del circuit urbà de F1, segons consta en una interlocutòria a la qual ha tingut accés Europa Press. En concret, argumenta que ja ha passat el termini per a acordar una pericial sobre el possible perjuí del cost del traçat.
En aquest procediment, la jutgessa ha obert juí oral a l’expresident de la Generalitat Francisco Camps, altres ex-alts càrrecs, empresaris i diverses mercantils.
L’Advocacia demanava com a diligències que la jutgessa acordara que els mitjans tècnics que corresponguen determinaren si va haver-hi desviació en els costos de l’obra del circuit, que no va poder analitzar l’Interventor en el seu informe.
En una interlocutòria del passat 4 de juny, la instructora va respondre amb una negativa a aquesta sol·licitud de l’Advocacia perquè, argumentava, ja està tancada la instrucció i per tant considera que no és possible demanar noves diligències.
L’Advocacia va formular aquest escrit després que la magistrada acordara, en una primera interlocutòria del passat 2 de maig, el processament de Camps; del que fora el seu vicepresident Vicente Rambla; de l’exconseller d’Infraestructures Mario Flores i de càrrecs de l’Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat (GTP) i empresaris, en la causa per la construcció del circuit urbà de València, una actuació que va suposar un cost proper als 89 milions d’euros entre 2007 i 2008.
La jutgessa ha decidit obrir juí oral a Camps –per a qui l’acusació particular demana quasi huit anys de presó per malversació i tràfic d’influències– i 13 processats més en contra del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que va sol·licitar el sobreseïment per prescripció de la causa perquè, segons exposava en el seu escrit, la possible prevaricació en la qual basava la seua acusació, en cas de ser constitutiva de delicte, estaria prescrita.
A més de la interlocutòria d’obertura de juí, la magistrada va emetre un altre divendres passat en el qual desestima el recurs de l’Advocacia de la Generalitat perquè sosté que la negativa a la pràctica de noves diligències “no vulnera el dret a la tutela judicial efectiva” al “no causar-li indefensió” a aquesta part.
“NO APORTA DADA ALGUNA”
La instructora argumenta que l’Advocacia “no aporta dada alguna o fet rellevant i nou no pres en consideració” en el seu recurs. Per a la magistrada, eixe recurs es limita a considerar que no es comparteix el criteri quant a la valoració del possible perjuí.
L’Advocacia de la Generalitat entén que eixe possible dany econòmic “no deriva de dades comptables sinó que caldria valorar l’import dels pressupostos base de licitació i els preus dels contractes analitzats per a apreciar si són adequats al mercat en el moment en què es van licitar, igual que en l’avaluació de les ofertes tècniques o la valoració de si eren correctes les modificacions dels contractes, i açò en reconéixer la Intervenció que no té capacitat tècnica, estimant dubtosa l’aportació d’aquests informes d”organismes’ en la vista oral, podent-se al·legar indefensió de contrari”.
Per açò, entenia l’acusació particular que “la quantificació del possible perjuí i possible responsabilitat civil” havia d’incorporar-se “amb anterioritat a formular escrit d’acusació” en entendre que se sol·licitava una “‘completació’ de l’informe pericial”.
No obstant açò, sosté la jutgessa que aquesta petició “requereix uns pressupostos processals per a la seua viabilitat que no són els que concorren” lloc que “ni existeixen revelacions o retractacions inesperades” ni “coneixement d’alguna cosa desconeguda”, per la qual cosa, en trobar-se el procés en fase de juí oral, la petició de noves proves suposaria “una causa de suspensió”.
Així, conclou la magistrada la “impossibilitat de sol·licitar diligències complementàries” al “no haver-se fet ús de les facultats per a prorrogar els terminis marcats per la llei”, raó per la qual aquesta acusació “perd la possibilitat de fer ús de la facultat de demanar diligències complementàries, una vegada esgotat el termini ordinari”.
INTERPRETACIONS “ERRÒNIES” DE FISCALIA I DEFENSES
Respecte als arguments de Fiscalia i defenses per a sol·licitar l’arxiu de la causa basats en l’Informe de la Intervenció, la jutgessa afirma que les interpretacions d’aquestes parts resulten “inexactes” i “errònies”, atés que “la pròpia Intervenció reconeix que el seu informe no pot estimar-se complet ja que li falten factures i documentació”, de manera que admet aquest òrgan de control que l’informe és “incomplet”, a més de la seua “incapacitat i ineptitud” per a realitzar la valoració.
“Assumeix el propi organisme la seua insatisfacció en emetre un informe en els termes en els quals ho realitza” en emprar expressions com que “no es constata fefaentment” i finalitzant amb l’expressió “existència d’un perjuí econòmic directe per a la Generalitat, avaluable econòmicament”, la qual cosa, afig la magistrada, “de cap manera significa que no existisca perjuí econòmic i menys encara inexistència de l’il·lícit penal de malversació”. “Encara que satisfaça els interessos dels lletrats de les defenses i servisca de fonament i suport al Ministeri Fiscal per a la seua petició de sobreseïment”, agrega.
Per tot açò, conclou que del conjunt de diligències practicades “sí existeixen suficients, sòlids i consistents indicis contra els investigats” i açò “sense perjuí de la prova que es practique en l’acte del juí oral o les diligències a realitzar en fase d’execució de sentència per a concretar l’import al fet que ascendeix la responsabilitat civil”, resol la resolució.
