La nostra flora en perill segons un estudi de la Universitat de València.

En el dia d'ahir es va albirar un tauró mort de tres metres amb seixanta centímetres en un dels espigons de la platja de Llevant de Santa Pola.
PublicitatAVL

Els sistemes litorals, les zones humides, els boscos submediterranis d’obac i la vegetació cacuminal de l’alta muntanya són quatre ambients del territori valencià especialment sensibles al canvi ambiental global. En les properes dècades, els efectes de l’escalfament poden agreujar encara més la situació de la flora singular valenciana i arribar a «l’extinció virtual», ja que es podrien mantenir poblacions artificials però desapareixerien dels seus ecosistemes o llocs originaris. Així ho asseguren Emili Laguna i Pedro Pablo Ferrer Gallego en un article publicat en el número 87 de la revista Mètode. «Tot i que la discussió s’ha centrat sovint en el canvi climàtic, es fa evident que els seus efectes no poden separar-se fàcilment d’altres derivats de modificacions ambientals provocades per l’activitat humana, que sovint han actuat sinèrgicament», expliquen.

Als ecosistemes litorals, la pujada del nivell de l’aigua afecta a dunes i costes baixes, però també la forta alteració acumulada patida amb la concentració urbanística a la línia de costa, substàncies nocives a l’esprai marí o la modificació dels corrents marins pels espigons portuaris, segons apunten Laguna i Ferrer. Les plantes exòtiques invasores, producte de l’abandonament inconscient de restes de poda o de l’expansió natural de les espècies ornamentals més agressives, també deixen veure ja el seu impacte. Les poques microreserves de flora que queden es redueixen «a una línia d’un o pocs metres d’amplada totalment exposada a l’embat de l’erosió marina».

PublicitatRovira  

Pel que fa a les zones humides, a la seua especial sensibilitat cal sumar la reducció dels nivells freàtics, la pèrdua de qualitat per la contaminació i la resalinització al subsòl, entre altres factors negatius. En aquest punt, paga la pena parar atenció a les «petites basses temporals sobre sols àcids», «autèntics punts calents de la conservació de la flora, per la seua concentració excepcional de plantes rares i d’alt interès científic que només es poden trobar en uns pocs metres quadrats». És el cas d’Els Lavajos de Sinarques, la bassa del Cavall d’Albalat dels Tarongers o la de la devesa de Soneixa.

f4-L_AjugaPyramidalisMeonantha

Publicitat