La plaça pública

Ones de llibertat per al món nou

378

“La soledat acaba on comença la plaça pública”, perquè ens humanitza i protegeix recíprocament, ens salva de l’alienació diària. A la plaça pública, acaben els problemes, els assassinats de dones, l’atur, la precarietat, la fam i les guerres. És a les places públiques, on les opinions dels ciutadans i ciutadanes són més democràtics que als Parlaments, en els palaus o els jutjats. Busquen les necessitats, les solucions, la veu del poble, a les places públiques.

Per portar la mel als nostres ruscs cerebrals, cal saber que flors contenen l’essència del coneixement. Un cervell colonitzat i infectat per la foscor del consum cec, solament pot ser desinfectat i descolonitzat per la LLUM DE LA RAÓ: encara que ningú està preparat perquè ens pregunten.

Hem de tornar al llogaret, al clan, a la tribu, amb tota la tecnologia possible conquistada i submisa al nostre/a lliure albir. Tornar a la terra, a l’origen matriarcal. La societat en general i al món, estan demanant un canvi en les relacions humanes, polítiques i econòmiques, de 360 graus. No podem seguir navegant pels oceans del món amb les quilles trencades.

Encara que ens trenquen els travessers de totes les escales, les branques dels boscos més atapeïts, la humanitat és una torre que supera les més altes muntanyes, les fosses més profundes, l’evolució humana és imparable: els enganys, els fraus, les mentides…, li ha adobat la pell. Solament els que no “grimpem” com els micos podem pujar on vulguem. Així que deixarem de ser extres mal pagats, d’una pel·lícula que no ens agrada, perquè ja coneixem l’arrel, la causa i el seu final, d’aquest fal·laç i nefast guió. Nosaltres i nosaltres farem la pel·lícula, on tots i totes siguem els protagonistes reals de la història,

Ja ho vaig dir abans, tot el poder a la plaça pública, on organitzarem una gran festa de rebuda i farem una gegantesca foguera on cremarem la vella civilització, amb totes les xafarderies que ens idiotitzaren fins a arribar-nos a fer creure en “l’emprendiment” i el treball esclavitzat, que beneficiava als quals no donaven ni cop i es portaven la pasta.

Cap dona serà violada ni maltractada mai, cap ciutadà/a es quedarà sense treball, sense sostre, SENSE MENJAR. Tota l’energia serà gratis, perquè procedirà del sol, de l’aire, de l’aigua i de les marees: solament es pagarà el seu manteniment, s’utilitzaran mitjos col·lectius elèctrics i automòbils elèctrics, la producció ecològica s’ensenyorirà de l’agricultura, el gel tornarà al pol nord, amb el seu petroli en el subsòl, perquè ja no farà falta, la ciència i la tecnologia es desenvoluparà en laboratoris cooperatius i els seus avanços tècnics es posaran al servei de totes les comunitats en cooperatives, on es repartirà equitativament el temps de treball que no excedirà, probablement, de quatre hores diàries en cinc dies laborables: “les bicicletes” no són solament per a l’estiu.