Al llarg d’este 2020 les dades sobre la llengua catalana no han estat positives: recentment hem sabut que només el 19% dels joves de la ciutat de Barcelona parla habitualment en català. Però en altres territoris de parla catalana, com és el cas de les Illes Balears, la situació del jovent no és millor. A Eivissa i Formentera es viu una situació del tot crítica: només el 2,9 % dels joves parla habitualment en català. La llengua majoritària entre companys d’estudi és el castellà, i només el 30,6 % del jovent d’entre 15 i 24 anys de les Illes utilitza el català de forma majoritària per parlar amb els companys d’estudi. Esta baixada de l’ús social del valencià en general va quedar palesa a l’InformeCAT 2020, on es constatava que el català es parla poc a les àrees metropolitanes de Barcelona, València i Palma.
En global, el cert és que només el 32,5 % dels habitants d’arreu dels territoris de parla catalana empra el valencià habitualment, quelcom que el converteix en una llengua greument amenaçada perquè, si els parlants disminueixen com més va més, és evident que la llengua es perd. Estos darrers quinze anys, el valencià ha perdut mig milió de parlants habituals. Si no fem res per aturar esta regressió, el valencià s’extingirà perquè, tot i que s’ aprèn a l’escola, la gent no el farà servir.
De fet, cal tenir en compte que quan una llengua arriba al llindar del 30 % de parlants –respecte al total d’habitants del territori–, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb qui poden parlar la llengua, i això fa que tendisquen a deixar d’utilitzar-la de manera espontània en l’esfera pública –per exemple, amb persones desconegudes, de qui dubten si la parlaran o no. Esta situació d’inseguretat dels parlants genera una espiral encara més gran de disminució de l’ús social de la llengua, perquè acaba causant que alguns que són competents en la llengua minoritzada s’acostumen a no parlar-la fins i tot amb d’altres de competents, perquè ja han adquirit l’hàbit d’abandonar-la. Arribats en este punt, revertir-ne la situació esdevé molt complicat. Cal ser conscients que el valencià s’aproxima perillosament a este llindar, motiu pel qual calen mesures dràstiques i urgents, per fer front a esta emergència.
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ja advertia al mes de febrer, durant el lliurament dels VII Premis Martí Gasull i Roig, que “la llengua es troba en emergència lingüística” perquè “amb el català no anem bé i, o ens posem a solucionar això amb polítiques i actituds efectives de veritat, decidides, desacomplexades i valentes, o això acabarà en desastre”. Per Escuder, “si no s’actua de seguida, la llengua s’extingirà”.
I ara, més que mai, la Plataforma per la Llengua fa una nova advertència per evitar este desastre. Encara hi som a temps. L’ONG del valencià ha recopilat en un dossier les dades que mostren la vulnerabilitat de la llengua, com també què ha causat esta situació.
L’entitat considera que les principals causes que han portat a l’emergència lingüística són la deixadesa i marginació del català per part de les administracions públiques, la pèrdua de consciència lingüística dels parlants i el fet que el jovent de hui viu en un entorn audiovisual i comunicatiu altament desvalencianitzat.
Precisament és este retrocés de l’ús del valencià entre els joves un punt especialment greu que marca una tendència encara més negativa per a la llengua, atés que vol dir que les noves generacions, és a dir, les qui haurien de ser el futur de la llengua, són les que l’abandonen abans. Però també ens dona una idea d’este retrocés del jovent l’estudi de la Plataforma per la Llengua sobre l’ús del català als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya, on a la secundària només el 14 % de les converses són en català.
Tot i esta situació tan greu que viu el valencià, la Plataforma per la Llengua considera que encara som a temps de revertir-la i salvar la llengua. L’entitat fa tres propostes generals per aconseguir-ho, per les quals l’entitat treballa a fons i vol continuar-ho fent més intensament els anys vinents. Calen tres coses:
- Un canvi de rumb en les polítiques públiques del conjunt de les administracions.
- Un canvi del paisatge lingüístic –especialment del digital–.
- Un canvi de l’actitud lingüística dels catalanoparlants.
Per tot plegat es pot afirmar que la llengua es troba en una situació d’emergència lingüística i això en pot comportar la desaparició, si no s’hi actua. Per l’ONG del valencià, les actuacions per a la defensa i promoció de la llengua han de venir de les administracions però també dels ciutadans. Per això, engega esta campanya de divulgació que durant l’any 2021 advertirà de la situació del valencià a través de missatges gràfics i audiovisuals. Esta campanya de divulgació cerca aconseguir un canvi d’actitud en els ciutadans i que estos exigisquen polítiques públiques a les administracions a favor de la llengua.
La informació de la campanya es pot trobar al web www.emergencialinguistica.cat.
