El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.
La ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, ha explicat que estes mesures regiran després de la finalització de l’estat d’alarma, el pròxim 21 de juny, i el procés de desescalada. Des d’ahir, ha recordat, el 52% de la població (aproximadament 25 milions de persones) es troba ja en la fase 3, l’última abans de la nova normalitat.
María Jesús Montero ha insistit que el virus continua sent una amenaça per a la nostra seguretat mentre no hi haja un tractament eficaç o vacuna, per la qual cosa cal continuar prenent precaucions i “no abaixar la guàrdia, ni actuar pensant que tot ha passat i estem fora de perill”.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha especificat que la norma aprovada hui romandrà vigent fins que el Govern declare de forma motivada el final de la crisi sanitària, després d’escoltar a les comunitats autònomes en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i previ informe del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries.
Prevenció, detecció precoç i sistema sanitari preparat
Illa ha assenyalat que algunes de les mesures no són noves, sinó que prolonguen les adoptades durant l’estat d’alarma, com les de prevenció i higiene que, ha reiterat, són claus per a frenar la propagació del virus.
Concretament, s’ha referit a la neteja d’espais públics i privats, la rentada freqüent de mans, el manteniment de la distància mínima interpersonal d’1,5 metres i l’ús obligatori de màscara en la via pública, en espais a l’aire lliure i en espais tancats d’ús públic o que es troben oberts al públic, així com en els transports. A partir d’ara, en els medis terrestres, ha destacat Illa, els operadors que treballen amb seient preassignat hauran de conservar els registres de passatgers un mínim de 4 setmanes “per a poder garantir la traçabilitat dels contactes si es produïren casos positius”.
També es dona continuïtat a les obligacions de recollida, tractament i remissió d’informació de la malaltia al Ministeri de Sanitat per part de tots els operadors sanitaris de les comunitats autònomes. Illa ha destacat la importància de la detecció precoç i la vigilància epidemiològica per a poder avançar-se a qualsevol rebrot i, si es produïra, garantir les capacitats del sistema sanitari per a afrontar-lo en un breu període de temps.
Així, s’especifiquen els recursos necessaris de professionals sanitaris, disponibilitat de llits i l’obligatorietat de plans de contingència i la realització de proves diagnòstiques PCR o similars tan prompte com siga possible en els casos sospitosos. Respecte als centres residencials de majors, s’estableix que han d’estar coordinats amb els centres sanitaris de les seues respectives comunitats autònomes i tindre preparats plans específics per a fer front a eventuals rebrots.
L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, a fi de garantir la disponibilitat dels quals siguen necessaris per a fer front al coronavirus, podrà recaptar informació dels fabricants sobre les seues operacions de producció previstes i, eventualment, establir prioritats. A més, i excepcionalment, tindrà la facultat d’atorgar llicències prèvies de funcionament d’instal·lacions per a garantir la fabricació a Espanya de productes sanitaris i medicaments.
En l’àmbit esportiu, les mesures preventives a adoptar en els esdeveniments de la Lliga de futbol professional i la Lliga ACB seran establides pel Consell Superior Esports, prèvia consulta amb els organitzadors de totes dos competicions, les comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat.
Protecció a la infància i l’adolescència
El vicepresident segon del Govern i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, ha presentat la futura Llei Integral de Protecció de la Infància i l’Adolescència enfront de tota mena de violència.
Pablo Iglesias ha destacat que la llei s’ha desenvolupat al llarg de diversos governs de diferent signe polític i ha demanat als grups parlamentaris que incorporen millores durant la seua tramitació parlamentària perquè s’aprove amb un ampli consens: “Les ideologies no han de separar-nos a l’hora de comptar amb una normativa que protegisca als xiquets i xiquetes i adolescents a Espanya de la violència”.
El maltractament infantil és una causa d’enorme sofriment per als menors que té conseqüències a llarg termini i condiciona la seua vida adulta, i amb esta llei, ha afirmat el vicepresident, Espanya respon a una gran demanda social, a la Constitució i a les seues obligacions internacionals en la defensa dels drets de la infància i l’adolescència.
Iglesias ha subratllat l’enfocament integral de la norma, que marca un paradigma de protecció comuna en tot l’Estat, prioritzant les mesures de prevenció en els àmbits educatiu, familiar, institucional, dels serveis socials, publicitari, xarxes socials i en el dret penal.
Aspectes destacats de la futura llei
Pablo Iglesias ha detallat que la llei estableix que els ciutadans han de comunicar a les autoritats de manera immediata qualsevol indici de violència exercida sobre xiquets, xiquetes o adolescents, atés que no és un problema de l’àmbit privat, sinó un problema social.
La norma introdueix la figura del coordinador de benestar social i protecció en els centres educatius per a assegurar el bon funcionament dels protocols d’actuació enfront d’indicis d’assetjament escolar, sexual, ciberassetjament, violència de gènere, autolesió o una altra forma de violència. Les entitats esportives o d’oci amb persones menors d’edat també comptaran amb una figura similar.
La llei garanteix l’accés universal dels menors als serveis sanitaris de tractament i rehabilitació. Els centres de protecció de menors tutelats fixaran protocols específics de prevenció per a detectar precoçment possibles casos d’abusos, d’explotació sexual o tracta.
El vicepresident ha avançat que el ciberassetjament a través de les xarxes socials s’afronta amb instruments nous. En este sentit, la norma regula un canal específic de denúncia davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i estableix la retirada ràpida d’Internet dels continguts que atempten contra els menors.
A més, ha ressaltat que la futura llei ofereix formació específica en drets fonamentals de la infància i l’adolescència als professionals que tinguen un contacte habitual amb xiquets, inclosos jutges i fiscals, i hi haurà unitats especialitzades en totes les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
La norma reconeix el dret a l’assistència jurídica gratuïta dels menors d’edat i evitarà que les víctimes menors de 14 anys o persones amb discapacitat hagen d’anar reiteradament a declarar.
Així mateix, el text incorpora una nova regulació dels delictes d’odi, incorporant l’edat (xiquets, xiquetes i adolescents, persones d’edat avançada, etc.) com a causa de discriminació. I inclou també l’aporofòbia i l’exclusió social dins d’estos tipus penals.
Iglesias ha indicat que el termini de prescripció dels delictes més greus comeses contra els menors d’edat començarà a comptar a partir que la víctima haja complit els trenta anys.
El vicepresident ha subratllat així mateix que llei marca com a obligatòria la privació de la pàtria potestat als condemnats per homicidi o assassinat en cas que l’agressor i la víctima tingueren un fill en comú o quan la víctima anara fill de l’agressor: “Un assassí masclista mai podrà ser un bon pare i, per tant, no vaig poder tindre dret a la pàtria potestat”.
D’altra banda, la norma prohibeix la publicitat que per les seues característiques puga provocar en els menors d’edat conductes violentes sobre si mateixes o sobre tercers, així com aquella que integre estereotips de caràcter sexista, racista, homòfob o transfòbic.
El vicepresident ha agraït la labor dels departaments ministerials implicats en l’elaboració de la llei, dels treballadors dels serveis socials i de les ONG i col·lectius que defensen els drets de la infància. A més, ha tingut un esment especial per al pianista James Rhodes, que va patir maltractaments durant la seua infantesa, per l’impuls que ha donat a la norma.
Protegir als xiquets i xiquetes és assegurar una societat millor
María Jesús Montero ha incidit en la defensa dels drets dels xiquets i xiquetes, el seu benestar i el seu desenvolupament i ha garantit “tolerància zero enfront dels abusos, la violència i la impunitat”. La ministra ha afirmat que “protegir als xiquets i xiquetes de hui és assegurar una societat millor en este present, però sobretot en el futur”.
En este sentit, Montero ha manifestat de nou el compromís del Govern amb la lluita contra la pobresa infantil. La ministra ha assenyalat que entre els objectius de l’Ingrés Mínim Vital està pal·liant este problema, i ha destacat la dada que, en la meitat de les primeres llars beneficiàries -255.000 persones- que rebran el 26 de juny esta prestació, resideixen menors.
El tercer pilar per a permetre desenvolupar un projecte vital, “amb independència del seu lloc d’origen i la família en la qual han nascut”, ha dit la portaveu, és un sistema educatiu públic robust, que facilite la integració i contribuïsca a la igualtat d’oportunitats. Per això, ha continuat, el Govern ha decidit que es destinen a educació 2.000 dels 16.000 milions d’euros del Fons COVID que transferirà pròximament a les comunitats autònomes.
Reducció de gasos d’efecte d’hivernacle
El Consell de Ministres ha acordat remetre a les Corts el projecte de llei que regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI).
La figura del dret d’emissió és una autorització per a emetre una tona de CO₂ equivalent que pot ser objecte de compravenda, i és la base d’un sistema de mercat que permet regular les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de la indústria, el sector de generació elèctrica i el transport aeri.
La portaveu del Govern ha explicat que esta proposta legislativa modifica la norma actual per a adaptar-la als nous objectius de reducció d’emissions que la Unió Europea s’ha marcat com a contribució a l’Acord de París, i que es concreten en, almenys, un 40% en 2030 respecte als valors de 1990.
Montero ha afirmat que este projecte, al costat de l’Estratègia d’economia circular, el Reial decret de trasllats de residus i l’avantprojecte de llei de Residus i Sòls Contaminats recentment aprovats, demostren que la crisi de la COVID-19 no ha apartat al Govern de la lluita contra el canvi climàtic, un dels temes prioritaris de la seua agenda: “El canvi a un sistema productiu més sostenible i respectuós amb el medi ambient és una oportunitat per a enfortir el nostre teixit productiu i Espanya no perdrà el tren de la revolució verda”.
